El fiscal demana presó per a Millet, Montull i l'antiga cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament
La fiscalia demana, pel "cas hotel del Palau de la Música", deu anys i dos mesos de presó per a Fèlix Millet i Jordi Montull. També demana quatre anys i set mesos per a l'antiga cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Els acusa de presumpte tràfic d'influències en la tramitació urbanística de l'hotel del Palau.
RedaccióActualitzat
La fiscalia demana, pel "cas hotel del Palau de la Música", deu anys i dos mesos de presó per a Fèlix Millet i Jordi Montull. També demana quatre anys i set mesos per a l'antiga cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Els acusa de presumpte tràfic d'influències en la tramitació urbanística de l'hotel del Palau.
El fiscal demana deu anys i dos mesos de presó per a l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, per apropiació indeguda, tràfic d'influències i falsedat documental en el cas de l'hotel de luxe que volien construir.
A més, ha demanat quatre anys i set mesos per a l'extinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado; per al llavors gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer; per al director jurídic d'Urbanisme del mateix consistori, Enric Lambies i per a l'arquitecte del projecte, Carles Díaz. El ministeri públic acusa García-Bragado i Massagué d'haver cedit a les pressions de Millet per facilitar la tramitació urbanística de l'hotel, amagant que es tractava d'una operació especulativa que beneficiava un promotor particular.
Fa dos mesos, l'acusació popular - formada per l'Associació de Veïns en defensa de Ciutat Vella i l'Associació de Veïns del Casc Antic - va demanar set anys de presó per a Millet i Montull, per considerar que la seva intenció era obtenir "un important benefici econòmic" de 3.606.072 euros i les plusvàlues urbanístiques, encara que finalment van obtenir 900.000 euros. També va demanar tres anys per a García-Bragado, sis mesos per a Massaguer, tres anys per a Lambies i nou mesos per a Díez.
Més enllà del cas de l'hotel de luxe, Millet i Montull estan pendents de la gran causa oberta contra ells per haver espoliat la institució cultural. El desfalc rondaria els 35 milions d'euros.
Fa només uns dies va sortir a la llum un informe de la Policia Nacional que confirmava que Convergència Democràtica de Catalunya es va finançar irregularment no només a través de la seva fundació afí Trias Fargas i de la constructora Ferrovial sinó també amb donatius d'empreses adjudicatàries de la Generalitat.
El fiscal demana deu anys i dos mesos de presó per a l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, per apropiació indeguda, tràfic d'influències i falsedat documental en el cas de l'hotel de luxe que volien construir.
A més, ha demanat quatre anys i set mesos per a l'extinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado; per al llavors gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer; per al director jurídic d'Urbanisme del mateix consistori, Enric Lambies i per a l'arquitecte del projecte, Carles Díaz. El ministeri públic acusa García-Bragado i Massagué d'haver cedit a les pressions de Millet per facilitar la tramitació urbanística de l'hotel, amagant que es tractava d'una operació especulativa que beneficiava un promotor particular.
Fa dos mesos, l'acusació popular - formada per l'Associació de Veïns en defensa de Ciutat Vella i l'Associació de Veïns del Casc Antic - va demanar set anys de presó per a Millet i Montull, per considerar que la seva intenció era obtenir "un important benefici econòmic" de 3.606.072 euros i les plusvàlues urbanístiques, encara que finalment van obtenir 900.000 euros. També va demanar tres anys per a García-Bragado, sis mesos per a Massaguer, tres anys per a Lambies i nou mesos per a Díez.
Més enllà del cas de l'hotel de luxe, Millet i Montull estan pendents de la gran causa oberta contra ells per haver espoliat la institució cultural. El desfalc rondaria els 35 milions d'euros.
Fa només uns dies va sortir a la llum un informe de la Policia Nacional que confirmava que Convergència Democràtica de Catalunya es va finançar irregularment no només a través de la seva fundació afí Trias Fargas i de la constructora Ferrovial sinó també amb donatius d'empreses adjudicatàries de la Generalitat.
