Carme Chacón, l'hereva del zapaterisme
Carme Chacón té 40 anys. Va néixer a Esplugues de Llobregat l'any 1971, va estudiar Dret a la UB i va exercir de professora de Dret Constitucional a la de UdG durant deu anys. Militant de les Joventuts Socialistes des dels setze anys, va iniciar la seva carrera política com a regidora de l'Ajuntament d'Esplugues el 1999, però mica en mica va anar agafant relleu al Congrés dels Diputats fins a acabar sent un dels pilars de l'últim govern Zapatero.
Ramon RadóActualitzat
Chacón va situar-se en primera línia política a partir de l'any 2000. En el XXXV congrés del PSOE, Chacón formava part del grup Nueva Vía, que liderava José Luis Rodríguez Zapatero. Contra tot pronòstic, el diputat de Lleó va esdevenir el nou líder del PSOE i Chacón va passar a formar part de l'executiva federal del PSOE, com a secretària d'Educació, Universitat, Cultura i Investigació. Tres anys després es va convertir en portaveu del partit.
Després de tres anys a la Mesa del Congrés, a finals de la primera legislatura de Rodríguez Zapatero, Chacón va passar a formar part del gabinet. En un primer moment, va ser ministre de Vivenda, però el seu protagonisme augmentaria considerablement a partir de la segona legislatura, quan va esdevenir la primera dona a ocupar el ministeri de Defensa. La seva imatge passant revista a les tropes embarassada va fer la volta al món. En aquelles eleccions, Chacón havia encapçalat la candidatura del PSC que va obtenir l'històric resultat de 25 diputats i va ser clau per a la victòria socialista. Mica en mica, es va anar col·locant com una de les favorites per a rellevar Rodríguez Zapatero.
El 26 de maig de l'any passat, Carme Chacón va anunciar visiblement emocionada que renunciava a presentar-se en unes primàries per a escollir el candidat del PSOE a les eleccions generals. Chacón ajornava un moviment que ja tenia decidit des del mes de febrer: "un pas enrere perquè el PSOE faci un pas endavant". Set mesos després, i enmig d'una situació crítica per al PSOE, Chacón torna a la càrrega i aspira, com va fer Rodríguez Zapatero l'any 2000, a derrotar el candidat favorit i liderar el centre-esquerra espanyol.
Els suports de Chacón
Per aconseguir-ho, la candidata catalana ha anat sumant suports des que a principis de gener va confirmar que seria candidata a liderar el PSOE. Malgrat els seus intents de no ser identificada com la candidata del PSC, com el fet de presentar la seva candidatura al poble andalús de Olula del Río -on va néixer el seu pare-, Chacón compta amb el suport pràcticament unànime del PSC, la segona federació amb més delegats en el congrés socialista.
A més, en els últims dies ha sumat punts entre la delegació andalusa, la més nombrosa. La secretària d'Organització del PSOE andalús i mà dreta de José Antonio Griñán, Susana Díaz va fer públic el seu suport a Chacón i va assegurar que aquest era un "sentiment majoritari" a la federació. L'exministre de Justícia, Francisco Caamaño, i l'alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch, són altres personalitats del PSOE que han demanat el vot per a Chacón.
Després de tres anys a la Mesa del Congrés, a finals de la primera legislatura de Rodríguez Zapatero, Chacón va passar a formar part del gabinet. En un primer moment, va ser ministre de Vivenda, però el seu protagonisme augmentaria considerablement a partir de la segona legislatura, quan va esdevenir la primera dona a ocupar el ministeri de Defensa. La seva imatge passant revista a les tropes embarassada va fer la volta al món. En aquelles eleccions, Chacón havia encapçalat la candidatura del PSC que va obtenir l'històric resultat de 25 diputats i va ser clau per a la victòria socialista. Mica en mica, es va anar col·locant com una de les favorites per a rellevar Rodríguez Zapatero.
El 26 de maig de l'any passat, Carme Chacón va anunciar visiblement emocionada que renunciava a presentar-se en unes primàries per a escollir el candidat del PSOE a les eleccions generals. Chacón ajornava un moviment que ja tenia decidit des del mes de febrer: "un pas enrere perquè el PSOE faci un pas endavant". Set mesos després, i enmig d'una situació crítica per al PSOE, Chacón torna a la càrrega i aspira, com va fer Rodríguez Zapatero l'any 2000, a derrotar el candidat favorit i liderar el centre-esquerra espanyol.
Els suports de Chacón
Per aconseguir-ho, la candidata catalana ha anat sumant suports des que a principis de gener va confirmar que seria candidata a liderar el PSOE. Malgrat els seus intents de no ser identificada com la candidata del PSC, com el fet de presentar la seva candidatura al poble andalús de Olula del Río -on va néixer el seu pare-, Chacón compta amb el suport pràcticament unànime del PSC, la segona federació amb més delegats en el congrés socialista.
A més, en els últims dies ha sumat punts entre la delegació andalusa, la més nombrosa. La secretària d'Organització del PSOE andalús i mà dreta de José Antonio Griñán, Susana Díaz va fer públic el seu suport a Chacón i va assegurar que aquest era un "sentiment majoritari" a la federació. L'exministre de Justícia, Francisco Caamaño, i l'alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch, són altres personalitats del PSOE que han demanat el vot per a Chacón.
