Aranyes flexibles de Súria

JanquimActualitzat
El 2 de febrer d'aquest any ho anunciava un missatge: "¡Los Spiders ya disponemos de Twitter!". Dos dies més tard, hi insistien: "Los Spiders seguimos buscando jugadores para el equipo. No importa la edad, no importa el sexo. ¡Ven a probar el Flag!".

Per fi, el projecte evoluciona: "Si todo va bien, puede que los Spiders tengamos pronto dos bares que nos promocionen". Ells mateixos aclareixen qui són: "Los Spiders somos un equipo de Flag Fútbol ubicado en Súria, un pueblo que se encuentra en el centro de Cataluña".

Centre de Catalunya

Vet aquí una bona pista. El centre sempre és fàcil de localitzar i aviat descobrim que al "centre de Catalunya" la passió per l'esport és tan poderosa que va del "flag" a "la pinya": "El sorteig del #futbolcasteller ens ha situat al Grup E amb @bandarres, @Xicots i @collamicaco. A donar-ho tot Salats!". Es diuen Salats de Suria i se suposa que surten al camp sense la faixa posada.

La presència de Súria al timeline no és abundant però gràcies a Lluís Guinó sabem que "Badalona, Bagà, Montblanc, Mòra, Súria, Sant Pere de Vilamajor i #Besalú creen la #xarxaciutatsmedievals de catalunya". I Mans Unides informa que hi fan un sopar solidari, com a "Anglesola, Berga, Cardona, i Tàrrega".

Però encara no tenim una idea prou ajustada d'aquest indret i una conversa de tuits entre @ernestfolch i @whatdafac insinua que no és tan "cèntric".

És increïble com se li pot arribar a fer tant de cas a un programa esportiu que té unes audiències tan ridícules.

Bé, més audiencia que el TuDiras TV sí que té.

El tudiras TV, malgrat que va tenir audiències baixes, va guanyar a Punto Pelota la majoria de dies. Però jo no parlava d'això.

Aleshores: se li ha de fer més cas a un tertulià de El Món que a un de Radio Súria? Credibilitat proporcional a audiencia? 

Què tenim

Sintonitzem aquesta ona al Twitter, on es fa dir @radiosuria. Un dels seus tècnics fa de taxista a Manresa i anuncia a la seva microbiografia de tuitaire que és "molt flexible", una característica que no se sap si comparteix amb altres habitants de la mateixa població.

La cerca fa evident de seguida que, a més d'una emissora de ràdio, a Súria tenen un ajuntament.

El govern local explica amb tuits que "accepta la cessió gratuïta dels terrenys que envolten l'antiga caserna" i, amb la mateixa naturalitat, informa d'una calçotada o sobre "l'hora del conte"  (així es posa al descobert que, a més de ràdio i ajuntament, també hi ha una biblioteca, un espai on es fan "tallers de palíndroms", segurament abans o després del "futbol flag").

L'administració és incansable i tan aviat comparteix la llista de les farmàcies de guàrdia del mes de març com el campionat de botifarra d'una penya blaugrana.

Quan algú arriba a Súria ho anota al Twitter i també al Foursquare. Com ho han fet @ginacirera i unes quantes desenes d'usuaris d'aquesta xarxa de geolocalització. Això li proporciona una mica de notorietat.

Però amb tantes activitats de lleure costa desxifrar un tret que desveli l'autèntic tarannà de Súria, que aporti un significat particular. Fins que un missatge breu resol l'enigma: "Cada vegada que sento Súria penso en el gran Jaume Esquius!".

Ara sí, ja està. A Súria vés a saber com s'hi viu però al reflex de Súria que veiem al mirall del Twitter podem anotar amb certesa que hi ha unes aranyes que busquen amics, un tècnic flexible amb taxímetre, un community manager municipal bastant actiu i el record encara viu d'aquest guionista que se'n va anar massa aviat de casa i que tants amics troben a faltar.



Anar al contingut