Un nou llibre i un projecte de senyalització recuperen la història silenciada del barraquisme a Barcelona
Cap a l'any 1960 unes 100.000 persones, un 7% de la població de Barcelona, vivien en barris de barraques. Una realitat que les autoritats de l'època no volien reconèixer, i un període de la vida de la ciutat que havia quedat relegada per la història oficial. El llibre "Barraquisme. La ciutat (im)possible", que s'ha presentat a la biblioteca El Carmel-Juan Marsé de Barcelona, fa una aportació essencial per conèixer a fons una etapa de la història que ha deixat una marca profunda en el paisatge i la memòria de Barcelona. La Comissió Ciutadana per la Memòria dels Barris de Barraques de Barcelona treballa amb l'Ajuntament de la ciutat per senyalitzar els indrets on hi havia els principals barris de barraques de la ciutat i deixar-ne un testimoni visible.
Alonso Carnicer/Sara GrimalActualitzat
La construcció de l'estació de l'AVE de la Sagrera és un dels escenaris d'una transformació del paisatge urbà sempre en marxa. És el mateix espai on, entre el 1945 i el 1989, el barri de barraques de la Perona s'estenia uns dos quilòmetres al llarg de les vies, un dels últims grans nuclis de barraques de Barcelona i un dels que va tenir un procés d'eradicació més llarg i conflictiu. A Montjuïc, en la gran extensió de terreny que hi ha entre l'Estadi, el Palau Sant Jordi, el Jardí Botànic i el castell, a finals dels anys 50 hi havia la major concentració de barraques de la ciutat. Hi vivien 30.000 persones en més de 6.000 barraques, en nuclis com el de Can Valero. Davant la falta d'habitatge crònica, el barraquisme era una solució temporal i improvisada, no reconeguda per les autoritats. Però es va consolidar com una part de la realitat urbana al llarg de tot el segle XX i va donar peu a una intensa vida social i veïnal.
Els barris de Can Valero, la Perona i el Carmel han centrat un projecte de recerca que ha durat quatre anys, promogut per l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Els antropòlegs, historiadors i geògrafs Xavi Camino, Òscar Casasayas, Pilar Díaz, Maximiliano Díaz, Cristina Larrea, Flora Muñoz i Mercè Tatjer han analitzat els orígens, l'evolució i la vida quotidiana d'aquests barris, amb la valuosa aportació del testimoni dels seus antics habitants. Molts eren presents en la presentació del llibre "Barraquisme. La ciutat (im)possible" a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé. També hi havia treballadors socials i altres persones que de forma voluntària van col·laborar per dignificar i millorar les condicions de vida d'aquests barris que els autoritats sovint ignoraven. Després, els autors del llibre i els antics barraquistes van visitar un dels tres àmbits del treball de camp, el turó de la Rovira. El Museu d'Història de Barcelona ha preservat les restes de les barraques en un espai patrimonial que inclou la bateria antiaèria de la Guerra Civil. Aquest espai, que rep moltes visites, aviat ha d'iniciar la segona fase de museïtzació, que inclourà un centre d'interpretació de la guerra i la postguerra.
Segons Maximiliano Díez, un dels autors del llibre "Barraquisme. La ciutat (im)possible", "és una història que havia quedat oblidada i relegada per la història oficial. I amb aquest estudi i amb les aportacions dels barraquistes i de la gent que va colaborar amb els barris de barraques, aporta una nova perspectiva sobre com ha crescut aquesta ciutat."
La recuperació de la memòria
Els habitants de les barraques van superar l'exclusió i l'estigma i, amb el seu esforç i una llarga mobilització veïnal, van accedir a habitatges.
Ara la Comissió Ciutadana per la Memòria dels Barris de Barraques treballa a través d'una comissió mixta amb l'Ajuntament de Barcelona per deixar-ne un testimoni visible per a futures generacions, amb quatre monòlits i nou plaques escultòriques commemoratives. La proposta ha rebut el suport de 81 entitats i de més de 800 persones.
La historiadora i geògrafa Mercè Tatjer, coautora de "Barraquisme. La ciutat (im)possible" i membre de la Comissió Ciutadana per la Memòria dels Barris de Barraques de Barcelona explica l'abast del projecte: "Estem treballant en la senyalització dels quatre principals nuclis de barraques, a través d'unes intervencions que conservin la memòria i facin un reconeixement de les persones que hi van viure, i d'unes altres senyalitzacions menors d'aquells espais, més específiques. La senyalització aportaria un element material de reconeixement, no es quedaria només en el llibre, en el paper, sinó que tindria un reconeixement físic i, a més, visible per futures generacions en els espais més significatius. Així com tenim el record a través de monuments i del patrimoni d'altres fets històrics, tindríem a través d'aquestes peces un reconeixement d'aquests barris que en la majoria de casos han desparegut."
Una història d'esforç i superació que ha ajudat a crear la ciutat moderna, i que s'ha de recordar perquè l'habitatge continua sent un problema social sense resoldre.
Fa un any la comissió ciutadana ja va aconseguir que es donés el nom de Somorrostro a un tram de la platja de Barcelona on havia existit aquest gran barri de barraques.
Pel que fa a l'estudi dels anys de barraquisme, en els últims quatre anys, l'exposició "Barraques. La ciutat informal" , al Museu d'Història de Barcelona, llibres com "Barraques. La ciutat informal del segle XX", "Barraques. La lluita dels invisibles", la guia urbana "Barraques/BCN" i els documentals de TV3 "Barraques. L'altra ciutat" i "Barraques. La ciutat oblidada" han contribuït de manera significativa a fer del barraquisme un fet històric important.
Els barris de Can Valero, la Perona i el Carmel han centrat un projecte de recerca que ha durat quatre anys, promogut per l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Els antropòlegs, historiadors i geògrafs Xavi Camino, Òscar Casasayas, Pilar Díaz, Maximiliano Díaz, Cristina Larrea, Flora Muñoz i Mercè Tatjer han analitzat els orígens, l'evolució i la vida quotidiana d'aquests barris, amb la valuosa aportació del testimoni dels seus antics habitants. Molts eren presents en la presentació del llibre "Barraquisme. La ciutat (im)possible" a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé. També hi havia treballadors socials i altres persones que de forma voluntària van col·laborar per dignificar i millorar les condicions de vida d'aquests barris que els autoritats sovint ignoraven. Després, els autors del llibre i els antics barraquistes van visitar un dels tres àmbits del treball de camp, el turó de la Rovira. El Museu d'Història de Barcelona ha preservat les restes de les barraques en un espai patrimonial que inclou la bateria antiaèria de la Guerra Civil. Aquest espai, que rep moltes visites, aviat ha d'iniciar la segona fase de museïtzació, que inclourà un centre d'interpretació de la guerra i la postguerra.
Segons Maximiliano Díez, un dels autors del llibre "Barraquisme. La ciutat (im)possible", "és una història que havia quedat oblidada i relegada per la història oficial. I amb aquest estudi i amb les aportacions dels barraquistes i de la gent que va colaborar amb els barris de barraques, aporta una nova perspectiva sobre com ha crescut aquesta ciutat."
La recuperació de la memòria
Els habitants de les barraques van superar l'exclusió i l'estigma i, amb el seu esforç i una llarga mobilització veïnal, van accedir a habitatges.
Ara la Comissió Ciutadana per la Memòria dels Barris de Barraques treballa a través d'una comissió mixta amb l'Ajuntament de Barcelona per deixar-ne un testimoni visible per a futures generacions, amb quatre monòlits i nou plaques escultòriques commemoratives. La proposta ha rebut el suport de 81 entitats i de més de 800 persones.
La historiadora i geògrafa Mercè Tatjer, coautora de "Barraquisme. La ciutat (im)possible" i membre de la Comissió Ciutadana per la Memòria dels Barris de Barraques de Barcelona explica l'abast del projecte: "Estem treballant en la senyalització dels quatre principals nuclis de barraques, a través d'unes intervencions que conservin la memòria i facin un reconeixement de les persones que hi van viure, i d'unes altres senyalitzacions menors d'aquells espais, més específiques. La senyalització aportaria un element material de reconeixement, no es quedaria només en el llibre, en el paper, sinó que tindria un reconeixement físic i, a més, visible per futures generacions en els espais més significatius. Així com tenim el record a través de monuments i del patrimoni d'altres fets històrics, tindríem a través d'aquestes peces un reconeixement d'aquests barris que en la majoria de casos han desparegut."
Una història d'esforç i superació que ha ajudat a crear la ciutat moderna, i que s'ha de recordar perquè l'habitatge continua sent un problema social sense resoldre.
Fa un any la comissió ciutadana ja va aconseguir que es donés el nom de Somorrostro a un tram de la platja de Barcelona on havia existit aquest gran barri de barraques.
Pel que fa a l'estudi dels anys de barraquisme, en els últims quatre anys, l'exposició "Barraques. La ciutat informal" , al Museu d'Història de Barcelona, llibres com "Barraques. La ciutat informal del segle XX", "Barraques. La lluita dels invisibles", la guia urbana "Barraques/BCN" i els documentals de TV3 "Barraques. L'altra ciutat" i "Barraques. La ciutat oblidada" han contribuït de manera significativa a fer del barraquisme un fet històric important.
