Ignasi Genovès: "Publicarem aquest any tot el planejament urbanístic de Catalunya en obert"
Nereida CarrilloActualitzat
L'avantprojecte de llei estableix que si no es respon alguna petició d'informació en dos mesos s'entén com a desestimada. Això també passa a Catalunya?
A Catalunya tenim molts canals de comunicació amb la ciutadania i tots tenen un alt índex d'acceptació i de compliment d'objectius: el 012, la bústia d'informació al ciutadà, un aplicatiu de consultes per a suggeriments. Nosaltres donem compliment a tot. I en les xarxes socials, pensem que també estem en un nivell de desenvolupament important. Tenim 272 comptes a les xarxes socials: Twitter, Facebook, Slideshare, Youtube... Amb l'Slideshare, tenim en obert totes les presentacions dels departaments. Tenim un retorn del 100%. Si aïllem la part de dades personals per la llei de protecció de dades, tota la resta no té perquè no ser accessible. La nostra llei anirà per aquí: protegim les dades personals, però la resta ha de ser accessible per a la ciutadania.
Quins són els futurs projectes pel que fa a dades obertes?
En dades obertes, estem treballant per obrir nous continguts amb el departament d'Economia i de Territori, que té una infinitat de dades, mapes i mesures de contaminació. El de Territori és un dels departaments que aporta més material. Per exemple, aquest 2012 publicarem tot el planejament urbanístic de Catalunya en obert. I amb Economia, estem treballant a posar licitacions en obert. Així, si una empresa disposa de les dades en codi obert, doncs, per exemple, pot fer un web de licitacions d'hospitals, posar els nostres però també els de Madrid o Sant Sebastià. Això pot ser un element de negoci.
Què s'ha d'esperar de la llei de transparència catalana? Creu que aquestes normes augmentaran la confiança en l'administració pública i en els polítics?
Esperem que aquesta llei vagi més enllà de l'estatal. Crec que no serà gaire complicat. I esperem que l'administració de la Generalitat pugui ser, que ja ho està sent, un referent de transparència i col·laboració amb la ciutadania, que ens ajudi a tenir una millor qualitat democràtica. I això està al nostre abast.
A Catalunya tenim molts canals de comunicació amb la ciutadania i tots tenen un alt índex d'acceptació i de compliment d'objectius: el 012, la bústia d'informació al ciutadà, un aplicatiu de consultes per a suggeriments. Nosaltres donem compliment a tot. I en les xarxes socials, pensem que també estem en un nivell de desenvolupament important. Tenim 272 comptes a les xarxes socials: Twitter, Facebook, Slideshare, Youtube... Amb l'Slideshare, tenim en obert totes les presentacions dels departaments. Tenim un retorn del 100%. Si aïllem la part de dades personals per la llei de protecció de dades, tota la resta no té perquè no ser accessible. La nostra llei anirà per aquí: protegim les dades personals, però la resta ha de ser accessible per a la ciutadania.
Quins són els futurs projectes pel que fa a dades obertes?
En dades obertes, estem treballant per obrir nous continguts amb el departament d'Economia i de Territori, que té una infinitat de dades, mapes i mesures de contaminació. El de Territori és un dels departaments que aporta més material. Per exemple, aquest 2012 publicarem tot el planejament urbanístic de Catalunya en obert. I amb Economia, estem treballant a posar licitacions en obert. Així, si una empresa disposa de les dades en codi obert, doncs, per exemple, pot fer un web de licitacions d'hospitals, posar els nostres però també els de Madrid o Sant Sebastià. Això pot ser un element de negoci.
Què s'ha d'esperar de la llei de transparència catalana? Creu que aquestes normes augmentaran la confiança en l'administració pública i en els polítics?
Esperem que aquesta llei vagi més enllà de l'estatal. Crec que no serà gaire complicat. I esperem que l'administració de la Generalitat pugui ser, que ja ho està sent, un referent de transparència i col·laboració amb la ciutadania, que ens ajudi a tenir una millor qualitat democràtica. I això està al nostre abast.
