El president Tarradellas va custodiar el cor del president Macià durant 40 anys d'exili
El dia de Sant Esteve del 1933, just l'endemà de la mort del president Francesc Macià, els metges que l'havien atès durant la malaltia van embalsamar el seu cos i li van extraure el cor. L'objectiu, sembla, era preservar la devoció popular pel president i honorar la seva figura més enllà de la seva vida. El cor del president Macià va voltar per Europa durant 40 anys, custodiat pel president Josep Tarradellas i la seva família. Josep Tarradellas i Macià, fill del president, i l'economista Josep Maria Bricall, secretari de la Presidència del govern Tarradellas, ho han explicat al programa "La Tribu" de Catalunya Ràdio.
Natàlia RamonActualitzat
La devoció popular que despertava el president Macià l'any 33 probablement no ha estat mai superada per la de cap altre president. Potser aquesta va ser la causa de la decisió que el govern de la Generalitat republicana va prendre l'endemà de la seva mort, el dia de Nadal del 1933. Els consellers d'aquell govern i els quatre metges que van assistir el president Macià van decidir embalsamar el seu cos i extreure-li el cor per conservar-lo en una urna de plom. El poble, desolat per la mort de l'"Avi" tindria així ocasió de retre-li homenatge. L'urna amb el cor de Macià es va tancar a la caixa forta de la Generalitat i allà va quedar fins al 1939, quan va emprendre, juntament amb el govern català, el llarg camí de l'exili.
El gener d'aquell any, la Generalitat organitza la sortida de Barcelona davant la imminent caiguda de la ciutat a mans de les tropes franquistes. Josep Tarradellas, conseller primer del govern del president Lluís Companys, organitza la sortida de Catalunya de la seva família, i amb ella, els papers del govern i l'urna amb el cor de l'anterior president, Francesc Macià.
El fill del president Tarradellas, Josep Tarradellas i Macià, va néixer ja a l'exili el 1942 a Lausana, però recorda amb claredat l'urna i com la seva mare va passar "amb aquest cor" la frontera per sortir de Catalunya. "La policia, a la duana francesa, li va demanar què era. La veritat és que no sé què va dir", però "van passar la frontera", ha explicat als micròfons de Catalunya Ràdio.
La família Tarradellas és qui va custodiar el cor del president Macià durant 45 anys, 40 dels quals a l'exili a França i a Suïssa. La dissort d'una part de l'exili català no va ser només abandonar Catalunya, sinó també fugir o patir la Segona Guerra Mundial a França. Josep Tarradellas es va traslladar a Suïssa, fugint de l'ocupació nazi. El fill del president recorda com el seu "avi va decidir que, com que hi havia els alemanys i no se sabia què podria passar, va anar al bosc darrere casa i va fer un gran forat. Allà hi va posar l'urna i tots els arxius del pare, que ara són a Poblet".
Després de la Segona Guerra Mundial, la família Tarradellas torna a Saint Martin-le-Beau i el president Tarradellas decideix dipositar l'urna a la caixa forta d'un banc a Tours.
Un dia d'agost del 1965 Tarradellas va rebre una trucada del director del banc. La trucada va coincidir amb la presència d'un jove economista, Josep Maria Bricall, que era a Saint Martin-le-Beau per entrevistar Tarradellas a propòsit de la seva tesi sobre l'economia catalana durant la Guerra Civil. Bricall sense voler va saber el secret més ben guardat del president d'una manera molt sobtada ja que, segons li va explicar Tarradellas, "al cofre va aparèixer algun tipus de substància que revelava que" a dins la caixa forta "hi havia hagut algun accident. Això podia tenir conseqüències de caràcter econòmic importants, si es feien malbé alguns dels documents que es guardaven allà dintre". L'endemà al matí, Tarradellas i Bricall van anar-hi "amb un sac". El president em va fer un comentari dient: "em sembla que aquest director és un home molt reaccionari i tindré moltes dificultats a explicar-li tot això". Josep Maria Bricall recorda com Tarradellas va dir-li al director que "hi havia una tradició en aquell moment, que als grans homes els havien de treure el cor perquè era el punt de referència d'estimació. Em va posar l'exemple --recorda Bricall-- de Chopin, amb qui va passar una cosa semblant."
Amb el retorn del president Tarradellas torna també el cor del president Macià, que és entregat a la seva filla Maria i als seus néts, i és enterrat juntament amb el cos al panteó del cementiri de Montjuïc. El periple s'havia acabat. El batec de l'exili havia tornat a Catalunya.
Extraure el cor d'un personatge il·lustre, estimat i admirat, l'any 33 no era tan estrany com pot semblar ara. En l'imaginari popular Francesc Macià era un combatent per les llibertats de Catalunya i un lluitador que va saber aguantar els embats de la història. Igual que el seu cor, que va resistir l'exili, com els republicans o com la consciència nacional del país. I ara, tants anys després, a partir d'aquesta història, Josep Tarradellas i Macià, fill del president, creu que "la qüestió del cor de Macià, porta una altra pregunta. La qüestió és saber quins són els valors. La pregunta és si aquesta consciència encara és tan forta dins del nostre quotidià polític o no".
La resistència, la perseverança d'aquella generació, és probablement irrepetible.
El gener d'aquell any, la Generalitat organitza la sortida de Barcelona davant la imminent caiguda de la ciutat a mans de les tropes franquistes. Josep Tarradellas, conseller primer del govern del president Lluís Companys, organitza la sortida de Catalunya de la seva família, i amb ella, els papers del govern i l'urna amb el cor de l'anterior president, Francesc Macià.
El fill del president Tarradellas, Josep Tarradellas i Macià, va néixer ja a l'exili el 1942 a Lausana, però recorda amb claredat l'urna i com la seva mare va passar "amb aquest cor" la frontera per sortir de Catalunya. "La policia, a la duana francesa, li va demanar què era. La veritat és que no sé què va dir", però "van passar la frontera", ha explicat als micròfons de Catalunya Ràdio.
La família Tarradellas és qui va custodiar el cor del president Macià durant 45 anys, 40 dels quals a l'exili a França i a Suïssa. La dissort d'una part de l'exili català no va ser només abandonar Catalunya, sinó també fugir o patir la Segona Guerra Mundial a França. Josep Tarradellas es va traslladar a Suïssa, fugint de l'ocupació nazi. El fill del president recorda com el seu "avi va decidir que, com que hi havia els alemanys i no se sabia què podria passar, va anar al bosc darrere casa i va fer un gran forat. Allà hi va posar l'urna i tots els arxius del pare, que ara són a Poblet".
Després de la Segona Guerra Mundial, la família Tarradellas torna a Saint Martin-le-Beau i el president Tarradellas decideix dipositar l'urna a la caixa forta d'un banc a Tours.
Un dia d'agost del 1965 Tarradellas va rebre una trucada del director del banc. La trucada va coincidir amb la presència d'un jove economista, Josep Maria Bricall, que era a Saint Martin-le-Beau per entrevistar Tarradellas a propòsit de la seva tesi sobre l'economia catalana durant la Guerra Civil. Bricall sense voler va saber el secret més ben guardat del president d'una manera molt sobtada ja que, segons li va explicar Tarradellas, "al cofre va aparèixer algun tipus de substància que revelava que" a dins la caixa forta "hi havia hagut algun accident. Això podia tenir conseqüències de caràcter econòmic importants, si es feien malbé alguns dels documents que es guardaven allà dintre". L'endemà al matí, Tarradellas i Bricall van anar-hi "amb un sac". El president em va fer un comentari dient: "em sembla que aquest director és un home molt reaccionari i tindré moltes dificultats a explicar-li tot això". Josep Maria Bricall recorda com Tarradellas va dir-li al director que "hi havia una tradició en aquell moment, que als grans homes els havien de treure el cor perquè era el punt de referència d'estimació. Em va posar l'exemple --recorda Bricall-- de Chopin, amb qui va passar una cosa semblant."
Amb el retorn del president Tarradellas torna també el cor del president Macià, que és entregat a la seva filla Maria i als seus néts, i és enterrat juntament amb el cos al panteó del cementiri de Montjuïc. El periple s'havia acabat. El batec de l'exili havia tornat a Catalunya.
Extraure el cor d'un personatge il·lustre, estimat i admirat, l'any 33 no era tan estrany com pot semblar ara. En l'imaginari popular Francesc Macià era un combatent per les llibertats de Catalunya i un lluitador que va saber aguantar els embats de la història. Igual que el seu cor, que va resistir l'exili, com els republicans o com la consciència nacional del país. I ara, tants anys després, a partir d'aquesta història, Josep Tarradellas i Macià, fill del president, creu que "la qüestió del cor de Macià, porta una altra pregunta. La qüestió és saber quins són els valors. La pregunta és si aquesta consciència encara és tan forta dins del nostre quotidià polític o no".
La resistència, la perseverança d'aquella generació, és probablement irrepetible.
