Un 9,9% de castellanoparlants que viuen a Catalunya adopta el català com a llengua principal
Un 9,9% de la població inicialment castellanoparlant a Catalunya adopta el català com a llengua principal al llarg de la seva vida, segons un estudi sociolingüístic presentat avui, que revela també que un 74,5% de la població consumeix almenys un mitjà de comunicació en català.
RedaccióActualitzat
"El català, el 2011: capacitat d'atracció i llengua de consum en els mitjans" és el títol de l'informe, fet per la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a partir de les dades més recents del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, entre 24.683 persones més grans de 14 anys.
El president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim Torres, ha presentat les dades de l'estudi i ha assenyalat: "Amb una presència social del català, la gent se sent més motivada a adoptar-lo".
També ha dit que els que tenen més motius per passar-se al català són "les persones amb un nivell més elevat d'estudis, ques se senten més arrelats a Catalunya i els que són fills d'una generació arribada de forma massiva en els anys 60 del segle passat". Tot i que creu que el fenomen requereix dades suplementàries, "sembla que tinguin més motivació cap al català les persones que provenen de territoris en els quals no es parla castellà".
On més avança el català és entre les persones nascudes a Catalunya, fills de persones nascudes fora (un 11,5%), mentre que entre els llicenciats universitaris el creixement és del 6,9%.
L'estudi indica que un total de 4,7 milions de persones, un 74,5% de la població, consumeixen almenys un mitjà de comunicació en català, una xifra "considerable i suficient", segons els autors, per "poder sostenir un sistema propi de comunicació".
Hi ha 3.550.000 persones que consumeixen televisió en català; 2.133.000 que escolten ràdio en aquesta llengua; 2.123.000 que naveguen a internet; 2.125.000 que llegeixen revistes i 1.021.000 que llegeixen diaris en català.
El consum en català en tots aquests mitjans ha augmentat un 35,9% en la premsa diària; un 42,9% en les revistes; un 22,6% en la ràdio; un 16% a la televisió i a internet un 30,4%.
Per Torres, es tracta d'un fet "espectacular" donades "les condicions d'inferioritat en què es troba el català".
El president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim Torres, ha presentat les dades de l'estudi i ha assenyalat: "Amb una presència social del català, la gent se sent més motivada a adoptar-lo".
També ha dit que els que tenen més motius per passar-se al català són "les persones amb un nivell més elevat d'estudis, ques se senten més arrelats a Catalunya i els que són fills d'una generació arribada de forma massiva en els anys 60 del segle passat". Tot i que creu que el fenomen requereix dades suplementàries, "sembla que tinguin més motivació cap al català les persones que provenen de territoris en els quals no es parla castellà".
On més avança el català és entre les persones nascudes a Catalunya, fills de persones nascudes fora (un 11,5%), mentre que entre els llicenciats universitaris el creixement és del 6,9%.
L'estudi indica que un total de 4,7 milions de persones, un 74,5% de la població, consumeixen almenys un mitjà de comunicació en català, una xifra "considerable i suficient", segons els autors, per "poder sostenir un sistema propi de comunicació".
Hi ha 3.550.000 persones que consumeixen televisió en català; 2.133.000 que escolten ràdio en aquesta llengua; 2.123.000 que naveguen a internet; 2.125.000 que llegeixen revistes i 1.021.000 que llegeixen diaris en català.
El consum en català en tots aquests mitjans ha augmentat un 35,9% en la premsa diària; un 42,9% en les revistes; un 22,6% en la ràdio; un 16% a la televisió i a internet un 30,4%.
Per Torres, es tracta d'un fet "espectacular" donades "les condicions d'inferioritat en què es troba el català".
