Mentre esperem l'últim tuit des d'Olot
janquimActualitzat
"Me'n vaig a fer un cafè a Olot, per no poder dir que aquestes vacances no he anat enlloc". Sembla un missatge conformista, com si anar a Olot fos l'últim recurs. Però si hi posem més atenció ens adonem que no és així. Olot és molt més que un indret, supera la trivialitat del locus amoenus clàssic, va més enllà del paisatgisme contemplatiu, és el lloc de tots els llocs, l'essència que s'expressa condensada en aquesta afirmació eruptiva: "Qui no va a Olot no va enlloc".
La pilota dels senglars
La llista dels tuitaires que habiten aquest nucli és enganyosa. A primer cop d'ull, s'hi detecten els mateixos pobladors que en altres contrades del Twitter, com ara una colla amb nom d'esplai, la seva unió esportiva i un club de volei amb senglars a la bandera.
Sobreviuen a les retallades de la despesa pública una emissora de ràdio i una televisió local, però és probable que s'adapti més bé a la situació actual la botiga de segona mà.
La crisi a l'hospital
Ara mateix, es veu que ofereixen feina en una xarcuteria i ben aviat potser n'hi haurà més al nou supermercat. Vist que el comerç se'n surt, la crisi s'aboca cap a l'atenció sanitària, que té el coll vinclat: "Ya comienza a usarse lo público con fines privados,Hospital.Olot es el comienzo".
El més rellevant d'aquest missatge és el final, que ens confirma la suposició inicial que Olot és, en efecte, allà on comença el que hagi de començar.
Els malalts es poden amoinar però farien bé d'entendre que la seva preocupació és un acte d'egoisme. Hi ha conseqüències més greus: "La crisi fa disminuir les comunions a Olot".
La bondat del botxí
Per fer-se comprendre, des d'Olot s'expliquen al món: "Mentres arreu del país les famílies trenquen la mona a casa civilitzadament, a Olot en fan un acte públic a la Plaça Major. #OlotMola".
Però per entendre què s'amaga darrere l'ombra dels volcans cal descobrir un personatge més inquietant que cap recessió econòmica. Es fa conèixer com "El Botíx d'Olot" i s'entreté escopint lava encesa: "Ni sumant #Fago i #Tor junts, a més de #PuertoHurraco , mai arribarant al nivell #OlotisthecatalanDeadTwon".
Conscients del terror contingut, altres vilatans miren de calmar-nos: "Si estas amb gent d'Olot, i fas bondat, no has de patir".
El final de tot plegat
Hi ha llocs coneguts per un edifici singular o per una gesta que la història ja ha segellat. A Olot no els calen aquests artificis, en tenen prou de ser el que són. Per fer-se'n una idea cal llegir bé aquest missatge, que no és el que sembla: "@Ginnacpedros nineta q fas cuants de dies sense sabe res de tu tot be!? novetats? jo eal final estic a Olot".
El més important és aquesta idea: "al final estic a Olot". Vet-ho aquí: al final. Ara ja sabem d'on brollarà vermell l'últim tuit de l'últim català.
La resta, tot el que hi ha abans d'aquest final, es troba resumida en un missatge de pedra tosca que acumula en només tres paraules la resposta a totes les preguntes que encara no hem sabut fer: "Catalunya Garrotxa Olot".
O sigui: mentrestant.
La pilota dels senglars
La llista dels tuitaires que habiten aquest nucli és enganyosa. A primer cop d'ull, s'hi detecten els mateixos pobladors que en altres contrades del Twitter, com ara una colla amb nom d'esplai, la seva unió esportiva i un club de volei amb senglars a la bandera.
Sobreviuen a les retallades de la despesa pública una emissora de ràdio i una televisió local, però és probable que s'adapti més bé a la situació actual la botiga de segona mà.
La crisi a l'hospital
Ara mateix, es veu que ofereixen feina en una xarcuteria i ben aviat potser n'hi haurà més al nou supermercat. Vist que el comerç se'n surt, la crisi s'aboca cap a l'atenció sanitària, que té el coll vinclat: "Ya comienza a usarse lo público con fines privados,Hospital.Olot es el comienzo".
El més rellevant d'aquest missatge és el final, que ens confirma la suposició inicial que Olot és, en efecte, allà on comença el que hagi de començar.
Els malalts es poden amoinar però farien bé d'entendre que la seva preocupació és un acte d'egoisme. Hi ha conseqüències més greus: "La crisi fa disminuir les comunions a Olot".
La bondat del botxí
Per fer-se comprendre, des d'Olot s'expliquen al món: "Mentres arreu del país les famílies trenquen la mona a casa civilitzadament, a Olot en fan un acte públic a la Plaça Major. #OlotMola".
Però per entendre què s'amaga darrere l'ombra dels volcans cal descobrir un personatge més inquietant que cap recessió econòmica. Es fa conèixer com "El Botíx d'Olot" i s'entreté escopint lava encesa: "Ni sumant #Fago i #Tor junts, a més de #PuertoHurraco , mai arribarant al nivell #OlotisthecatalanDeadTwon".
Conscients del terror contingut, altres vilatans miren de calmar-nos: "Si estas amb gent d'Olot, i fas bondat, no has de patir".
El final de tot plegat
Hi ha llocs coneguts per un edifici singular o per una gesta que la història ja ha segellat. A Olot no els calen aquests artificis, en tenen prou de ser el que són. Per fer-se'n una idea cal llegir bé aquest missatge, que no és el que sembla: "@Ginnacpedros nineta q fas cuants de dies sense sabe res de tu tot be!? novetats? jo eal final estic a Olot".
El més important és aquesta idea: "al final estic a Olot". Vet-ho aquí: al final. Ara ja sabem d'on brollarà vermell l'últim tuit de l'últim català.
La resta, tot el que hi ha abans d'aquest final, es troba resumida en un missatge de pedra tosca que acumula en només tres paraules la resposta a totes les preguntes que encara no hem sabut fer: "Catalunya Garrotxa Olot".
O sigui: mentrestant.
