Troben fotografies inèdites de Centelles on es pot veure Capa darrere d'Azaña i Negrín
Un equip d'investigadors ha trobat dues fotografies inèdites d'Agustí Centelles, fetes el 1938 durant el comiat a Barcelona a les Brigades Internacionals, en què apareix càmera en mà Robert Capa darrere del president de la República, Manuel Azaña, i del cap de govern Juan Negrín. El fotoeditor Joaquín D. Gasca, comissari de l'exposició 'Centelles in edit oh!', ha explicat a EFE que la importància d'aquesta troballa és que "documenta per primera vegada una tercera trobada entre Capa i Centelles amb unes fotografies que es van fer el 28 d'octubre de 1938 en l'aleshores avinguda 14 d'Abril (actual Diagonal), en un tram imprecís entre el Palau Presidencial (Pedralbes) i la plaça Germans Badia (Francesc Macià)".
RedaccióActualitzat
El govern de la República havia organitzat una gran desfilada per acomiadar els membres de les Brigades Internacionals, i les dues imatges de Centelles descobreixen Robert Capa al pas dels vehicles que conduïen d'una banda el doctor Juan Negrín acompanyat pel general Rojo, i de l'altra el president Azaña.
La conservadora de l'International Center of Photography (ICP) de Nova York, Cynthia Young, ha assegurat que no tenia constància d'aquestes fotografies on apareix Capa amb la seva nova càmera fotogràfica que substituïa l'antiga Leica, una Contax II, amb què havia treballat a la Xina en els mesos anteriors, segons que relata el mateix Gasca.
Aquell 28 d'octubre de 1938, cap a les 16:30 hores, resumeix Gasca, "es van registrar les fotografies d'un fotoperiodista conegut internacionalment com Robert Capa i que es van publicar a tot el món, i les fotos fins ara inèdites d'Agustí Centelles".
La troballa es va produir després de revisar en el Centre de la Memòria Històrica de Salamanca les fotografies mai publicades del fons Centelles, i els primers indicis que apareixia Capa en dues d'elles "van ser confirmats per l'ICP de Nova York".
Aquella trobada en un mateix moment històric entre Capa i Centelles es tornaria a repetir, encara que en circumstàncies diferents, mesos després, ja l'any 1939, en el camp de concentració francès de Bram, on Capa, com a cèlebre fotògraf internacional, i Centelles com a intern, retraten el cementiri del camp.
L'anàlisi comparativa dels dos treballs a Bram permet deduir, en paraules de la historiadora Rocío Alcalá, que presenten dues òptiques diferents del mateix lloc i del mateix moment: el cementiri del camp.
"L'intern Centelles mostra la solidaritat dels refugiats en acomiadar els companys morts; mentre que la visió de Capa és diametralment diferent: el gendarme l'acompanya a fer la fotografia del cementiri solitari", subratlla Alcalá.
Abans de la trobada a Barcelona i a Bram, existia constància que les mirades dels dos fotoperiodistes s'havien creuat en dues ocasions més.
A l'agost de 1936, Capa és a Barcelona fotografiant la sortida dels voluntaris de la Unió de Germans Proletaris, i hi ha fotografies similars de Centelles en el mateix lloc i esdeveniment.
Tornaran a trobar-se en el front de Terol, quan Capa fotografia un suboficial de la Guàrdia d'Assalt, i en un extrem del negatiu apareix Agustí Centelles, una instantània que es va publicar a la revista "Life" de gener de 1938, encara que sense la imatge de Centelles, que va ser suprimida.
La feina de 'Centelles in edit oh!' ha permès fins ara la identificació d'alguns dels personatges anònims que apareixen en les fotos més cèlebres de Centelles, com el brigadista internacional afroamericà Cuba Hermosa -una instantània que llueix en el despatx del president Obama-; el guàrdia d'assalt Mariano Vitini o el guàrdia civil Juan Méndez Sancho.
Aquest grup investigador està integrat per la doctoranda Rocío Alcalá, els historiadors Jesús Núñez Calvo i Daniel Cortijo, i els fotoeditors Antón i Joaquín Gasca, aquest últim comissari de l'exposició dedicada l'any 2011 a Nova York a Centelles.
Les investigacions, continua Gasca, han permès trencar amb el tòpic que Centelles va ser un fotògraf que només va publicar a Catalunya.
"A partir de la confrontació dels negatius, hem detectat que Centelles publica les seves imatges en desenes de diaris del grup nord-americà Hearst, així com en més de 80 publicacions de tot el món, en països com França, Itàlia, el Japó, Bèlgica o els EUA".
La conservadora de l'International Center of Photography (ICP) de Nova York, Cynthia Young, ha assegurat que no tenia constància d'aquestes fotografies on apareix Capa amb la seva nova càmera fotogràfica que substituïa l'antiga Leica, una Contax II, amb què havia treballat a la Xina en els mesos anteriors, segons que relata el mateix Gasca.
Aquell 28 d'octubre de 1938, cap a les 16:30 hores, resumeix Gasca, "es van registrar les fotografies d'un fotoperiodista conegut internacionalment com Robert Capa i que es van publicar a tot el món, i les fotos fins ara inèdites d'Agustí Centelles".
La troballa es va produir després de revisar en el Centre de la Memòria Històrica de Salamanca les fotografies mai publicades del fons Centelles, i els primers indicis que apareixia Capa en dues d'elles "van ser confirmats per l'ICP de Nova York".
Aquella trobada en un mateix moment històric entre Capa i Centelles es tornaria a repetir, encara que en circumstàncies diferents, mesos després, ja l'any 1939, en el camp de concentració francès de Bram, on Capa, com a cèlebre fotògraf internacional, i Centelles com a intern, retraten el cementiri del camp.
L'anàlisi comparativa dels dos treballs a Bram permet deduir, en paraules de la historiadora Rocío Alcalá, que presenten dues òptiques diferents del mateix lloc i del mateix moment: el cementiri del camp.
"L'intern Centelles mostra la solidaritat dels refugiats en acomiadar els companys morts; mentre que la visió de Capa és diametralment diferent: el gendarme l'acompanya a fer la fotografia del cementiri solitari", subratlla Alcalá.
Abans de la trobada a Barcelona i a Bram, existia constància que les mirades dels dos fotoperiodistes s'havien creuat en dues ocasions més.
A l'agost de 1936, Capa és a Barcelona fotografiant la sortida dels voluntaris de la Unió de Germans Proletaris, i hi ha fotografies similars de Centelles en el mateix lloc i esdeveniment.
Tornaran a trobar-se en el front de Terol, quan Capa fotografia un suboficial de la Guàrdia d'Assalt, i en un extrem del negatiu apareix Agustí Centelles, una instantània que es va publicar a la revista "Life" de gener de 1938, encara que sense la imatge de Centelles, que va ser suprimida.
La feina de 'Centelles in edit oh!' ha permès fins ara la identificació d'alguns dels personatges anònims que apareixen en les fotos més cèlebres de Centelles, com el brigadista internacional afroamericà Cuba Hermosa -una instantània que llueix en el despatx del president Obama-; el guàrdia d'assalt Mariano Vitini o el guàrdia civil Juan Méndez Sancho.
Aquest grup investigador està integrat per la doctoranda Rocío Alcalá, els historiadors Jesús Núñez Calvo i Daniel Cortijo, i els fotoeditors Antón i Joaquín Gasca, aquest últim comissari de l'exposició dedicada l'any 2011 a Nova York a Centelles.
Les investigacions, continua Gasca, han permès trencar amb el tòpic que Centelles va ser un fotògraf que només va publicar a Catalunya.
"A partir de la confrontació dels negatius, hem detectat que Centelles publica les seves imatges en desenes de diaris del grup nord-americà Hearst, així com en més de 80 publicacions de tot el món, en països com França, Itàlia, el Japó, Bèlgica o els EUA".
