José Ignacio Goirigolzarri: l'experiència per treure Bankia de l'atzucac
Rodrigo Rato ha presentat la seva dimissió al capdavant de Bankia i l'ha acompanyada amb el nom d'un possible substitut: José Ignacio Goirigolzarri. Nascut a Bilbao el 1954, Goirigolzarri va desenvolupar part de la seva carrera al BBVA, entitat que va deixar el 2009 després de prejubilar-se amb la gens menyspreable suma de tres milions d'euros anuals.
RedaccióActualitzat
Aquesta suma no va deixar indiferent l'opinió pública, en un moment en què la crisi ja començava a deixar sentir els seus efectes.
José Ignacio Goirigolzarri és llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Deusto. Va entrar a treballar el 1978 al Banc Bilbao al departament de Planificació Estratègica. El 1988 va entrar a BBV-Holding i es va encarregar de la fusió del Banc Bilbao amb el Biscaia, i el 1990 és nomenat director general adjunt. Seus són èxits com la campanya del "Libretón", que van permetre aconseguir 750.000 clients nous i revitalitzar l'entitat. El 1992 es converteix en el director general del BBV.
Després de la fusió amb Argentaria, és nomenat membre del Comitè de Direcció de BBVA i responsable per l'Amèrica Llatina. En pocs anys escala més posicions. El 2001 es converteix en director i conseller delegat del grup BBVA, i en responsable de diferents departaments com Banca Minorista, l'E-Banking o Pensions.
Va mantenir el càrrec de conseller delegat fins a la seva prejubilació, el 2009. La seva gestió és un dels motius pels quals el BBVA ha aguantat la delicada situació actual sense necessitar injeccions de diner públic i sense fer cap ampliació de capital. Aquesta és una de les millors targetes de visita de José Ignacio Goirigolzarri, considerat un home amb una llarga experiència en el sector i capaç de reflotar una entitat amb problemes com és Bankia. De fet, segons el diari "Expansión", quan Goirigolzarri es va jubilar, es va començar a especular que el Banc d'Espanya el posaria al capdavant d'alguna caixa amb problemes, pla que s'hauria ajornat tres anys.
José Ignacio Goirigolzarri és llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Deusto. Va entrar a treballar el 1978 al Banc Bilbao al departament de Planificació Estratègica. El 1988 va entrar a BBV-Holding i es va encarregar de la fusió del Banc Bilbao amb el Biscaia, i el 1990 és nomenat director general adjunt. Seus són èxits com la campanya del "Libretón", que van permetre aconseguir 750.000 clients nous i revitalitzar l'entitat. El 1992 es converteix en el director general del BBV.
Després de la fusió amb Argentaria, és nomenat membre del Comitè de Direcció de BBVA i responsable per l'Amèrica Llatina. En pocs anys escala més posicions. El 2001 es converteix en director i conseller delegat del grup BBVA, i en responsable de diferents departaments com Banca Minorista, l'E-Banking o Pensions.
Va mantenir el càrrec de conseller delegat fins a la seva prejubilació, el 2009. La seva gestió és un dels motius pels quals el BBVA ha aguantat la delicada situació actual sense necessitar injeccions de diner públic i sense fer cap ampliació de capital. Aquesta és una de les millors targetes de visita de José Ignacio Goirigolzarri, considerat un home amb una llarga experiència en el sector i capaç de reflotar una entitat amb problemes com és Bankia. De fet, segons el diari "Expansión", quan Goirigolzarri es va jubilar, es va començar a especular que el Banc d'Espanya el posaria al capdavant d'alguna caixa amb problemes, pla que s'hauria ajornat tres anys.
