Els motius de l'enuig

El dia s'espatlla de cop i volta: "@josepsort Una reunió a fer punyetes :("

Sembla que l'entorn vulgui complicar la magnífica simplicitat del dia a dia: "A la merda l'ordinador demà segur que funciona".

Els innocents reben males notícies que, tot i no ser inesperades, provoquen enuig:   "A la merda la quiniela!".

Les decisions

En aquest estat de xoc es prenen decisions sobtades que impliquen una certa rendició, una genuflexió a l'altar de les temptacions:  "@gemmad0e a la merda el règim, hehe".

La pressió desconcerta, les reaccions són unànimes. La ràbia es concentra en l'inefable, que adquireix formes personalitzades: "A la merda amb la química!!".

Les relacions

Arriba un moment en què tothom és susceptible i queden afectades les relacions personals: "@cristiiAuryn vesten a la MERDA maca!"

Però l'amistat no tindria la mateixa sofisticació sense els regals de l'ambigüitat:"@Formes_ Això és un besito...? Pensava que m'enviaries a la merda... ;)".

Els hàbits

Quan les coses no van bé, és natural estendre la visió negativa sobre l'entorn. "Al llitet amb febre tu, en PP amb majoria absoluta, Spanair tanca, el BarÇa a 7 punts, jo no acabo la marato... això se'n va a la merda...".

Un corrent filosòfic antiquíssim perviu encara amb aquesta proposta: "Viu la vida, i si cal enviar algú a la merda l'envies!". Pel que es veu, si cal enviar-hi un pronom feble, es fa amb la mateixa tranquil·litat.

La visió

El pessimisme es vesteix de racionalisme interrogatiu i sintetitza d'aquesta manera un estat de desànim: "Un dubte, Catalunya se'n va a la merda?".

Els menys localistes opten per ampliar el seu camp de visió. Pel mateix preu, sabates grosses: "A la merda tot."

Els resolutius s'estalvien matisos i ho proclamen amb majúscules: "A LA MERDA!!!".

Potser sí que al Twitter hi ha molta m..., però no pas més que a l'altre costat del mirall. A més, tot el hi ha a una i altra banda és la nostra creació, és, com ho diria?, la nostra ema.