La fe del monjo a Montserrat

JanquimActualitzat
L'indret

Un tuit del cronista @gcarbonell llança aquesta proclama optimista d'Hilari Raguer, monjo de Montserrat: "Tinc 83 anys i espero veure Catalunya independent".

Voldríem esbrinar més detalls d'aquest lloc on la fe, pel que es veu, esdevé més sòlida que a la plana circumdant i s'alça cap al cel de les conviccions amb la fúria estàtica del Cavall Bernat. Per això, seguint les regles de la "Volta a Catalunya amb el Twitter", accedim només als missatges breus dels usuaris d'aquest canal.    

Per estrany que sembli, una escopinya assumeix la missió de resumir els trets principals d'un espai tan convocat: "Culte, muntanyisme i coques".

Habitants

Superant els tòpics, descobrim que pels volts de la muntanya sagrada hi ha encontres pomposos: "El delegat del govern a Barcelona, Salvador Jorba, es reuneix amb l'alcalde d'Olesa de Montserrat, Salvador Prat, a l'ajuntament del municipi".

Quan acaba el dia, comencen els àpats intrigants:  "Interessant sopar amb el majordom del monestir de Montserrat!".

A la contrada, a més d'alcaldes i majordoms, hi pasturen vaques bomberes. Les anomenen d'aquesta manera perquè la seva activitat a l'aire lliure contribueix a la neteja dels boscos i minva així el risc d'un incendi forestal.

De passada, la seva carn es posa a la venda: "Productes del #mercatdecustodia: vedella de vaques "bomberes" dels #boscos de #Montserrat".

Anotem també que la casa on s'allotja Hilari Raguer podria servir de model per a un hotel, en un parc temàtic que es presenta com a #Parctomaquet i que fa tota la pinta de ser una altra broma: "Els hotels seran reproduccions fidels al Monestir de Montserrat, Sagrada Família, el Parlament...".

Però si fa uns quants anys ens haguessin demanat què en faríem d'un aplec de casinos al Baix Llobregat també ens hauríem petat de riure, o sigui que la prudència ordena molta quietud.

Viatgers

Empesos per aquest afany de pau, els devots arriben al santuari amb actituds diferents, àdhuc presidencials, que procuren compartir amb tothom que fa una ullada a Twitter: "Ara arribem de Montserrat amb les nenes. Hem fet st jroni per la canal i monestir".

L'esport i l'espiritualitat es troben sovint als podis olímpics dels vencedors, als vestidors dels derrotats i als topants montserratins:  "Dues hores corrent per les muntanyes de Montserrat que s'acaben amb les vespres dels escolans, res a dir, només que dilluns que ve hi torno".

Si el pare abat fa una ullada al Foursquare, un servei de geolocalització pública que sol connectar-se a Twitter, hi trobarà les anotacions d'Elisabet Lara, David Hache, una @burdyugova ciríl·lica i un visitant més llunyà que es fa dir @keysmet, al costat de molts altres que han volgut deixar constància de la seva presència.  

Els tuitaires ensenyen les fotos que han fet abans d'anar-se'n, des de lluny i a contrallum. Són imatges de reconeixement universal perquè, encara que no solem pensar-hi, "Montserrat" és una de les paraules catalanes més conegudes:  "yo en catalán se decir fuet, montserrat, barsa, tarradellas, ferran adrià, buenafuente... oye, algo es algo".

Miracles

Molts catalans s'han pres l'excursió a Montserrat com la penyora d'una promesa. Una mostra recent d'aquest costum tan difícil d'explicar als mercats internacionals és el diàleg següent:

SI EL GIRONA ES SALVA PUJO EL MATAGALLS!!

@Marc_Valenti jo pujo amb tu, va, promesa, eh.

@soloamiaire Serà matagalls o el camí de Montserrat de nit. No ho sabem encara. PROMESA, EH!!

@Marc_Valenti Prometido, mes igual caminar lo que sigui haha com si hem de dormir al carrer, mentre ens salvem.

Perviu encara el record de la pregària contra la sequera amb què invocava la marededéu fosca un governant desesperat i amb la mateixa confiança extrema s'hi apleguen els que proven de veure objectes voladors no identificats sense l'ajuda de cap poció màgica: "De tornada de la trobada #OVNI a la muntanya de Montserrat".

País

Mentre als cims d'aquest massís la fe s'hi enroca, resulta que l'erosió de tipus càrstic engendra les coves del dubte, els avencs de l'enveja i les torrenteres de la rivalitat.

Sí, al capdamunt es reclama serenor per assossegar l'ànima. Però a la plana, falcada amb cables de funicular, hi té lloc una altra batalla entre pobles, una altra disputa sòrdida dels garrotaries catalans: "La Passió d'#Esparreguera ha adreçat una carta de protesta a TV3 per dedicar el programa "Divendres" a Olesa i la seva Passió - Molt trist!".

Potser el monjo veurà la independència de Catalunya, potser calgui caminar descalç fins a Sant Jeroni per creure-ho, o potser depengui només de la determinació, però per molts anys que Nostre Senyor li faci la gràcia no viurà per assistir al final d'aquests enfrontaments guiats amb estendards que no són la bandera de tots.

Al cim, la fe s'hi entotsola. Per dessota, ronca pels esvorancs la falta d'ambició.

Diu que a dalt hi ha un monestir. Arreu, capelletes.  




Anar al contingut