Bang, Bang. Mort!
Autors clàssics del gènere negre en una experiència innovadora i els protagonistes de les mítiques i recordades novel·les de quiosc, una magnífica escola de lectors.
Enllaç a altres textos de l'autor 
Jordi Cervera
Periodista de Catalunya Ràdio i escriptor
Durant molts anys, la novel·la de quiosc va ser una peça fonamental a l'hora d'aconseguir lectura d'entreteniment a preus assequibles i de manera ràpida i dinàmica. De fet, aquí i depenent de les èpoques, se'n va dir novel·les de pesseta o novel·les de duro. Agrupades per gèneres (negre, oest, romàntica...) sortien cada setmana i després es podien canviar, llogar, comprar de segona mà o col·leccionar amb fidelitat.
Després hem sabut que al darrere d'aquells noms sonors d'arrels anglosaxones hi havia escriptors de casa nostra que treballaven a preu fet en una escola impagable com a formació, però molt mal pagada per definició. Així Lou Carrigan era Antonio Vera Ramírez; Curtis Garland era el nom de batalla de Juan Gallardo Muñoz, Joseph Berna era la signatura de José Luis Bernabeu López i, el més conegut de tots, Francisco González Ledesma que publicava amb el nom de Silver Kane.
Fos com fos, aquestes novel·les van ser autèntics èxits de vendes que només van reportar beneficis als editors ja que als autors els mantenies convenientment silenciats i anònims. Però més enllà de la repercussió pública, no es pot negar que aquestes novel·les populars van tenir un paper fonamental en l'assumpció de bons hàbits de lectura en diferents generacions i que van aconseguir convertir-se en una eina útil com a element d'evasió directe, econòmic i de nivell, ja que, no ens enganyem, fer aquestes novel·les demanava un rigor, una tècnica, una velocitat i una professionalitat del tot envejables.
L'editorial Akal acaba de publicar ¡Bang, Bang, estás muerto!, una edició de Moncho Alpuente i Luis Conde que recull una bona selecció d'aquestes novel·les negres de butxaca que van ser protagonistes d'una època. Quatre novel·les en cada volum que ens presenten autors com Silver Kane, Alf Manz, Frank McFair, Peter Debry, Burton Hare, Frank Caudett, Ros M. Talbot i Lou Carrigan.
De moment s'han publicat dos volums i ja n'hi ha dos més a punt que aspiren a convertir-se en una antologia que intenta ser testimoni i homenatge. Un inimitable punt d'evasió a la duresa social i cultural de la postguerra espanyola i un grup d'autors brillants que, a més de guanyar-se la vida, buscaven també jugar amb la censura, burlar-la i mantenir aquell punt de transgressió que et permet seguir viu i en forma. Plomes de quiosc que mereixen un reconeixement al valor, al mestratge, a la dedicació i a la capacitat de transmetre emocions a preu fet. Uns autèntics mestres.
I en aquesta mateixa línia de magnífiques i lúcides mirades al passat, la col·lecció Bàsica de Bosillo d'Akal també ens presenta El almirante flotante, una de les peces clàssiques del gènere negre en traducció d'Axel Alonso Valle. El tema arrenca quan 14 membres del conegut The Detention Club, reben la proposta d'escriure una obra col·lectiva que prenia com a punt d'arrencada un cas criminal. Cadascun dels seleccionats, entre els que hi havia Agatha Christie, Dorothy L. Sayers, G. K. Chesterton i Ronald Knox van escriure la solució al crim que se'ls hi plantejava sense saber res del que feien els seus col·legues. El resultat és fàcil d'imaginar, el bo i millor dels creadors d'històries de lladres i serenos al servei d'un únic cas amb un bon ventall de solucions diferents.
Després hem sabut que al darrere d'aquells noms sonors d'arrels anglosaxones hi havia escriptors de casa nostra que treballaven a preu fet en una escola impagable com a formació, però molt mal pagada per definició. Així Lou Carrigan era Antonio Vera Ramírez; Curtis Garland era el nom de batalla de Juan Gallardo Muñoz, Joseph Berna era la signatura de José Luis Bernabeu López i, el més conegut de tots, Francisco González Ledesma que publicava amb el nom de Silver Kane.
Fos com fos, aquestes novel·les van ser autèntics èxits de vendes que només van reportar beneficis als editors ja que als autors els mantenies convenientment silenciats i anònims. Però més enllà de la repercussió pública, no es pot negar que aquestes novel·les populars van tenir un paper fonamental en l'assumpció de bons hàbits de lectura en diferents generacions i que van aconseguir convertir-se en una eina útil com a element d'evasió directe, econòmic i de nivell, ja que, no ens enganyem, fer aquestes novel·les demanava un rigor, una tècnica, una velocitat i una professionalitat del tot envejables.
L'editorial Akal acaba de publicar ¡Bang, Bang, estás muerto!, una edició de Moncho Alpuente i Luis Conde que recull una bona selecció d'aquestes novel·les negres de butxaca que van ser protagonistes d'una època. Quatre novel·les en cada volum que ens presenten autors com Silver Kane, Alf Manz, Frank McFair, Peter Debry, Burton Hare, Frank Caudett, Ros M. Talbot i Lou Carrigan.
De moment s'han publicat dos volums i ja n'hi ha dos més a punt que aspiren a convertir-se en una antologia que intenta ser testimoni i homenatge. Un inimitable punt d'evasió a la duresa social i cultural de la postguerra espanyola i un grup d'autors brillants que, a més de guanyar-se la vida, buscaven també jugar amb la censura, burlar-la i mantenir aquell punt de transgressió que et permet seguir viu i en forma. Plomes de quiosc que mereixen un reconeixement al valor, al mestratge, a la dedicació i a la capacitat de transmetre emocions a preu fet. Uns autèntics mestres.
I en aquesta mateixa línia de magnífiques i lúcides mirades al passat, la col·lecció Bàsica de Bosillo d'Akal també ens presenta El almirante flotante, una de les peces clàssiques del gènere negre en traducció d'Axel Alonso Valle. El tema arrenca quan 14 membres del conegut The Detention Club, reben la proposta d'escriure una obra col·lectiva que prenia com a punt d'arrencada un cas criminal. Cadascun dels seleccionats, entre els que hi havia Agatha Christie, Dorothy L. Sayers, G. K. Chesterton i Ronald Knox van escriure la solució al crim que se'ls hi plantejava sense saber res del que feien els seus col·legues. El resultat és fàcil d'imaginar, el bo i millor dels creadors d'històries de lladres i serenos al servei d'un únic cas amb un bon ventall de solucions diferents.
