Prohibir la prostitució al carrer: llums i ombres
Carla PedretActualitzat
"Guapo, ven aquí", crida una noia prima i baixeta amb una camisa de quadres i texans. El jove a qui van dirigits els elogis continua caminant com si la cosa no anés amb ell. "Eh, guapo, guapo", repeteix la noia. Finalment el noi es gira. Tots dos parlen. Ella està repenjada en una cantonada i el mira falaguera. Al cap d'un minut, el jove marxa amb un somriure, mentre la noia es gira cap una altra dona: "Nada", li diu amb un sospir. Són les 11 del matí d'un dimecres qualsevol al carrer d'En Robador, epicentre de la prostitució del districte de Ciutat Vella de Barcelona. Sorprèn la gentada que hi ha per l'hora que és. Prop d'una vintena de dones de diferents nacionalitats, d'entre 20 i 60 anys, es barregen amb passejants i homes palplantats enmig del carrer. Costa endevinar qui és qui.
Les treballadores del sexe s'estrenen, de mitjana, als 25 anys. La majoria són estrangeres i fa menys de dos anys que exerceixen, segons un informe de la Fundació Àmbit Prevenció. Més de la meitat treballen a locals i bars i tres de cada deu ho fan al carrer. Dedicar-s'hi no és fàcil. "Els preocupa l'estigma si algú ho sap, o que els treguin els fills. Això és un dolor constant", assegura Clarisa Velocci, membre de Genera, organització que reivindica els drets de les treballadores sexuals. Velocci afirma que s'ha creat la imatge de "puta mala mare; puta delinqüent; puta drogoaddicta...Són dones molt valentes. Quan diuen ‘diner fàcil', jo dic: posa-t'hi tu una estona a veure què tal. La feina és dificilíssima... Per raons econòmiques? Sí, esclar, tothom treballa per raons econòmiques. Si no, se'n diu hobby."
L'Ajuntament de Barcelona prohibeix des d'aquest 17 d'agost la prostitució al carrer. És una solució als "problemes de convivència amb els veïns". No són "les persones que exerceixen, sinó tota l'activitat que es genera al voltant", afirma Francina Vila, regidora de Dona i Drets Civil, al 324.cat.
Fins ara, la policia havia "d'avisar" les prostitutes i els clients que "negociaven" al carrer. Si no feien cas o reincidien, els agents podien multar-los per desobediència a l'autoritat. En cap cas per exercir la prostitució perquè no és un delicte a Espanya. El nou text elimina aquest avís. Les sancions s'imposaran directament. Francina Vila explica que l'objectiu és "lluitar contra l'origen del problema: la demanda". Les multes seran graduals i en el cas dels clients "podrien arribar als 3.000 euros". Molts d'ells són turistes i això, reconeix la regidora, dificultarà el cobrament de les sancions. "És un dels problemes que hem de resoldre".
Les prostitutes també seran sancionades, però per "una infracció lleu", detalla Vila. Com moltes d'aquestes dones no tenen recursos, podran commutar la multa acollint-se a "programes socials o formatius encaminats a deixar aquesta activitat si volen". Aquests plans, però aixequen reticències. "Estan sobrefinançats", afirma Clarisa Velocci. A més, "no totes les dones entren en els perfils".
Aquests canvis generen incertesa entre les organitzacions que ajuden les treballadores sexuals, algunes de les quals col·laborem amb l'ajuntament. La Mercè Meroño, de la Fundació Àmbit Prevenció, fa anys que treballa amb les prostitutes del Raval. "Tota aquesta història de les putes del barri va més enllà. És una història d'anar contra una població que no interessa que es vegi, que no tenen drets i que són tractats d'escòria".
Botigues vintage, skaters, turistes, bars i restaurants omplen els carrers del Raval, reservats abans als veïns de tota la vida, avui una espècie en extinció. "A partir dels Jocs Olímpics la cosa va anar variant. Quan el Xino va passar a Raval, es van endur tot el que no entrava en aquesta nova imatge", assegura la Mercè, que veu els canvis com un pas més d'aquesta operació de cirurgia estètica del barri. La prohibició "empitjorarà les condicions" de les noies. Farà que "no tinguin accés als recursos o a materials de prevenció. Les invisibilitza", alerta la Mercè. "Augmentaran les xarxes delictives", afegeix categòrica Clarisa Velocci. El "veritable problema del barri és el mòbing i els interessos econòmics". Des de quan es multa una persona que vols protegir?", es pregunta Velocci.
Francina Vila justifica la modificació de la normativa perquè "la situació actual és insostenible. Moltes persones, per la pressió que està exercint l'estat francès, estan venint a Barcelona a exercir la prostitució al carrer". A més, molts visitants es pensen que la prostitució és una activitat que es pot "produir sense problemes. Hem hagut de dir prou". Tot i que la prostitució no és un delicte, "tenim competències per decidir que es pot fer als nostres carrers", assevera la regidora.
Tot i això, un informe del departament de Prevenció i Seguretat del mateix Ajuntament desaconsella la prohibició. Segons el document a què ha tingut accés el 324.cat, "les polítiques desenvolupades sota el paraigua de la prohibició total han fracassat. Les mesures policials no acaben amb la pràctica de la prostitució, ni amb la demanda, sinó que l'amaga". El text alerta del "risc" que es constitueixin "espais d'impunitat i d'activitat de xarxes delictives". Francina Vila reconeix que la pressió pot desplaçar la prostitució a d'altres zones i afirma que miraran de reaccionar-hi a temps. Preguntada sobre si s'han ignorat les recomanacions d'aquest informe, Francina Vila respon: "Els tècnics de la casa fan els informes que han de fer i els polítics han de prendre les decisions."
Les treballadores del sexe s'estrenen, de mitjana, als 25 anys. La majoria són estrangeres i fa menys de dos anys que exerceixen, segons un informe de la Fundació Àmbit Prevenció. Més de la meitat treballen a locals i bars i tres de cada deu ho fan al carrer. Dedicar-s'hi no és fàcil. "Els preocupa l'estigma si algú ho sap, o que els treguin els fills. Això és un dolor constant", assegura Clarisa Velocci, membre de Genera, organització que reivindica els drets de les treballadores sexuals. Velocci afirma que s'ha creat la imatge de "puta mala mare; puta delinqüent; puta drogoaddicta...Són dones molt valentes. Quan diuen ‘diner fàcil', jo dic: posa-t'hi tu una estona a veure què tal. La feina és dificilíssima... Per raons econòmiques? Sí, esclar, tothom treballa per raons econòmiques. Si no, se'n diu hobby."
L'Ajuntament de Barcelona prohibeix des d'aquest 17 d'agost la prostitució al carrer. És una solució als "problemes de convivència amb els veïns". No són "les persones que exerceixen, sinó tota l'activitat que es genera al voltant", afirma Francina Vila, regidora de Dona i Drets Civil, al 324.cat.
Fins ara, la policia havia "d'avisar" les prostitutes i els clients que "negociaven" al carrer. Si no feien cas o reincidien, els agents podien multar-los per desobediència a l'autoritat. En cap cas per exercir la prostitució perquè no és un delicte a Espanya. El nou text elimina aquest avís. Les sancions s'imposaran directament. Francina Vila explica que l'objectiu és "lluitar contra l'origen del problema: la demanda". Les multes seran graduals i en el cas dels clients "podrien arribar als 3.000 euros". Molts d'ells són turistes i això, reconeix la regidora, dificultarà el cobrament de les sancions. "És un dels problemes que hem de resoldre".
Les prostitutes també seran sancionades, però per "una infracció lleu", detalla Vila. Com moltes d'aquestes dones no tenen recursos, podran commutar la multa acollint-se a "programes socials o formatius encaminats a deixar aquesta activitat si volen". Aquests plans, però aixequen reticències. "Estan sobrefinançats", afirma Clarisa Velocci. A més, "no totes les dones entren en els perfils".
Aquests canvis generen incertesa entre les organitzacions que ajuden les treballadores sexuals, algunes de les quals col·laborem amb l'ajuntament. La Mercè Meroño, de la Fundació Àmbit Prevenció, fa anys que treballa amb les prostitutes del Raval. "Tota aquesta història de les putes del barri va més enllà. És una història d'anar contra una població que no interessa que es vegi, que no tenen drets i que són tractats d'escòria".
Botigues vintage, skaters, turistes, bars i restaurants omplen els carrers del Raval, reservats abans als veïns de tota la vida, avui una espècie en extinció. "A partir dels Jocs Olímpics la cosa va anar variant. Quan el Xino va passar a Raval, es van endur tot el que no entrava en aquesta nova imatge", assegura la Mercè, que veu els canvis com un pas més d'aquesta operació de cirurgia estètica del barri. La prohibició "empitjorarà les condicions" de les noies. Farà que "no tinguin accés als recursos o a materials de prevenció. Les invisibilitza", alerta la Mercè. "Augmentaran les xarxes delictives", afegeix categòrica Clarisa Velocci. El "veritable problema del barri és el mòbing i els interessos econòmics". Des de quan es multa una persona que vols protegir?", es pregunta Velocci.
Francina Vila justifica la modificació de la normativa perquè "la situació actual és insostenible. Moltes persones, per la pressió que està exercint l'estat francès, estan venint a Barcelona a exercir la prostitució al carrer". A més, molts visitants es pensen que la prostitució és una activitat que es pot "produir sense problemes. Hem hagut de dir prou". Tot i que la prostitució no és un delicte, "tenim competències per decidir que es pot fer als nostres carrers", assevera la regidora.
Tot i això, un informe del departament de Prevenció i Seguretat del mateix Ajuntament desaconsella la prohibició. Segons el document a què ha tingut accés el 324.cat, "les polítiques desenvolupades sota el paraigua de la prohibició total han fracassat. Les mesures policials no acaben amb la pràctica de la prostitució, ni amb la demanda, sinó que l'amaga". El text alerta del "risc" que es constitueixin "espais d'impunitat i d'activitat de xarxes delictives". Francina Vila reconeix que la pressió pot desplaçar la prostitució a d'altres zones i afirma que miraran de reaccionar-hi a temps. Preguntada sobre si s'han ignorat les recomanacions d'aquest informe, Francina Vila respon: "Els tècnics de la casa fan els informes que han de fer i els polítics han de prendre les decisions."
