Quan el Twitter blasona l'Espluga de Francolí

JanquimActualitzat
El camper

A l'escut d'armes, caironat d'argent, de l'Espluga de Francolí hi ha un mont de sinople, l'esmalt heràldic que correspon al color verd, carregat amb una semirodella que representa la cova de la Font Major, el punt de trobada del riu Sec i el riu de Milans quan originen el Francolí.

Ho diu un que hi ha estat: "Molt recomanable la visita familiar a les coves museitzades de l'Espluga de Francolí. Explicacció de la vida a la cova a la prehistòria".

Els que hi entenen, del blasonament, expliquen a la seva manera com és cada escut, i costa d'entendre'ls si no se'n fa una traducció al llenguatge corrent. Ara, a més, els tuitaires matisen les figures i els mobles d'aquest escut amb missatges que anuncien les novetats.

Les figures

Així, per exemple, el riu en forma de pal flamejat d'atzur rivetejat d'argent serà un dia substituït per conills bicèfals adossats: "A l'Espluga de Francolí amb el Conseller Pelegri presentant Cunicarn un projecte de granja rendible i sostenible de conills".

El mont movent de l'escut es troba somat per un castell de sable tancat de gules, que en la llengua dels que no som heraldistes vol dir que hi ha al cim del turó un castell negre amb finestrals i porta de color vermell. Un missatge fa pensar que a l'edifici hi haurà reformes: "Suministrar Puerta Exterior, L'Espluga de Francoli (Tarragona) #Trabajo #Reformas". 

En comptes del castell, l'escut podria tenir al capdamunt del mont verd un celler modernista o l'antic hospital de Sant Joan però la innovació podria superar aquestes al·lusions a la història local: "L'Ajuntament de l'Espluga de Francolí reforma les pistes de tennis del Casal per reobrir".

L'edifici, aixecat l'any 1962 amb el mecenatge de Lluís Carulla, ja és un dels més coneguts de l'Espluga de Francolí. La fundació que porta el seu nom sosté a més el Museu de la Vida Rural, una de les veus més actives al Twitter des d'aquest poble de la Conca de Barberà. L'acompanyen els missatgers tuitaires de l'emissora municipal i d'un compte que esquiva l'avorriment de la falsa modèstia i es presenta en anglès, perquè arreu del món hi parin atenció, com a ‏ @esplugaland.

L'actitud s'estén i ja arriba als establiments comercials: "Podeu anar a la New Pastisseria Ferrer, molt acollidora".  Potser és a causa d'aquest afany d'internacionalització que els carquinyols encara no tenen un puntCAT.

La tradició

S'honora la història i de manera singular el pas de la població de l'orde dels templers a mans dels hospitalers i l'acte memorialístic té un aire esportiu: "Dema dia 11 desembre. GRAN PARTIT D'HOQUEI 2ª CATALANA: SH Casal Espluga-Vilaseca H.C. #EsplugadeFrancoli". No és un torneig banal, qui guanyi s'endú l'englantina d'or: "El guanyador ocuparà la primera plaça de la classificació i s'assegura l'ascens a Primera Catalana".

Entre altres costums, es veu que es commemora la proclamació de la República enviant una colla de bastoners a Mollerussa, amb la mateixa gràcia que a l'època medieval s'enviava l'herald amb tabard per anunciar l'arribada dels cavallers: "El 14 d'abril, 2a Tarda Bastonera de #Mollerussa amb #bastoners de l'Espluga de Francolí, @BDBMontblanc i @picadits". 

El poble es presenta ara com un llogarret ideal per trobar-hi repòs: "Relax a l'Espluga de Francolí". 

La fi

Les torres del castell de l'escut d'armes de l'Espluga de Francolí estan sobremuntades d'una rodella de gules amb una creu de Malta d'argent, la que ostentaven els seus cavallers fins que, quan Napoleó va desembarcar a l'illa mentre anava cap a Egipte, el gran mestre Ferdinand von Hompesch es va exiliar a Trieste. Les despulles de l'últim cavaller de la creu de vuit puntes són a l'església de Santa Eulàlia de Montpeller, perquè tothom que té un principi té una fi, de la mateixa manera que el riu que neix a l'Espluga mor al barri tarragoní del Serrallo.

A l'Espluga de Francolí, d'anar-se'n per sempre en diuen "passar el pont d'esqueneta", si fem cas de l'últim missatge que podem llegir: "a l'Espluga de Francolí es diu passar el pont d'esqueneta, ja que per anar al cementiri cal creuar el pont de la Font Baixa".

O sigui que les creus de Malta d'argent de l'escut tard o d'hora es convertiran, gràcies a la renovació que en fa cada dia el Twitter, en tres pontets sobremuntats a les torres del castell, perquè recordem per sempre més que entre totes les gestes només n'hi ha una de definitiva. S'hi arriba de panxa enlaire.




Anar al contingut