La metonímia oficial a Vielha
janquimActualitzat
L'estació d'esquí de Vaquèira-Beret es presenta al Twitter en castellà, amb molta raó. Després de tot, la seva clientela hi arriba des de punts diversos d'Espanya i és un costum del país tractar els clients en la seva llengua, com podem comprovar cada vegada que entrem en un bar, demanem un tallat, el cambrer ens entén i ens el serveix sense posar-hi cap pega.
Fer-se entendre és el més important. Què passaria si sa majestat malinterpretés un tuit en la llengua d'oc i per culpa d'aquest error es desviés cap a Botswana i caigués en la temptació de caçar-hi un altre Babar a canvi d'unes quantes desenes de milers d'euros?
Diners
Que no s'equivoquin els radicals que per tot protesten. La vida dels que tenen la cartera ben servida és molt més dura que la dels que es queden sense feina o viuen l'experiència del desnonament: "Tras un intenso día de frío y nieve ayer en Vielha tengo la garganta fatal."
Els visitants que arriben a aquesta contrada de l'altre costat de la muralla pirinenca acaben exhausts a causa de les activitats culturals que hi duen a terme: "Recién llegada del pub de vielha !! Agotador..."
La bona notícia és que quan et trobes a 980 metres per damunt del nivell del mar et canvia l'estat d'ànim d'una manera formidable: "El primer día llegando a Vielha @RaquelDiaz24 @Miriis96 y yo nos pusimos a cantar canciones de año catapún-chim-pún!"
Gairebé tothom troba que Vielha és un lloc molt bell: "Por Vielha, precioso!!!!"
Els que hi sojornen queden admirats fàcilment: "Vimos Vielha, es precioso ese pueblo y encima estaba nevando. Fue increíble."
Els pobres, trinxats a causa de la seva pobresa d'esperit, si fossin més intel·ligents sabrien què vol dir l'autèntic repòs: "Llevar-se a Vielha...que estigui tot nevat...això si que es descansar!"
Túnels
Com ja sap tothom, per arribar a aquesta població des del sud cal ficar-se dins d'un túnel. Deu ser a causa d'aquest recorregut metafòric que els generosos ofereixen als viatgers un fil d'Ariadna: "@Mnkca88 cuando estes por el tunel de vielha me das un toque guapa ;)"
Els més aptes per a la vida pública fan el trajecte mític en un cotxe oficial o, també, al seient d'un helicòpter, que és una bona manera de recordar a tothom quina posició ocupes en aquest món.
Però hi ha una altra Vielha, la petita població muntanyenca que s'entreté amb partits de futbol plens d'èpica: "Bon partidet! AAFE Vielha 10-4 Salardú, 4 golets!"
I, tot i que a alguns els costi de creure-ho, encara n'hi ha una altra, la Vielha que parla en aranès, aquesta variant de l'occità que perviu a les bordes i al Twitter: "Es mainatges e mainades de 5au de primària dera Escòla Garona de Vielha, celebrèren Sant Jòrdi en tot liéger tèxtes..."
És amb aquest accent que esbrinem que a la Val d'Aran, a més d'esquiadors i passavolants amb corona, també hi ha, com a la resta del país, gent que ho passa malament: "#Vielha celèbre era #SetmanaSolidària damb diuèrses activitats, e prebotge era crompa volentària de minjar, ròba o materiau escolar tà Cáritas."
Cafès
Un tuit ens confirma que no tothom s'hi grata la panxa: "@MeritxellGrau esta a vielha, treballant..."
Era previsible. Algú o altre ha de servir cafès als que hi van de vacances, amb el benentès que servir cafès és la metonímia de l'activitat laboral. Ja seria hora que tots els pobres, que són pobres perquè són ganduls, com és evident, assumeixin la consigna política més remarcable dels últims decennis: tenim dret a decidir com ens llevem la vida, tot sigui per estalviar maldecaps als governants.
El nostre govern té un pla, una mica diferent del pla del govern escocès, què hi farem, i ja l'ha fet públic per boca del seu conseller Francesc Mena, aquest home amb cara de lluç de palangre que de debò es pensa que la vida real s'assembla a l'aula d'una escola de negocis: "Aneu a Londres a servir cafès". Hem passat d'aquell eufòric "Adéu, Espanya" del juliol de 2010 a una puntada a les natges amb el lema "Catalunya, apa-siau".
Tard o d'hora, tothom ha d'abandonar el paradís: "Me da pena haberme ido de Vielha, porque era un pueblo bonito bonito, pero qué se le va a hacer."
I és que la vida no és tan complicada com de vegades la volen veure els miserables. Ens ho aclareix un dels tuits més misteriosos que esmenten la capital aranesa: "Pues yo en Vielha asdfghjkl."
Potser ens costa d'entendre el missatge que empra d'adjectiu una cadena de lletres posades en línia al teclat del nostre ordinador. Per sort, un altre tuit ho tradueix a l'idioma dels rebels: "-Hola. Jo sóc de Vielha, i tu? -Jo sóc de Skonsiderada. Ke't follin." Ho hem entès?
Fer-se entendre és el més important. Què passaria si sa majestat malinterpretés un tuit en la llengua d'oc i per culpa d'aquest error es desviés cap a Botswana i caigués en la temptació de caçar-hi un altre Babar a canvi d'unes quantes desenes de milers d'euros?
Diners
Que no s'equivoquin els radicals que per tot protesten. La vida dels que tenen la cartera ben servida és molt més dura que la dels que es queden sense feina o viuen l'experiència del desnonament: "Tras un intenso día de frío y nieve ayer en Vielha tengo la garganta fatal."
Els visitants que arriben a aquesta contrada de l'altre costat de la muralla pirinenca acaben exhausts a causa de les activitats culturals que hi duen a terme: "Recién llegada del pub de vielha !! Agotador..."
La bona notícia és que quan et trobes a 980 metres per damunt del nivell del mar et canvia l'estat d'ànim d'una manera formidable: "El primer día llegando a Vielha @RaquelDiaz24 @Miriis96 y yo nos pusimos a cantar canciones de año catapún-chim-pún!"
Gairebé tothom troba que Vielha és un lloc molt bell: "Por Vielha, precioso!!!!"
Els que hi sojornen queden admirats fàcilment: "Vimos Vielha, es precioso ese pueblo y encima estaba nevando. Fue increíble."
Els pobres, trinxats a causa de la seva pobresa d'esperit, si fossin més intel·ligents sabrien què vol dir l'autèntic repòs: "Llevar-se a Vielha...que estigui tot nevat...això si que es descansar!"
Túnels
Com ja sap tothom, per arribar a aquesta població des del sud cal ficar-se dins d'un túnel. Deu ser a causa d'aquest recorregut metafòric que els generosos ofereixen als viatgers un fil d'Ariadna: "@Mnkca88 cuando estes por el tunel de vielha me das un toque guapa ;)"
Els més aptes per a la vida pública fan el trajecte mític en un cotxe oficial o, també, al seient d'un helicòpter, que és una bona manera de recordar a tothom quina posició ocupes en aquest món.
Però hi ha una altra Vielha, la petita població muntanyenca que s'entreté amb partits de futbol plens d'èpica: "Bon partidet! AAFE Vielha 10-4 Salardú, 4 golets!"
I, tot i que a alguns els costi de creure-ho, encara n'hi ha una altra, la Vielha que parla en aranès, aquesta variant de l'occità que perviu a les bordes i al Twitter: "Es mainatges e mainades de 5au de primària dera Escòla Garona de Vielha, celebrèren Sant Jòrdi en tot liéger tèxtes..."
És amb aquest accent que esbrinem que a la Val d'Aran, a més d'esquiadors i passavolants amb corona, també hi ha, com a la resta del país, gent que ho passa malament: "#Vielha celèbre era #SetmanaSolidària damb diuèrses activitats, e prebotge era crompa volentària de minjar, ròba o materiau escolar tà Cáritas."
Cafès
Un tuit ens confirma que no tothom s'hi grata la panxa: "@MeritxellGrau esta a vielha, treballant..."
Era previsible. Algú o altre ha de servir cafès als que hi van de vacances, amb el benentès que servir cafès és la metonímia de l'activitat laboral. Ja seria hora que tots els pobres, que són pobres perquè són ganduls, com és evident, assumeixin la consigna política més remarcable dels últims decennis: tenim dret a decidir com ens llevem la vida, tot sigui per estalviar maldecaps als governants.
El nostre govern té un pla, una mica diferent del pla del govern escocès, què hi farem, i ja l'ha fet públic per boca del seu conseller Francesc Mena, aquest home amb cara de lluç de palangre que de debò es pensa que la vida real s'assembla a l'aula d'una escola de negocis: "Aneu a Londres a servir cafès". Hem passat d'aquell eufòric "Adéu, Espanya" del juliol de 2010 a una puntada a les natges amb el lema "Catalunya, apa-siau".
Tard o d'hora, tothom ha d'abandonar el paradís: "Me da pena haberme ido de Vielha, porque era un pueblo bonito bonito, pero qué se le va a hacer."
I és que la vida no és tan complicada com de vegades la volen veure els miserables. Ens ho aclareix un dels tuits més misteriosos que esmenten la capital aranesa: "Pues yo en Vielha asdfghjkl."
Potser ens costa d'entendre el missatge que empra d'adjectiu una cadena de lletres posades en línia al teclat del nostre ordinador. Per sort, un altre tuit ho tradueix a l'idioma dels rebels: "-Hola. Jo sóc de Vielha, i tu? -Jo sóc de Skonsiderada. Ke't follin." Ho hem entès?
