Els pressupostos retallen la inversió a Catalunya en un 45% i no li paguen els deutes
El projecte de llei dels pressupostos generals de l'Estat no preveu recursos per pagar l'addicional tercera de l'Estatut a Catalunya, ni els 219 milions d'euros ni els 759, pendents per a inversions en infraestructures. En concret, en l'apartat 9410, on s'inclou aquesta partida, els diners destinats a les comunitats autònomes en els pressupostos del 2012 és: "0,00". A més, Catalunya és la comunitat autònoma on més cau la inversió estatal prevista, un 45%. Si s'observa el volum total de diners, se situa al quart lloc del rànquing, tot i que el 2011 era al segon. La ministra de Foment, Ana Pastor, ha desmentit les xifres i ha situat en un 14% la caiguda de la inversió a Catalunya.
RedaccióActualitzat
Retallada més forta a Catalunya
Els comptes de l'Estat preveuen destinar a Catalunya més de 1.400 milions d'euros, un 11% del total pressupostat per a les comunitats autònomes. Aquest percentatge es queda per sota del 18% que li correspondria a Catalunya si es fes cas de l'Estatut, que determina aquesta xifra en funció de l'aportació catalana al PIB.
A més, aquests 1.400 milions són un 45% inferiors al que es va pressupostar l'any passat. D'aquesta manera, Catalunya és l'autonomia amb una tisorada més gran, seguida de Navarra, La Rioja, Andalusia i el País Valencià, on la inversió estatal cau un 34%.
Les retallades, d'un 25% de mitjana, són molt inferiors a llocs com Castella-la Manxa o Astúries, amb poc més d'un un 7 i un 8%, respectivament. I només puja la inversió al País Basc, un 17%, i a Galícia, gairebé un 9,5%, probablement per les inversions de l'AVE.
Si s'observa el volum total de diners, se situa al quart lloc del rànquing, per darrere d'Andalusia, Galícia i Castella i Lleó, tot i que el 2011 era al segon.
Segons la ministra de Foment, Ana Pastor, la rebaixa no és del 45% sinó del 14%. Ho ha argumentat pel fet que ella ho calcula basant-se en l'obra executada i no en la que es va pressupostar a principis d'any. És a dir, que no s'han de tenir en compte els 2.200 milions del pressupost de l'anterior govern socialista, sinó els 1.430 milions que finalment es van executar en l'exercici anterior.
Deutes impagats
El govern espanyol rebaixa dels 950 milions d'euros previstos l'any 2011 pel govern anterior fins a zero la partida per a les comunitats d'Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Catalunya i Balears "en compliment del que s'estableix en matèria d'inversions en els seus respectius estatuts d'autonomia".
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha justificat la mesura al·legant: "No podem finançar més despeses per a les comunitats autònomes". Després de dir que es tracta d'"un moment excepcional", Montoro ha dit que espera "capacitat de comprensió" i ha emplaçat les formacions polítiques que no condicionin la seva postura abans de l'aprovació dels comptes de l'Estat.
El govern de la Generalitat esperava que almenys els 219 milions d'euros de l'addicional tercera corresponent a l'any 2009, i que s'havien de pagar aquest any, es recollissin en aquests comptes. Aquesta era la condició de CiU per votar a favor dels pressupostos, a més d'una calendarització del pagament dels 759 milions del 2008.
Malgrat tot, la Generalitat ha fet els seus comptes incloent l'ingrés dels 219 milions d'euros; no els 759, ja que es tracta d'un deute de l'any passat.
Les crítiques per incompliment del PP
Els 950 milions d'euros del 2011 mai no es van arribar a pagar. A banda de les dures crítiques per part del govern català, el PP, tant des de Catalunya com en l'àmbit estatal, va criticar que no es paguessin els deutes a la Generalitat. Els populars, però, no van aclarir mai si inclourien aquests 219 milions d'euros ni tampoc si pagarien els 759.
Pel que fa al fons de suficiència, els pressupostos preveuen per a Catalunya una partida de 1.753,25 milions d'euros, un 4,7% menys respecte a l'any 2011. L'acord de finançament del 2009 estableix aquest fons per mantenir l'"statu quo" de cada comunitat, ja que serveix per compensar la diferència entre els ingressos obtinguts per les autonomies i les obligacions de despesa que tenen per prestar els serveis corresponents a les competències transferides.
Els comptes de l'Estat preveuen destinar a Catalunya més de 1.400 milions d'euros, un 11% del total pressupostat per a les comunitats autònomes. Aquest percentatge es queda per sota del 18% que li correspondria a Catalunya si es fes cas de l'Estatut, que determina aquesta xifra en funció de l'aportació catalana al PIB.
A més, aquests 1.400 milions són un 45% inferiors al que es va pressupostar l'any passat. D'aquesta manera, Catalunya és l'autonomia amb una tisorada més gran, seguida de Navarra, La Rioja, Andalusia i el País Valencià, on la inversió estatal cau un 34%.
Les retallades, d'un 25% de mitjana, són molt inferiors a llocs com Castella-la Manxa o Astúries, amb poc més d'un un 7 i un 8%, respectivament. I només puja la inversió al País Basc, un 17%, i a Galícia, gairebé un 9,5%, probablement per les inversions de l'AVE.
Si s'observa el volum total de diners, se situa al quart lloc del rànquing, per darrere d'Andalusia, Galícia i Castella i Lleó, tot i que el 2011 era al segon.
Segons la ministra de Foment, Ana Pastor, la rebaixa no és del 45% sinó del 14%. Ho ha argumentat pel fet que ella ho calcula basant-se en l'obra executada i no en la que es va pressupostar a principis d'any. És a dir, que no s'han de tenir en compte els 2.200 milions del pressupost de l'anterior govern socialista, sinó els 1.430 milions que finalment es van executar en l'exercici anterior.
Deutes impagats
El govern espanyol rebaixa dels 950 milions d'euros previstos l'any 2011 pel govern anterior fins a zero la partida per a les comunitats d'Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Catalunya i Balears "en compliment del que s'estableix en matèria d'inversions en els seus respectius estatuts d'autonomia".
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha justificat la mesura al·legant: "No podem finançar més despeses per a les comunitats autònomes". Després de dir que es tracta d'"un moment excepcional", Montoro ha dit que espera "capacitat de comprensió" i ha emplaçat les formacions polítiques que no condicionin la seva postura abans de l'aprovació dels comptes de l'Estat.
El govern de la Generalitat esperava que almenys els 219 milions d'euros de l'addicional tercera corresponent a l'any 2009, i que s'havien de pagar aquest any, es recollissin en aquests comptes. Aquesta era la condició de CiU per votar a favor dels pressupostos, a més d'una calendarització del pagament dels 759 milions del 2008.
Malgrat tot, la Generalitat ha fet els seus comptes incloent l'ingrés dels 219 milions d'euros; no els 759, ja que es tracta d'un deute de l'any passat.
Les crítiques per incompliment del PP
Els 950 milions d'euros del 2011 mai no es van arribar a pagar. A banda de les dures crítiques per part del govern català, el PP, tant des de Catalunya com en l'àmbit estatal, va criticar que no es paguessin els deutes a la Generalitat. Els populars, però, no van aclarir mai si inclourien aquests 219 milions d'euros ni tampoc si pagarien els 759.
Pel que fa al fons de suficiència, els pressupostos preveuen per a Catalunya una partida de 1.753,25 milions d'euros, un 4,7% menys respecte a l'any 2011. L'acord de finançament del 2009 estableix aquest fons per mantenir l'"statu quo" de cada comunitat, ja que serveix per compensar la diferència entre els ingressos obtinguts per les autonomies i les obligacions de despesa que tenen per prestar els serveis corresponents a les competències transferides.
