Barcelona
Nereida Carrillo
Actualitzat a les
22:34 h
15/02/2012
El president francès, Nicolas Sarkozy, és l'últim d'afegir-se al club, el club dels polítics que s'estrenen a Twitter amb l'horitzó d'una cita electoral. Només unes hores abans de l'entrevista televisada en què s'espera que anunciï que es presentarà a la reelecció, Sarkozy ha obert un compte personal en aquesta xarxa de "microblogging". Ho ha fet amb un missatge de 140 caràcters que apareix només dos mesos abans de la primera volta de les presidencials franceses, prevista per aquest abril.
Amb aquest missatge, el
president de la República Francesa es llançava a la tuitosfera i convidava a seguir-lo:
La crida ha tingut efecte, perquè en poc més de quatre hores el
compte de Sarkozy fregava els
24.000 seguidors, una xifra que fins i tot supera un altre compte més antic vinculat al president de la República: el del seu
comitè de campanya, amb una xifra de seguidors que no arriba als 23.000.
L'estratègia del Sarkozy tuitaire s'assembla a la d'altres polítics en campanya quant a temps, tot i que no tant en les formes. Altres col·legues van compartir Twitter amb l'equip de campanya;
el de Sarkozy és, almenys de moment, un compte personal. En la descripció no fa cap referència a les eleccions, ni al partit; es presenta com a president de la República Francesa i només segueix el compte de l'
Elisi. Això
dista de l'estratègia d'Obama, que vincula el seu compte a les eleccions del 2012, i el gestiona amb missatges compartits entre el seu equip de campanya i ell mateix, que firma "BO" per diferenciar-los.
Rubalcaba i
Rajoy en van copiar l'estratègia de cara als comicis del 20-N.
Amb només unes hores a la xarxa, però, del que Sarkozy
no s'escapa és dels perfils paròdics, unes bromes que
Twitter admet sempre que quedi clar l'humor i que no es puguin confondre amb el personatge real, és a dir, sempre que
no hi hagi una suplantació d'identitat. La majoria d'aquests comptes són poc actius i alguns desactualitzats, però
caldrà veure si no es reactiven a mesura que s'acosten les eleccions. Aquesta efervescència paròdica va ser clara en el cas de Mariano Rajoy, a qui van sortir molts perfils paròdics en la campanya del 20-N. El PP va demanar el tancament d'un i
els tuitaires es van revoltar.
Nicolas Sarkozy és un més del club perquè
no ha estat l'únic que s'ha llançat a Twitter amb l'horitzó d'uns comicis. I aquesta no és una estratègia seguida només per candidats a president d'un país: molts caps de llista de les
eleccions catalanes al 28-N i alcaldes que es van presentar a les
llistes del 22-M també van seguir aquests passos. Alguns dels batlles
van fer el salt després a la xarxa de microblogging un cop passada la cita amb les urnes, tot i que és un comportament cada vegada menys freqüent.
Amb la data Sarkozy ha seguit el patró, i amb la presentació ha marcat un estil propi. Ara
caldrà veure com és el Sarkozy tuitaire un cop trencat el gel: si farà servir el Twitter com a agenda, si conversarà i contestarà els qui l'interpel·lin i si, quan els francesos ja hagin anat a les urnes, seguirà escrivint missatges de 140 caràcters.