Barcelona

Els experts reclamen no silenciar els suïcidis i asseguren que reconèixer-ne els símptomes ajudaria a evitar-ne

Fa anys que, segons l'Institut Nacional d'Estadística, el nombre de morts per suïcidi es manté estable. Però els professionals de l'atenció sociosanitària que s'hi dediquen alerten que aquestes xifres "oficials" amaguen una altra realitat. El tabú i l'estigma que envolta aquest tema fa que moltes d'aquestes morts no es comptabilitzin com a suïcidis. I en aquest sentit, psiquiatres i psicòlegs fan una crida explícita: parlar obertament del suïcidi, lluny de provocar efectes d'imitació, contribuiria a prevenir-lo. I, sobretot, diuen, donaria eines per reconèixer-ne els símptomes a temps i demanar ajuda.

RedaccióActualitzat
En tres anys els voluntaris del Telèfon de l'Esperança han vist com es triplicaven les trucades de persones amb depressió i cada cinc dies en reben una d'algú amb idees de suïcidi. La seva funció és escoltar-los, deixar que s'expliquin i, sobretot, intentar que ajornin la decisió i demanin ajuda a la família o a un especialista. Sobre aquesta qüestió, la psicòloga i directora del Telèfon de l'Esperança, Neus Calleja, ha explicat: "Si algú està pensant en una idea suïcida el que convé és parlar-ne, i molt, perquè és una manera que descarreguin aquella situació de tensió i poder donar opció a altres actuacions".

Psicòlegs i psiquiatres són partidaris de parlar del suïcidi de la mateixa manera que es parla de qualsevol altra malaltia perquè és la millor forma d'identificar els símptomes a temps. En aquest sentit, la psiquiatra de l'Hospital de Sant Pau, Carmen Tejedor, ha manifestat: "Si pots identificar i mostrar a les persones que hi ha signes d'alerta, això ajudarà que demanin ajuda i parlin del problema".

La doctora Tejedor rep un correu diari de persones amb idees de suïcidi a través d'una web que ofereix atenció especialitzada, uns correus que es contesten tots. Aquesta és una de les poques finestres que actualment ofereix alternatives a les persones amb idees suïcides. Per Tejedor, "si parles del suïcidi, les persones tindran més facilitat de demanar ajuda i no tindran por de la crítica social".

Durant dos anys, el Servei de Psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau va coordinar un programa de prevenció a la dreta de l'Eixample i van aconseguir reduir les repeticions d'intents de suïcidi del 35 al 10%.

Una mare lluita per crear la primera associació de familiars

Per la seva banda, una mare que ho va viure en primera persona lluita des de Catalunya per crear la primera associació de familiars de persones mortes per suïcidi, un espai on compartir experiències. Fa tres anys que la Cecilia Borràs lluita, dia a dia, per superar la mort del seu fill de 19 anys. Subratlla que va morir per suïcidi, no que es va suïcidar, amb la voluntat de treure culpabilitat a una mort que és fruït d'una situació molt dolorosa i desesperada.

El dol que han de passar els amics i familiars és sobretot traumàtic. I és que, a banda del record, sempre hi ha el "per què". Borràs ha afegit: "Aquest sentiment de culpabilitat, de retret que alguna conducta teva hagi tingut alguna cosa a veure amb aquella mort ho fa diferent, costa molt".
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut