Propostes de Catalunya Ràdio per Sant Jordi
La Guerra Civil, diu Sebastià Alzamora, és "un referent clau en la societat catalana d'avui", potser per això aquest Sant Jordi hi ha diverses novel·les que, de lluny o de prop, tenen la Guerra Civil com a escenari i protagonista. Com la seva, el Premi Sant Jordi, perquè "Crim de sang" és una intriga a la Barcelona del 1936, amb unes dosis de novel·la policíaca, una mica (o potser molt) de sang i fetge i uns tocs de ciència-ficció.
Natàlia RamonActualitzat
Aquest còctel té com a marc i protagonistes els religiosos perseguits, els líders anarcosindicalistes persecutors, el caos i un comissari, bon professional que treballa amb rigor enmig de la catarsi col·lectiva. "Crim de sang" és un còctel que embriaga fins al final. Però com dèiem, aquest Sant Jordi hi ha més mirades cap a la Guerra Civil com la que fa Valentí Puig a "Barcelona cau", els últims dies de la Barcelona republicana, una ciutat que es va descomponent al mateix ritme que es descompon l'ètica humana. O "les banderes de l'1 d'abril" d'Antoni Vives, un relat sobre les ferides de la postguerra. Una novel·la sobre l'endemà. I una de les descobertes d'aquest Sant Jordi és "Memòria d'uns ulls pintats", de LLuís Llach.
"La finalitat de la literatura és donar esperances?", es pregunta Jordi Coca, autor d'"En caure la tarda", una de les grans novel·les de l'any d'aquest veterà autor. Aquesta és una història desagradable, escrita amb mà de mestre, que retrata una Catalunya mediocre i que no atorga ni un sol bri d'esperança al protagonista; un home que ha decidit viure aïllat.
I si parlem d'esperances hem de parlar també de "La dona veloç", d'Imma Monsó, una novel·la moderna que s'endinsa en un mal molt modern, la velocitat, la vida accelerada d'una dona que imprimeix un ritme ràpid a la seva vida com tantes dones d'avui que treballen, es fan càrrec de la família i de mil altres coses. I també volem destacar la novel·la de Robert Saladrigues que torna aquest Sant Jordi amb "L'estiu de la pluja", una novel·la on la protagonista busca les arrels després de desarrelar-se durant molts anys lluny de casa. Una novel·la on l'atzar juga un gran paper, com en la vida.
I si dèiem que la Guerra Civil està molt present en les lletres d'aquest any, sens dubte, els amants de la història europea també estan de sort. "Jo Confesso", de Jaume Cabré, és una gran novel·la plena de les crueltats a partir de les quals es va construir Europa. I Europa, com la vida, és i ha estat escenari de tota mena d'alegries i misèries. "Un cel de plom" és la història de Neus Català, l'última supervivent dels camps de concentració nazi europeus. Neus Català s'ha posat a mans de Carme Martí per recuperar la memòria, la de la història, però també la de les dones que van lluitar per la supervivència pròpia, la dels seus i la de la democràcia.
I per als que vulguin riure, riure de debò potser els convé "L'avi de 100 anys..." un avi que, cansat d'avorrir-se a la residència, fuig i, producte de viure tants anys, repassa els principals fets de la història europea. L'avi és una obra lluminosa tot i venir del fred de Suècia d'on és el seu autor, Jonas Jonasson.
Però no tot és ficció a la literatura i aquest any hem de tenir molt present "Quan érem feliços", de Rafel Nadal, perquè aquest relat de les seves memòries familiars a la Girona de la postguerra, li ha merescut el Premi Josep Pla. I és que llibres dels que anomenen de no ficció –potser pels temps difícils que corren—n'hem de tenir present més d'un; el tercer volum de les sucoses memòries de l'expresident Jordi Pujol, "Diguem Prou", d'Arcadi Oliveres, o "Fago", del periodista Carles Porta, un relat periodístic d'investigació de l'únic condemnat pel crim de l'alcalde de Fago l'any 2007.
I si parlem de periodistes, o d'autors que tenen un peu posat en aquest ofici, hem de parlar, per força, d'altres autors catalans com d'Empar Moliner amb "La col·laboradora", de Xavier Bosh amb "homes d'honor" protagonitzat novament pel periodista Daniel Santana, i la nova novel·la de Joan Barril, "El caçador d'ombres". I sí, més periodistes que fan incursions en la ficció. Són autors novells que aquest Sant Jordi seran molt presents entre els lectors, Marina Espasa amb "La dona que es va perdre", Jordi Nopca amb "El talent" i Anna Monreal amb "Olives picants" formen part d'una nova generació de narradors que expliquen noves històries passades per un nou sedàs.
També són noves mirades, en aquest cas sobre la immigració o el fet d'haver d'emigrar les novel·les de l'escriptor en català nascut a l'Iraq Pius Alíbek que torna a les llibreries (després de l'èxit d'"Arrels nòmades") amb "El dol del quetzal" o una novetat absoluta, "El meu amor sikh", la novel·la d'Elisabet Pedrosa basada en la seva pròpia experiència, o "Un tros de cel", de la veterana Isabel-Clara Simó.
Veterans també ho són Almudena Grandes o dos dels autors catalans que escriuen en castellà i que presenten noves novel·les com són Eduardo Mendoza amb "El enredo de la bolsa y la vida" o Enrique Vila-Matas amb "Aire de Dylan". Però no només dels nostres escriptors ens alimentem l'ànima de lectors i per això us destaquem algunes novetats literàries estrangeres com "Els peixos no tanquen els ulls", del gran mestre de les lletres italianes Erri de Lucca –una nova oportunitat de llegir la seva prosa poètica--, o el "Diari d'hivern", de Paul Auster, o "una forma de vida", de la estrafolària Amelie Nothomb.
CONTINUA LLEGINT....
"La finalitat de la literatura és donar esperances?", es pregunta Jordi Coca, autor d'"En caure la tarda", una de les grans novel·les de l'any d'aquest veterà autor. Aquesta és una història desagradable, escrita amb mà de mestre, que retrata una Catalunya mediocre i que no atorga ni un sol bri d'esperança al protagonista; un home que ha decidit viure aïllat.
I si parlem d'esperances hem de parlar també de "La dona veloç", d'Imma Monsó, una novel·la moderna que s'endinsa en un mal molt modern, la velocitat, la vida accelerada d'una dona que imprimeix un ritme ràpid a la seva vida com tantes dones d'avui que treballen, es fan càrrec de la família i de mil altres coses. I també volem destacar la novel·la de Robert Saladrigues que torna aquest Sant Jordi amb "L'estiu de la pluja", una novel·la on la protagonista busca les arrels després de desarrelar-se durant molts anys lluny de casa. Una novel·la on l'atzar juga un gran paper, com en la vida.
I si dèiem que la Guerra Civil està molt present en les lletres d'aquest any, sens dubte, els amants de la història europea també estan de sort. "Jo Confesso", de Jaume Cabré, és una gran novel·la plena de les crueltats a partir de les quals es va construir Europa. I Europa, com la vida, és i ha estat escenari de tota mena d'alegries i misèries. "Un cel de plom" és la història de Neus Català, l'última supervivent dels camps de concentració nazi europeus. Neus Català s'ha posat a mans de Carme Martí per recuperar la memòria, la de la història, però també la de les dones que van lluitar per la supervivència pròpia, la dels seus i la de la democràcia.
I per als que vulguin riure, riure de debò potser els convé "L'avi de 100 anys..." un avi que, cansat d'avorrir-se a la residència, fuig i, producte de viure tants anys, repassa els principals fets de la història europea. L'avi és una obra lluminosa tot i venir del fred de Suècia d'on és el seu autor, Jonas Jonasson.
Però no tot és ficció a la literatura i aquest any hem de tenir molt present "Quan érem feliços", de Rafel Nadal, perquè aquest relat de les seves memòries familiars a la Girona de la postguerra, li ha merescut el Premi Josep Pla. I és que llibres dels que anomenen de no ficció –potser pels temps difícils que corren—n'hem de tenir present més d'un; el tercer volum de les sucoses memòries de l'expresident Jordi Pujol, "Diguem Prou", d'Arcadi Oliveres, o "Fago", del periodista Carles Porta, un relat periodístic d'investigació de l'únic condemnat pel crim de l'alcalde de Fago l'any 2007.
I si parlem de periodistes, o d'autors que tenen un peu posat en aquest ofici, hem de parlar, per força, d'altres autors catalans com d'Empar Moliner amb "La col·laboradora", de Xavier Bosh amb "homes d'honor" protagonitzat novament pel periodista Daniel Santana, i la nova novel·la de Joan Barril, "El caçador d'ombres". I sí, més periodistes que fan incursions en la ficció. Són autors novells que aquest Sant Jordi seran molt presents entre els lectors, Marina Espasa amb "La dona que es va perdre", Jordi Nopca amb "El talent" i Anna Monreal amb "Olives picants" formen part d'una nova generació de narradors que expliquen noves històries passades per un nou sedàs.
També són noves mirades, en aquest cas sobre la immigració o el fet d'haver d'emigrar les novel·les de l'escriptor en català nascut a l'Iraq Pius Alíbek que torna a les llibreries (després de l'èxit d'"Arrels nòmades") amb "El dol del quetzal" o una novetat absoluta, "El meu amor sikh", la novel·la d'Elisabet Pedrosa basada en la seva pròpia experiència, o "Un tros de cel", de la veterana Isabel-Clara Simó.
Veterans també ho són Almudena Grandes o dos dels autors catalans que escriuen en castellà i que presenten noves novel·les com són Eduardo Mendoza amb "El enredo de la bolsa y la vida" o Enrique Vila-Matas amb "Aire de Dylan". Però no només dels nostres escriptors ens alimentem l'ànima de lectors i per això us destaquem algunes novetats literàries estrangeres com "Els peixos no tanquen els ulls", del gran mestre de les lletres italianes Erri de Lucca –una nova oportunitat de llegir la seva prosa poètica--, o el "Diari d'hivern", de Paul Auster, o "una forma de vida", de la estrafolària Amelie Nothomb.
CONTINUA LLEGINT....
