Parlant dels fills, aquests pingüins
janquimActualitzat
"Pares que porteu els fills de mesos al cotxet disfressats de pingüí, de lleó o de granota... a vosaltres us voldria veure de pingüins, mamons!".
En efecte, tot el que ara feu als vostres fills us serà retornat amb escreix a la residència per a gent gran o sigui que estaria bé considerar la discreció com una norma.
A més, la venjança filial pot arribar molt abans. Un missatge ho insinua: "@laiamarques. El meu fill esta a l'habitacio reunit amb els gormitis i crec q tramen algo gros".
Els fills són tan formidables que fins i tot els seus errors es ventilen en públic com un encert graciós: "un crit valeeeeent una bandera per germana! (així ho cantava el meu fill)".
Quan no som capaços d'aconseguir una millora, ens refugiem en l'autonomia que hem de concedir: "#ambullsdepare costa fer-se a la idea que quan els fills creixen han de decidir per ells mateixos, encara que vegis que se l'està fotent". Potser no diríem el mateix si parléssim d'un pilot d'avió a punt d'estavellar l'aparell.
Viure el present
El tòpic diu que els fills ensenyen més que no aprenen. Hi ha confessions que ho ratifiquen.
"Busco com ha acabat el partit del R.Madrid pel teletext i el meu fill em diu que el teletext és l'internet dels avis".
"M'agrada comunicar-me per Whatsapp amb el meu fill (a més de in person)".
"Es divertit això del Google SketchUp que m'ha ensenyat el meu fill...es poden fer coses guapíssimes".
Aquest aprenentatge compartit obsequia els pares amb moment molt especials: "Aprenent a llegir amb el meu fill i amb #mestres @mestrestv3 @tv3cat és una época divertida i emocionant".
Després, arriba el dia que ja saben llegir sols: "Escrot, gland, prepuci i penis. El meu fill està estudiant en veu alta".
Beure del passat
A més de l'estudi, amb els fills es recreen les postals del passat no tan llunyà: "Veient #Boladedrac3XL amb el meu fill de 4 anys i tornant a riure".
Quan són petits, ens fa gràcia adonar-nos que ja tenen personalitat: "Amb el meu fill, fent la llista de convidats per a la seva festa d'aniversari: 2 nens i 8 nenes".
I quan creixen descobrim la percepció que tenen de nosaltres: "Em truca el meu fill: Pare, m'he de disfressar de gitano. Et puc agafar una camisa?".
Solem estar orgullosos dels fills, amb ben poca cosa ens fascinen: "El somriure del meu fill és el millor que hi ha...".
Per això expliquem a tothom el que fan i ensenyem les seves creacions: "Us convido a visitar la pàgina del meu fill, el Mikel, de 12 anys, per animar-lo en la seva creativitat".
Ens encanta que se sàpiga que saben més coses que nosaltres: "El meu fill m'està donant autèntiques lliçons sobre Kandinsky".
Veure el futur
Per damunt de tot, els fills ens ajuden a pensar en el futur. De vegades, amb un punt de precipitació: "@Codony Ta filla i el meu fill podrien tenir una llarga conversa".
Tot i que intuïm els riscos d'anticipar-se a l'esdevenidor, sovint no podem resistir la temptació: "Una d'aquestes fotos per les qual el meu fill m'odiarà de gran". A veure, si de debò creus que t'odiarà, per què penges la foto a la vista de tothom i a més en fas un tuit?
Per amor, l'única resposta és aquesta, per amor, per aquest estrany amor dels pares que els empeny a ensenyar les pitjors fotografies dels fills i a disfressar les criatures de pingüí o de granota.
Aquesta visió del que vindrà, que transmetem als descendents, pot anar carregada de pessimisme contextual, per dir-ho amb prudència: "El meu fill acaba el doctorat. Li dic que molt bé!... Que ara té tres sortides en aquest país de fireta. Per mar, per terra i per aire".
Però també serveix per expressar un desig si els fills es prenen com un instrument per mesurar el temps. "Per quan neixi el meu fill/a vull que tota aquesta crisi hagi passat i haver-nos pogut separar ja dels veïns, entesos srs. Polítics?"
A veure si aquest fill haurà de néixer a Escòcia. Més que res perquè allà ja tenen una data per al part.
En efecte, tot el que ara feu als vostres fills us serà retornat amb escreix a la residència per a gent gran o sigui que estaria bé considerar la discreció com una norma.
A més, la venjança filial pot arribar molt abans. Un missatge ho insinua: "@laiamarques. El meu fill esta a l'habitacio reunit amb els gormitis i crec q tramen algo gros".
Els fills són tan formidables que fins i tot els seus errors es ventilen en públic com un encert graciós: "un crit valeeeeent una bandera per germana! (així ho cantava el meu fill)".
Quan no som capaços d'aconseguir una millora, ens refugiem en l'autonomia que hem de concedir: "#ambullsdepare costa fer-se a la idea que quan els fills creixen han de decidir per ells mateixos, encara que vegis que se l'està fotent". Potser no diríem el mateix si parléssim d'un pilot d'avió a punt d'estavellar l'aparell.
Viure el present
El tòpic diu que els fills ensenyen més que no aprenen. Hi ha confessions que ho ratifiquen.
"Busco com ha acabat el partit del R.Madrid pel teletext i el meu fill em diu que el teletext és l'internet dels avis".
"M'agrada comunicar-me per Whatsapp amb el meu fill (a més de in person)".
"Es divertit això del Google SketchUp que m'ha ensenyat el meu fill...es poden fer coses guapíssimes".
Aquest aprenentatge compartit obsequia els pares amb moment molt especials: "Aprenent a llegir amb el meu fill i amb #mestres @mestrestv3 @tv3cat és una época divertida i emocionant".
Després, arriba el dia que ja saben llegir sols: "Escrot, gland, prepuci i penis. El meu fill està estudiant en veu alta".
Beure del passat
A més de l'estudi, amb els fills es recreen les postals del passat no tan llunyà: "Veient #Boladedrac3XL amb el meu fill de 4 anys i tornant a riure".
Quan són petits, ens fa gràcia adonar-nos que ja tenen personalitat: "Amb el meu fill, fent la llista de convidats per a la seva festa d'aniversari: 2 nens i 8 nenes".
I quan creixen descobrim la percepció que tenen de nosaltres: "Em truca el meu fill: Pare, m'he de disfressar de gitano. Et puc agafar una camisa?".
Solem estar orgullosos dels fills, amb ben poca cosa ens fascinen: "El somriure del meu fill és el millor que hi ha...".
Per això expliquem a tothom el que fan i ensenyem les seves creacions: "Us convido a visitar la pàgina del meu fill, el Mikel, de 12 anys, per animar-lo en la seva creativitat".
Ens encanta que se sàpiga que saben més coses que nosaltres: "El meu fill m'està donant autèntiques lliçons sobre Kandinsky".
Veure el futur
Per damunt de tot, els fills ens ajuden a pensar en el futur. De vegades, amb un punt de precipitació: "@Codony Ta filla i el meu fill podrien tenir una llarga conversa".
Tot i que intuïm els riscos d'anticipar-se a l'esdevenidor, sovint no podem resistir la temptació: "Una d'aquestes fotos per les qual el meu fill m'odiarà de gran". A veure, si de debò creus que t'odiarà, per què penges la foto a la vista de tothom i a més en fas un tuit?
Per amor, l'única resposta és aquesta, per amor, per aquest estrany amor dels pares que els empeny a ensenyar les pitjors fotografies dels fills i a disfressar les criatures de pingüí o de granota.
Aquesta visió del que vindrà, que transmetem als descendents, pot anar carregada de pessimisme contextual, per dir-ho amb prudència: "El meu fill acaba el doctorat. Li dic que molt bé!... Que ara té tres sortides en aquest país de fireta. Per mar, per terra i per aire".
Però també serveix per expressar un desig si els fills es prenen com un instrument per mesurar el temps. "Per quan neixi el meu fill/a vull que tota aquesta crisi hagi passat i haver-nos pogut separar ja dels veïns, entesos srs. Polítics?"
A veure si aquest fill haurà de néixer a Escòcia. Més que res perquè allà ja tenen una data per al part.
