Catalunya i València reclamen units el corredor del Mediterrani al govern espanyol i a la UE
Catalunya i València reclamen el corredor del Mediterrani al govern espanyol i a la Unió Europea. Creuen que és necessari per integrar el transport de mercaderies de la costa mediterrània espanyola a la xarxa europea. Els consellers de Política Territorial i d'Infraestructures de les dues comunitats s'han trobat per impulsar polítiques conjuntes i han considerat que han de fer front comú en les reclamacions. Hi ha bona disposició i sintonia.
No és habitual la imatge de dos consellers, un de català i un de valencià, junts. Aquest dijous, els ha reunit l'Institut d'Economia Ignasi Villalonga per parlar dels ports mediterranis i la Unió Europea. I també els consellers Joaquim Nadal i J. Ramón García Antón, els presidents dels ports de València i Barcelona.
El conseller català de Política Territorial, Joaquim Nadal, ha considerat que "la foto d'avui no hauria de ser excepcional, sinó normal", punt en el qual ha coincidit amb el titular d'Infraestructures valencià, G. Antón, que ha afegit que "no té sentit que ens donem l'esquena i no treballem junts per millorar les comunicacions."
Més tard ho deia Joaquim Nadal: de vegades, les coses més òbvies són revolucionàries en política. Es referia a les necessàries relacions de veïnatge. Però també resulta una obvietat que les infraestructures que envolten els ports han de ser una eina al servei de l'eficàcia.
Al nord d'Europa, el 30% de les mercaderies que provenen dels ports viatgen per ferrocarril, mentre que a Espanya només són el 4%. Això és així perquè falten infraestructures, sobretot al corredor mediterrani, que és on es concentra la major part de l'activitat portuària espanyola. I les conseqüències són que la Xina, per exemple, prefereix distribuir els seus productes des de ports com el de Rotterdam o el d'Anvers. L'equilibri entre el nord i el sud passa per millorar el tram ferroviari entre Castelló i Tarragona i per potenciar una autovia paral·lela a l'autopista A-7. D'això, n'han parlat en aquesta ocasió els consellers de Catalunya i el País Valencià i és una reivindicació, també, dels presidents dels ports.
En aquest sentit, Coello ha afirmat: "Si s'inverteixen milers de milions d'euros en els ports, el més lògic és que el corredor mediterrani millorés amb desenes de milions en inversió."
Tots han coincidit a subratllar que la competència entre els ports valencià i català és bona i no és obstacle per al creixement.
El conseller català de Política Territorial, Joaquim Nadal, ha considerat que "la foto d'avui no hauria de ser excepcional, sinó normal", punt en el qual ha coincidit amb el titular d'Infraestructures valencià, G. Antón, que ha afegit que "no té sentit que ens donem l'esquena i no treballem junts per millorar les comunicacions."
Més tard ho deia Joaquim Nadal: de vegades, les coses més òbvies són revolucionàries en política. Es referia a les necessàries relacions de veïnatge. Però també resulta una obvietat que les infraestructures que envolten els ports han de ser una eina al servei de l'eficàcia.
Al nord d'Europa, el 30% de les mercaderies que provenen dels ports viatgen per ferrocarril, mentre que a Espanya només són el 4%. Això és així perquè falten infraestructures, sobretot al corredor mediterrani, que és on es concentra la major part de l'activitat portuària espanyola. I les conseqüències són que la Xina, per exemple, prefereix distribuir els seus productes des de ports com el de Rotterdam o el d'Anvers. L'equilibri entre el nord i el sud passa per millorar el tram ferroviari entre Castelló i Tarragona i per potenciar una autovia paral·lela a l'autopista A-7. D'això, n'han parlat en aquesta ocasió els consellers de Catalunya i el País Valencià i és una reivindicació, també, dels presidents dels ports.
En aquest sentit, Coello ha afirmat: "Si s'inverteixen milers de milions d'euros en els ports, el més lògic és que el corredor mediterrani millorés amb desenes de milions en inversió."
Tots han coincidit a subratllar que la competència entre els ports valencià i català és bona i no és obstacle per al creixement.
