El final de la polèmica Educació per a la Ciutadania
D'Educació per a la Ciutadania a Educació Cívica i Constitucional. Pot semblar només un canvi de nom, però la reforma educativa parcial que ha plantejat el ministre José Ignacio Wert no és només això, sinó que desfà una matèria polèmica des del seu naixement, que ha suposat unes 50.000 objeccions de consciència a tot l'Estat.
Irene VaquéActualitzat
Educació per a la ciutadania va ser un projecte de la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero, que es va impartir per primera vegada el curs 2007-2008. Al web edu365.cat s'inclouen recursos per tractar els temes que s'hi imparteixen, com ara la igualtat, l'homofòbia, el sexisme o els drets humans.
Els sectors més conservadors la van considerar una forma d'adoctrinament en uns valors que no comparteixen, especialment en qüestions com la família i l'homosexualitat. També hi va haver crítiques des de més a l'esquerra, però menys sorolloses. L'aleshores ministra d'Educació, Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo, va replicar que l'essència de l'assignatura era "saber quins recursos té qualsevol ciutadà en un estat de dret per defensar el que pensa que són els seus drets".
El rebuig a Educació per a la Ciutadania es va traduir principalment en l'objecció de consciència. Els pares contraris a l'assignatura -aplegats en webs com objectores.org- van reclamar el dret a no cursar aquesta part dels estudis, petició que compartien organitzacions com Professionals per l'ètica, la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumnes (Concapa) i el Fòrum espanyol de la Família. Una de les veus més bel·ligerants va ser la Conferència Episcopal Espanyola, que va proposar pactar els continguts de la matèria.
Els governs valencià i madrileny, bucs insígnia del PP, van passar a l'acció. El primer, va abraçar l'objecció i va anunciar que els alumnes podrien escollir no ser examinats d'aquesta matèria. La Generalitat Valenciana, per la seva part, va optar per impartir l'assignatura en anglès, cosa que va provocar manifestacions i tancades de rebuig, algunes de les quals multitudinàries. Els dos executius van actuar després de la decisió de la justícia andalusa d'avalar la denúncia d'uns pares contra Educació per a la ciutadania.
A Catalunya, on també hi va haver un cert rebuig, la justícia va establir que no es podia objectar de la matèria.
L'any 2009, el Tribunal Suprem va acabar donant la raó al govern del PSOE. Va dictaminar que l'assignatura era obligatòria i que no afectava el dret dels pares de transmetre als fills uns determinats valors i moral. Tot i això, la justícia de Castella i Lleó no li va fer cas i va donar al raó a uns pares objectors, que van portar la seva reivindicació fins al Tribunal Constitucional. Alguns denunciants també van recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Ara l'executiu de Mariano Rajoy ha decidit suprimir Educació per a la Ciutadania i substituir-la per una Educació cívica i constitucional en què s'inculcaran els valors de la Constitució i de la Unió Europea, uns termes que, ben segur, tampoc s'escaparan de la polèmica.
Els sectors més conservadors la van considerar una forma d'adoctrinament en uns valors que no comparteixen, especialment en qüestions com la família i l'homosexualitat. També hi va haver crítiques des de més a l'esquerra, però menys sorolloses. L'aleshores ministra d'Educació, Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo, va replicar que l'essència de l'assignatura era "saber quins recursos té qualsevol ciutadà en un estat de dret per defensar el que pensa que són els seus drets".
El rebuig a Educació per a la Ciutadania es va traduir principalment en l'objecció de consciència. Els pares contraris a l'assignatura -aplegats en webs com objectores.org- van reclamar el dret a no cursar aquesta part dels estudis, petició que compartien organitzacions com Professionals per l'ètica, la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumnes (Concapa) i el Fòrum espanyol de la Família. Una de les veus més bel·ligerants va ser la Conferència Episcopal Espanyola, que va proposar pactar els continguts de la matèria.
Els governs valencià i madrileny, bucs insígnia del PP, van passar a l'acció. El primer, va abraçar l'objecció i va anunciar que els alumnes podrien escollir no ser examinats d'aquesta matèria. La Generalitat Valenciana, per la seva part, va optar per impartir l'assignatura en anglès, cosa que va provocar manifestacions i tancades de rebuig, algunes de les quals multitudinàries. Els dos executius van actuar després de la decisió de la justícia andalusa d'avalar la denúncia d'uns pares contra Educació per a la ciutadania.
A Catalunya, on també hi va haver un cert rebuig, la justícia va establir que no es podia objectar de la matèria.
L'any 2009, el Tribunal Suprem va acabar donant la raó al govern del PSOE. Va dictaminar que l'assignatura era obligatòria i que no afectava el dret dels pares de transmetre als fills uns determinats valors i moral. Tot i això, la justícia de Castella i Lleó no li va fer cas i va donar al raó a uns pares objectors, que van portar la seva reivindicació fins al Tribunal Constitucional. Alguns denunciants també van recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Ara l'executiu de Mariano Rajoy ha decidit suprimir Educació per a la Ciutadania i substituir-la per una Educació cívica i constitucional en què s'inculcaran els valors de la Constitució i de la Unió Europea, uns termes que, ben segur, tampoc s'escaparan de la polèmica.
