El Japó atura l'última central nuclear que mantenia activa des del desastre de Fukushima
El Japó deixa de produir electricitat amb energia nuclear. Aquest dissabte ha aturat l'última de les centrals atòmiques que tenia activa. És la primera apagada nuclear al país després de 42 anys, conseqüència directa del desastre de Fukushima.
RedaccióActualitzat
L'aturada de l'últim reactor nuclear actiu després de la crisi a Fukushima deixa la tercera economia mundial sense centrals atòmiques i davant el repte d'afrontar el calorós estiu amb altres fonts d'energia.
Des que la pionera central de Tokai, al nord-oest de Tòquio, va començar l'activitat comercial, el 25 de juliol del 1966, el Japó només s'havia trobat una vegada en la situació de no tenir cap reactor actiu, del 30 d'abril al 4 de maig del 1970. En aquella ocasió, els dos únics reactors que hi havia llavors a l'arxipèlag es van paralitzar per una revisió rutinària que va durar cinc dies. En canvi, avui el Japó desconeix quan recuperarà la producció d'energia atòmica.
L'operadora de la central de Tomari, Hokkaido Electric Power, té previst que la revisió duri 71 dies, després dels quals s'haurà de sotmetre a les proves de resistència exigides pel govern davant catàstrofes similars a la de l'11 de març del 2011, quan un tsunami va arrasar el nord-est del país.
Des que el tsunami va provocar la pitjor crisi nuclear després de Txernòbil, fa 26 anys, cap dels reactors de l'arxipèlag que s'han aturat per seguretat o per fer les revisions que estipula la llei, cada 13 mesos, han pogut ser reactivats.
Per poder garantir la demanda sense energia nuclear a les grans ciutats del país, com Tòquio, les operadores elèctriques han potenciat l'ús de les plantes tèrmiques, cosa que intensificat la despesa en la importació de cru i gas liquat. L'augment de les importacions, sobretot per la compra d'hidrocarburs, afecta durament la balança comercial japonesa, que el gener del 2012 va registrar el major dèficit en els últims 33 anys i amenaça de desestabilitzar l'economia del país, dependent en prop d'un 40 per cent de les exportacions.
No obstant, segons les estimacions del govern, serà necessari reobrir alguns dels reactors detinguts per poder garantir el subministrament elèctric estable en les principals ciutats de l'arxipèlag, que abans de la tragèdia obtenia prop del 30% de l'energia nuclear.
En aquest sentit, el gabinet del primer ministre, Yoshihiko Noda, escudat per ministres com el d'Indústria, Yukio Edano, lluiten per obtenir el suport necessari per reobrir els reactors nuclears de la central de Oi, a la província de Fukui, els primers a superar les proves de resistència que acrediten, en teoria, la seguretat.
El Japó afrontarà "severs talls elèctrics" de no procedir a la reobertura de les unitats de Oi, assegurava fa algunes setmanes Edano, que estimava que la reactivació podria afegir fins a 2,36 milions de quilowatts a la regió, cosa que reduiria les possibilitats de talls elèctrics a la zona aquest estiu.
Malgrat els esforços del gabinet nipó per demostrar la seguretat de les plantes que superen les proves, les regions i localitats pròximes a la central de Oi s'oposen a la reactivació de la planta i, en casos com el d'Osaka, tercera ciutat del país, han instat fins i tot al seu desmantellament.
Això fa que s'hagi intensificat el debat sobre la seguretat i la idoneïtat d'aquest tipus d'energia al Japó, després d'una crisi nuclear que ha deixat rere seu prop de 80.000 evacuats, ciutats abandonades als voltants de la central, desolació i pèrdues milionàries.
Les operadores han remès fins ara a l'Agència nipona de Seguretat Nuclear 19 resultats positius de test de resistència dels seus reactors en un intent de fer un primer pas que els permeti tenir llum verda per reprendre l'activitat, encara que, de moment, el Japó afrontarà el repte de tierar endavant sense nuclears.
Des que la pionera central de Tokai, al nord-oest de Tòquio, va començar l'activitat comercial, el 25 de juliol del 1966, el Japó només s'havia trobat una vegada en la situació de no tenir cap reactor actiu, del 30 d'abril al 4 de maig del 1970. En aquella ocasió, els dos únics reactors que hi havia llavors a l'arxipèlag es van paralitzar per una revisió rutinària que va durar cinc dies. En canvi, avui el Japó desconeix quan recuperarà la producció d'energia atòmica.
L'operadora de la central de Tomari, Hokkaido Electric Power, té previst que la revisió duri 71 dies, després dels quals s'haurà de sotmetre a les proves de resistència exigides pel govern davant catàstrofes similars a la de l'11 de març del 2011, quan un tsunami va arrasar el nord-est del país.
Des que el tsunami va provocar la pitjor crisi nuclear després de Txernòbil, fa 26 anys, cap dels reactors de l'arxipèlag que s'han aturat per seguretat o per fer les revisions que estipula la llei, cada 13 mesos, han pogut ser reactivats.
Per poder garantir la demanda sense energia nuclear a les grans ciutats del país, com Tòquio, les operadores elèctriques han potenciat l'ús de les plantes tèrmiques, cosa que intensificat la despesa en la importació de cru i gas liquat. L'augment de les importacions, sobretot per la compra d'hidrocarburs, afecta durament la balança comercial japonesa, que el gener del 2012 va registrar el major dèficit en els últims 33 anys i amenaça de desestabilitzar l'economia del país, dependent en prop d'un 40 per cent de les exportacions.
No obstant, segons les estimacions del govern, serà necessari reobrir alguns dels reactors detinguts per poder garantir el subministrament elèctric estable en les principals ciutats de l'arxipèlag, que abans de la tragèdia obtenia prop del 30% de l'energia nuclear.
En aquest sentit, el gabinet del primer ministre, Yoshihiko Noda, escudat per ministres com el d'Indústria, Yukio Edano, lluiten per obtenir el suport necessari per reobrir els reactors nuclears de la central de Oi, a la província de Fukui, els primers a superar les proves de resistència que acrediten, en teoria, la seguretat.
El Japó afrontarà "severs talls elèctrics" de no procedir a la reobertura de les unitats de Oi, assegurava fa algunes setmanes Edano, que estimava que la reactivació podria afegir fins a 2,36 milions de quilowatts a la regió, cosa que reduiria les possibilitats de talls elèctrics a la zona aquest estiu.
Malgrat els esforços del gabinet nipó per demostrar la seguretat de les plantes que superen les proves, les regions i localitats pròximes a la central de Oi s'oposen a la reactivació de la planta i, en casos com el d'Osaka, tercera ciutat del país, han instat fins i tot al seu desmantellament.
Això fa que s'hagi intensificat el debat sobre la seguretat i la idoneïtat d'aquest tipus d'energia al Japó, després d'una crisi nuclear que ha deixat rere seu prop de 80.000 evacuats, ciutats abandonades als voltants de la central, desolació i pèrdues milionàries.
Les operadores han remès fins ara a l'Agència nipona de Seguretat Nuclear 19 resultats positius de test de resistència dels seus reactors en un intent de fer un primer pas que els permeti tenir llum verda per reprendre l'activitat, encara que, de moment, el Japó afrontarà el repte de tierar endavant sense nuclears.
