L'assessor econòmic Sony Kapoor avisa que l'economia empitjorarà abans que els polítics admetin que s'han equivocat
La situació econòmica encara pot empitjorar. Aquest és el diagnòstic del prestigiós assessor econòmic de la Unió Europea Sony Kapoor. És més, Kapoor assegura en una entrevista a TV3 que les coses empitjoraran abans que els polítics s'adonin que han de canviar de camí per millorar. Per evitar-ho, abona la via del creixement que sembla que s'està obrint a la Unió Europea, però puntualitza que potser serà massa tard. Kapoor veu inviable un rescat total d'Espanya i reconeix que part del problema és que Alemanya no ha notat la crisi real. De fet, afirma que la crisi d'Itàlia i Espanya, està beneficiant de forma indirecta a Berlín. I avisa que, quan se n'adonin, podria ser massa tard.
RedaccióActualitzat
Sony Kapoor és un economista de relleu internacional, director del "think-tank" Re-Define i assessor de la Unió Europea. En una entrevista a TV3, reconeix planerament que les polítiques econòmiques europees han de canviar per sortir del sot.
Kapoor reivindica la partitura del creixement, una música que cada cop sona amb més insistència a la Unió Europea. Segons l'assessor, el discurs està canviat, però alerta de dos problemes. El primer: "No tothom vol dir el mateix quan parla de creixement". I el segon i més greu: "La necessitat d'un canvi a les polítiques s'ha fet evident, però no és gaire clar que hi hagi la voluntat política d'aplicar-les".
Kapoor explica que en el si de la UE, hi ha discussions sobre com encara la via del creixement. Un debat esperançador que, diu, es veu frenat per una "agenda política més lenta del que permet l'estat de l'economia d'Espanya i Itàlia". Per això alerta: "O els polítics acceleren el canvi d'estratègia o les coses empitjoraran". De fet, creu que hem d'empitjorar "perquè els polítics admetin que s'han equivocat de camí".
Ara per ara, Kapoor entén que hi ha el risc que "continuem en el camí destructiu on som". Demana que s'actuï de pressa però la seva mirada sobre la realitat el contradiu i afirma que "no veurem un suport al creixement en múltiples fronts el mes que ve, sigui quin sigui el resultat de les eleccions franceses".
Com més malament, millor
Kapoor assenyala dos grans problemes. D'una banda, confiança i de l'altra, la percepció d'Alemanya. L'assessor parla d'un principi bàsic: no es pot millorar si tothom pensa que el dia de demà serà pitjor. Amb aquesta dinàmica, avisa, "les reformes estructurals no funcionen". Per fer-hi front reclama un paper més actiu del Banc d'Inversions Europeu per ajudar al creixement.
Sobre el paper d'Alemanya, Kapoor és molt crític. Entén que allà "la crisi és encara abstracta" i que els ciutadans "no la noten". Argumenta que cada cop que hi ha problemes a Espanya i Itàlia "els inversors marxen als bons alemanys". Amb aquesta dinàmica "fins i tot el talent se'n va d'Itàlia, Grècia i Espanya". Explica que, a curt termini, la situació anirà a més perquè "reforça el sentiment dels alemanys que estan fent les coses ben fetes i que, si fessin més el que diuen, aniríem millor".
Kapoor, però, avisa els alemanys que, quan se n'adonin, "podria ser massa tard". L'assessor és clar: "Ara que podrien fer més per canviar la situació econòmica, Alemanya no té la voluntat de fer-ho, però quan vegin que els interessa fer més, potser ja no podran".
Kapoor reconeix que la seva visió és pessimista però destaca que hi ha un acord sobre el que s'ha de fer. El problema, diu, és fer-ho, pels costos que pot comportar. En la seva opinió, esperar és més perillós. Considera que ja s'ha conscienciat prou la població que calien reformes, ara tocar actuar. Literalment, diu: "Hem posat la por al cos als italians i als espanyols per reformar, però no podem fer com els gàngsters que, t'agafen pel coll, et posen a la cornisa d'un edifici i et diuen 'confesa o et tiro daltabaix'. Això és molt perillós".
Kapoor reivindica la partitura del creixement, una música que cada cop sona amb més insistència a la Unió Europea. Segons l'assessor, el discurs està canviat, però alerta de dos problemes. El primer: "No tothom vol dir el mateix quan parla de creixement". I el segon i més greu: "La necessitat d'un canvi a les polítiques s'ha fet evident, però no és gaire clar que hi hagi la voluntat política d'aplicar-les".
Kapoor explica que en el si de la UE, hi ha discussions sobre com encara la via del creixement. Un debat esperançador que, diu, es veu frenat per una "agenda política més lenta del que permet l'estat de l'economia d'Espanya i Itàlia". Per això alerta: "O els polítics acceleren el canvi d'estratègia o les coses empitjoraran". De fet, creu que hem d'empitjorar "perquè els polítics admetin que s'han equivocat de camí".
Ara per ara, Kapoor entén que hi ha el risc que "continuem en el camí destructiu on som". Demana que s'actuï de pressa però la seva mirada sobre la realitat el contradiu i afirma que "no veurem un suport al creixement en múltiples fronts el mes que ve, sigui quin sigui el resultat de les eleccions franceses".
Com més malament, millor
Kapoor assenyala dos grans problemes. D'una banda, confiança i de l'altra, la percepció d'Alemanya. L'assessor parla d'un principi bàsic: no es pot millorar si tothom pensa que el dia de demà serà pitjor. Amb aquesta dinàmica, avisa, "les reformes estructurals no funcionen". Per fer-hi front reclama un paper més actiu del Banc d'Inversions Europeu per ajudar al creixement.
Sobre el paper d'Alemanya, Kapoor és molt crític. Entén que allà "la crisi és encara abstracta" i que els ciutadans "no la noten". Argumenta que cada cop que hi ha problemes a Espanya i Itàlia "els inversors marxen als bons alemanys". Amb aquesta dinàmica "fins i tot el talent se'n va d'Itàlia, Grècia i Espanya". Explica que, a curt termini, la situació anirà a més perquè "reforça el sentiment dels alemanys que estan fent les coses ben fetes i que, si fessin més el que diuen, aniríem millor".
Kapoor, però, avisa els alemanys que, quan se n'adonin, "podria ser massa tard". L'assessor és clar: "Ara que podrien fer més per canviar la situació econòmica, Alemanya no té la voluntat de fer-ho, però quan vegin que els interessa fer més, potser ja no podran".
Kapoor reconeix que la seva visió és pessimista però destaca que hi ha un acord sobre el que s'ha de fer. El problema, diu, és fer-ho, pels costos que pot comportar. En la seva opinió, esperar és més perillós. Considera que ja s'ha conscienciat prou la població que calien reformes, ara tocar actuar. Literalment, diu: "Hem posat la por al cos als italians i als espanyols per reformar, però no podem fer com els gàngsters que, t'agafen pel coll, et posen a la cornisa d'un edifici i et diuen 'confesa o et tiro daltabaix'. Això és molt perillós".
