Eric Schmidt pronostica al MWC un futur en què la tecnologia serà "com l'electricitat"
En una conferència que ha aixecat molta expectació, Google ha presentat les últimes novetats de la versió móbil de Chrome per a Android. I el seu cap, Eric Schmidt, ha dibuixat un futur en què la tecnologia "serà com l'electricitat", formarà part de la nostra vida diària.
Nereida CarrilloActualitzat
Si una imatge serveix per mesurar l'expectativa aixecada per la conferència d'Eric Schmidt al Congrés de Telefonia Mòbil, segurament és la de les cues que s'han format a les portes del pavelló 5 ja 40 minuts abans de començar la xerrada.
Ja a l'interior del recinte, la xerrada de Schmidt, ha estat precedida per una demostració pràctica d'Hugo Barra, director de gestió de producte, qui ha anunciat que la versió de Chrome per a Android Beta s'amplia a 20 països, entre els quals Espanya, Bèlgica, Itàlia i el Japó, fins a arribar a una trentena. Permet una manera de navegar per diferents pestanyes, movent-se de forma vertical per la pantalla. A més a més, el sistema et facilita accedir a cerques que has fet en altres dispositius, com ara el teu ordinador.
Després de la demostració i de les lloances a Chrome, Eric Schmidt enceta la seva xerrada amb un pronòstic optimista: "Si connectes la gent amb la informació, canviaran el món". I tot seguit, un altre que pot resultar esperançador però també aterridor: "La ciència-ficció es convertirà en realitat". Schmidt volia imprimir a aquesta afirmació un accent positiu. Creu que la tecnologia crearà robots que ens han d'ajudar a controlar coses, eines que ens salvaran dels embussos de trànsit, i sistemes útils en la medicina i l'ensenyament, i farà que els polítics s'obrin més a la gent.
"La tecnologia desapareixerà perquè serà part de la vida diària, com l'electricitat", vaticina Schmidt. El cervell de Google descriu un món amb tres categories de persones: els desenvolupadors, que veu com "els creadors de la llibertat humana"; els compradors de tecnologia, que imagina cada cop "més actius i sofisticats" i un tercer gran grup format pels habitants d'aquells països que estan "lluny del món digital" i que creu que a poc a poc s'hi aniran connectant.
I a partir d'aquí, arriben els matissos i les ombres: "En molts aspectes, ens hem convertit en un món més igualitari, però moltes diferències persisteixen." Schmidt reconeix que la tecnologia no canvia de forma immediata les condicions econòmiques i socials de les comunitats, però també puntualitza que ara "és impossible ignorar la gent que demana ajuda". El bany de realitat més intens, però, es produeix en la ronda de preguntes. Un assistent demana a Schmidt si pot aixecar les restriccions que té Google a l'Iran. La primera resposta de Schmidt és una pregunta indirecta: "He de mirar a l'advocat que hi ha a la sala." Segurament un gest precedeix la segona resposta de Schmidt, taxativa: "No." I dóna pas a més preguntes.
Ja a l'interior del recinte, la xerrada de Schmidt, ha estat precedida per una demostració pràctica d'Hugo Barra, director de gestió de producte, qui ha anunciat que la versió de Chrome per a Android Beta s'amplia a 20 països, entre els quals Espanya, Bèlgica, Itàlia i el Japó, fins a arribar a una trentena. Permet una manera de navegar per diferents pestanyes, movent-se de forma vertical per la pantalla. A més a més, el sistema et facilita accedir a cerques que has fet en altres dispositius, com ara el teu ordinador.
Després de la demostració i de les lloances a Chrome, Eric Schmidt enceta la seva xerrada amb un pronòstic optimista: "Si connectes la gent amb la informació, canviaran el món". I tot seguit, un altre que pot resultar esperançador però també aterridor: "La ciència-ficció es convertirà en realitat". Schmidt volia imprimir a aquesta afirmació un accent positiu. Creu que la tecnologia crearà robots que ens han d'ajudar a controlar coses, eines que ens salvaran dels embussos de trànsit, i sistemes útils en la medicina i l'ensenyament, i farà que els polítics s'obrin més a la gent.
"La tecnologia desapareixerà perquè serà part de la vida diària, com l'electricitat", vaticina Schmidt. El cervell de Google descriu un món amb tres categories de persones: els desenvolupadors, que veu com "els creadors de la llibertat humana"; els compradors de tecnologia, que imagina cada cop "més actius i sofisticats" i un tercer gran grup format pels habitants d'aquells països que estan "lluny del món digital" i que creu que a poc a poc s'hi aniran connectant.
I a partir d'aquí, arriben els matissos i les ombres: "En molts aspectes, ens hem convertit en un món més igualitari, però moltes diferències persisteixen." Schmidt reconeix que la tecnologia no canvia de forma immediata les condicions econòmiques i socials de les comunitats, però també puntualitza que ara "és impossible ignorar la gent que demana ajuda". El bany de realitat més intens, però, es produeix en la ronda de preguntes. Un assistent demana a Schmidt si pot aixecar les restriccions que té Google a l'Iran. La primera resposta de Schmidt és una pregunta indirecta: "He de mirar a l'advocat que hi ha a la sala." Segurament un gest precedeix la segona resposta de Schmidt, taxativa: "No." I dóna pas a més preguntes.
