Barcelona

Es recopila la història dels hackers en format digital gràcies a petites donacions

Els hackers no són delinqüents, sinó els cossos d'èlit dels dissenyadors i els programadors informàtics, segons s'explica a la "Hackstory", la primera enciclopèdia en línia sobre la història del hacktivisme, que s'està recopilant gràcies a una campanya de micromecenatge. Catalunya sempre ha destacat per ser un dels llocs amb un moviment hacker molt actiu.

Karma PeiróActualitzat
"Un hacker (en català 'furoner') és una persona experta i entusiasta amb la tecnologia, algú molt hàbil amb les eines informàtiques i les telecomunicacions. No és un delinqüent ni un 'pirata informàtic' (cracker) com s'ha explicat en nombroses ocasions", diu la Mercè Molist, periodista especialitzada en seguretat informàtica i una de les veus més reconegudes a Espanya sobre la cultura hacker. 

"Són els cossos d'èlit dels dissenyadors i programadors informàtics. Els agrada veure's a si mateixos com els mags i guerrers de la tecnologia", va explicar fa anys una de les primeres hacktivistes de tot el món, coneguda amb el sobrenom de St Jude.

Mercè Molist és la impulsora de la "Hackstory", una enciclopèdia en línia que versa sobre la cultura i la història hacker, fent especial atenció a les iniciatives, grups, anècdotes i punts de trobada hispans.

La periodista catalana, que fa més d'una dècada que segueix el rastre d'aquests experts tecnològics i explicant-lo en nombrosos reportatges, destaca la importància de no perdre aquest llegat perquè forma part dels inicis d'internet al nostre país. "Els hackers van ser els primers habitants de les xarxes, van crear una 'netiqueta' o forma de ser, l'ètica hacker, que avui impregna la vida dels i les internautes, moltes vegades sense que se n'adonin."

"A Catalunya hi havia molts hackers", continua explicant. "Jordi Murgó, més conegut amb el sobrenom 'Savage', n'era un de molt destacat i va tenir molt de ressò a nivell internacional. O el grup CATHack, que va publicar la primera revista temàtica sobre hackers en català. Els mítics Hispahack també eren catalans. Aquests van protagonitzar el primer judici a Espanya on es va donar una sentència referida a l'accés il·legal a un sistema informàtic. I també va ser a Catalunya, el 1997, on per primera vegada a Espanya es van detenir dues persones acusades d'intrusió en xarxes informàtiques, concretament de la Universitat Rovira i Virgili, el maig de 1997. Saber tot això contribueix a una millor comprensió de la història d'internet", afegeix la impulsora de la "Hackstory". 

Per què conservar la història dels hackers?

Fa uns deu anys, Mercè Molist va tenir la idea d'escriure un llibre de paper sobre la temàtica. "Però al presentar-lo a les editorials no em van fer gaire cas perquè internet, i menys els hackers, no se'ls tenia gaire en compte."

Això no la va aturar. El 2008 va començar a recopilar —a estones lliures— entrades breus i enllaços que fan referència als hackers. Actualment, té uns 200 articles, amb 18.000 visites mensuals, unes 580 al dia. És probablement la recopilació més completa que existeix actualment sobre el hacktivisme a Espanya.

"Al veure tantes iniciatives de 'crowfunding' (micromecenatge) vaig pensar que era el moment d'intentar-ho amb Goteo", explica Molist.

Molta feina per endavant...
 
La campanya servirà per convertir la informació que hi ha a la Wiki o pàgina actual de la "Hackstory" en el contingut d'un llibre que s'editarà en format digital. "També per aconseguir un equip de treball de gent, interessada en la temàtica i que, entre tots, puguem mantenir aquesta història viva". 

Mercè Molist ha donat nombroses xerrades sobre l'ètica hacker i, l'any 2000, va estar en l'equip fundador de les trobades Hackmeeting a Espanya. D'aquí van néixer els hacklabs (punts de trobada) i bona part de les iniciatives hacktivistes conegudes fins a l'actualitat.
Anar al contingut