Bankia demana 19.000 milions més a l'Estat en el rescat més car de la història financera espanyola
El consell d'administració de Bankia ha aprovat el pla estratègic de la companyia, que inclou demanar una ajuda pública de 19.000 milions d'euros, que se sumarà als 4.465 ja injectats. En total, doncs, seran més de 23.000 milions, en el que suposa el rescat més car de la història financera espanyola. L'entitat també ha reformulat els comptes del 2011. Si fa uns mesos declarava un benefici de 300 milions, ara admet pèrdues de gairebé 3.000 milions. La reunió també ha servit per professionalitzar el consell d'administració. Han dimitit gairebé tots els seus membres, excepte el president i el conseller delegat.
RedaccióActualitzat
Bankia ha aprofitat la predisposició del govern de Mariano Rajoy a aportar-hi els diners que faci falta per demanar una ajuda de 19.000 milions d'euros, que se sumarà als 4.465 ja injectats, en el que suposa el rescat més car de la història financera espanyola.
La xifra sol·licitada per BFA-Bankia excedeix per molt els 15.000 milions d'euros que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va dir que aportaria per a tot el sector en conjunt.
Els diners serviran per fer front a les provisions immobiliàries exigides pel govern espanyol, així com a les necessitats de capital detectades per l'auditoria de Deloitte, l'auditora que es va negar a firmar els comptes fins que es corregissin aquests desequilibris.
El balanç de l'entitat el 2011 ha canviat radicalment. Al febrer, quan encara no havia estat nacionalitzada ni se n'havien auditat els comptes, Bankia assegurava que havia tancat l'exercici amb un benefici de 309 milions. Ara, en canvi, ha comunicat pèrdues de 2.979 milions.
També canvia del tot el consell d'administració del banc. Han dimitit en bloc 16 consellers, els procedents de les caixes d'estalvis que van donar lloc a Bankia, i només s'hi mantindran el president, José Ignacio Goirigolzarri, que va substituir Rodrigo Rato, i el conseller delegat, Francisco Verdú. I s'hi han incorporat José Sevilla, com a conseller executiu, i els independents Joaquín Ayuso, Eva Castillo, José Wahnon, Javier Campo, Jorge Cosmen, Fernando Fernández i José Luis Feito.
La Junta General d'Accionistes de Bankia ha d'aprovar els nomenaments, que suposen reduir fins a 10 el nombre de consellers de l'entitat.
La xifra sol·licitada per BFA-Bankia excedeix per molt els 15.000 milions d'euros que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va dir que aportaria per a tot el sector en conjunt.
Els diners serviran per fer front a les provisions immobiliàries exigides pel govern espanyol, així com a les necessitats de capital detectades per l'auditoria de Deloitte, l'auditora que es va negar a firmar els comptes fins que es corregissin aquests desequilibris.
El balanç de l'entitat el 2011 ha canviat radicalment. Al febrer, quan encara no havia estat nacionalitzada ni se n'havien auditat els comptes, Bankia assegurava que havia tancat l'exercici amb un benefici de 309 milions. Ara, en canvi, ha comunicat pèrdues de 2.979 milions.
També canvia del tot el consell d'administració del banc. Han dimitit en bloc 16 consellers, els procedents de les caixes d'estalvis que van donar lloc a Bankia, i només s'hi mantindran el president, José Ignacio Goirigolzarri, que va substituir Rodrigo Rato, i el conseller delegat, Francisco Verdú. I s'hi han incorporat José Sevilla, com a conseller executiu, i els independents Joaquín Ayuso, Eva Castillo, José Wahnon, Javier Campo, Jorge Cosmen, Fernando Fernández i José Luis Feito.
La Junta General d'Accionistes de Bankia ha d'aprovar els nomenaments, que suposen reduir fins a 10 el nombre de consellers de l'entitat.
