Com menys diners, més fuga de cervells
La dràstica reducció dels recursos per a la recerca expulsa molts joves investigadors catalans a l'estranger perquè aquí no troben cap beca o projecte. És el que es coneix col·loquialment com "fuga de cervells". Seguir la formació a l'estranger és positiu per a l'investigador i també per al país, sempre que el científic torni. Per això és imprescindible impulsar el camp de la recerca per equiparar-lo amb la mitjana europea. Administració i universitat coincideixen que, si no hi ha recursos aquí, cal anar-los a buscar fora.
RedaccióActualitzat
En Lluís Soler té 32 anys, és doctor en Química per la UAB i coautor de tres patents industrials que desenvolupen un sistema per transformar l'alumini en hidrogen i convertir-lo en font d'energia. Malgrat el seu nivell, per culpa de les retallades no ha aconseguit cap beca o projecte per continuar investigant a Catalunya.
L'èxode d'investigadors s'emmarca en una clara caiguda dels recursos destinats a recerca en els pressupostos de l'Estat. Una davallada que des de l'any 2009 és de més del 30%, ja que ha passat dels 8.200 milions als 5.600.
En el cas del pressupost de la Generalitat, les xifres són molt més modestes, però almenys experimenten un augment de gairebé un 6% els últims tres anys, i passen de 140 milions a 148.
Soler creu que és bo que els joves investigadors catalans puguin completar la seva formació fora, però el que cal és que tinguin opcions de tornar. Si no, alerta, la societat d'origen està perdent capital en benefici d'altres països.
L'administració i la universitat constaten que retrocedir en recerca és una amenaça a la competitivitat i que, si no hi ha recursos aquí, cal anar-los a buscar, per exemple, a Europa. Des del món universitari creuen que es posa en perill el bon nivell aconseguit fins ara.
El destí de Lluís Soler serà, de moment, la ciutat alemanya de Dresden, on un centre públic de recerca l'ha fitxat per aplicar els seus coneixements i desenvolupar noves tecnologies. En l'horitzó, potser, el Japó, que s'ha interessat pels seus catalitzadors d'hidrogen com a font energètica neta i sostenible per a vaixells.
L'èxode d'investigadors s'emmarca en una clara caiguda dels recursos destinats a recerca en els pressupostos de l'Estat. Una davallada que des de l'any 2009 és de més del 30%, ja que ha passat dels 8.200 milions als 5.600.
En el cas del pressupost de la Generalitat, les xifres són molt més modestes, però almenys experimenten un augment de gairebé un 6% els últims tres anys, i passen de 140 milions a 148.
Soler creu que és bo que els joves investigadors catalans puguin completar la seva formació fora, però el que cal és que tinguin opcions de tornar. Si no, alerta, la societat d'origen està perdent capital en benefici d'altres països.
L'administració i la universitat constaten que retrocedir en recerca és una amenaça a la competitivitat i que, si no hi ha recursos aquí, cal anar-los a buscar, per exemple, a Europa. Des del món universitari creuen que es posa en perill el bon nivell aconseguit fins ara.
El destí de Lluís Soler serà, de moment, la ciutat alemanya de Dresden, on un centre públic de recerca l'ha fitxat per aplicar els seus coneixements i desenvolupar noves tecnologies. En l'horitzó, potser, el Japó, que s'ha interessat pels seus catalitzadors d'hidrogen com a font energètica neta i sostenible per a vaixells.
