Wert retirarà la menció al nacionalisme excloent de la nova Educació per a la Ciutadania
El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, s'ha compromès a retirar del temari de la nova Educació per a la Ciutadania la menció al nacionalisme excloent, que apareixia al costat de terrorisme. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i la seva homòloga basca li han exigit que se suprimeixi aquest apartat en què es parlava del nacionalisme excloent i es vinculava amb el terrorisme o el fonamentalisme religiós. Wert ha convocat els consellers del ram per explicar-los els canvis en l'assignatura. La consellera basca, Isabel Celaá, ha considerat "un despropòsit" que hi desapareguin continguts com ara "el diàleg com a fórmula per resoldre conflicte, l'empatia o l'educació per a la pau".
RedaccióActualitzat
"Hem demanat al ministre que retirés l'expressió 'nacionalisme excloent', que apareixia al costat del terrorisme, fonamentalismes religiosos i estats fallits, com un dels problemes del món global", ha anunciat la consellera Irene Rigau a la sortida de la reunió.
"Entenem que una matèria com aquesta, si es vol fer, ha de citar la Constitució espanyola i, per tant, ha de parlar de nacionalitats i regions", ha afegit Rigau, que ha confirmat que el ministre s'ha compromès a retirar l'expressió.
Rigau també ha carregat contra la desaparició del temari d'altres qüestions com "la lluita contra el sexisme, el racisme, l'homofòbia i les actituds que és bo que se sàpiga que cal combatre".
Amb els canvis a la matèria, el PP assegura que pretén ajustar l'assignatura a la Constitució. La matèria que en el seu dia va introduir el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va ser un dels cavalls de batalla del PP, que abordarà més endavant un possible canvi de nom. En el seu dia, va anunciar que canviaria el d'Educació per a la Ciutadania per Educació cívica i constitucional.
Rigau també ha remarcat a la reunió que la Generalitat no accepta la nova exigència de tenir un 6 de nota de quart d'ESO per optar a una beca per estudiar després el Batxillerat o un cicle de Formació Professional de grau mitjà i superior, cosa que, en el segon cas, en deixaria fora la immensa majoria de sol·licitants.
"Entenem que una matèria com aquesta, si es vol fer, ha de citar la Constitució espanyola i, per tant, ha de parlar de nacionalitats i regions", ha afegit Rigau, que ha confirmat que el ministre s'ha compromès a retirar l'expressió.
Rigau també ha carregat contra la desaparició del temari d'altres qüestions com "la lluita contra el sexisme, el racisme, l'homofòbia i les actituds que és bo que se sàpiga que cal combatre".
Amb els canvis a la matèria, el PP assegura que pretén ajustar l'assignatura a la Constitució. La matèria que en el seu dia va introduir el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va ser un dels cavalls de batalla del PP, que abordarà més endavant un possible canvi de nom. En el seu dia, va anunciar que canviaria el d'Educació per a la Ciutadania per Educació cívica i constitucional.
Rigau també ha remarcat a la reunió que la Generalitat no accepta la nova exigència de tenir un 6 de nota de quart d'ESO per optar a una beca per estudiar després el Batxillerat o un cicle de Formació Professional de grau mitjà i superior, cosa que, en el segon cas, en deixaria fora la immensa majoria de sol·licitants.
