De la bombolla immobiliària, al rescat de la banca: com s'ha arribat fins aquí
Fa quatre anys que l'esclat de la bombolla immobiliària va començar a ofegar les entitats que més havien apostat per finançar la construcció d'habitatge i pel crèdit hipotecari. Però les diverses reformes del sistema financer, la fusió d'entitats, la nacionalització d'altres no han aconseguit evitar el rescat europeu a la banca.
Televisió de CatalunyaActualitzat
Fa quatre anys que l'esclat de la bombolla immobiliària va començar a ofegar les entitats bancàries que més havien apostat per finançar la construcció d'habitatge i pel crèdit hipotecari. Però les diverses reformes del sistema financer, la fusió d'entitats, la nacionalització d'altres no han aconseguit evitar el rescat europeu a la banca.
A Catalunya hi ha 100.000 pisos nous per vendre propietat de bancs i promotors immobiliaris, que des del 2007 no troben comprador. És la ferida de la bombolla immobiliària que es va generar a principis del 2000. Aleshores hi havia una gran demanda d'habitatges que feia que els preus no paressin de pujar.
Bancs i caixes van voler aprofitar-ho per créixer, donant crèdit a promotors immobiliaris i oferint tot tipus de facilitats als particulars per hipotecar-se, com prestar més diners dels que valia el pis o allargar la vida de les hipoteques.
Per atorgar els crèdits, bancs i caixes havien de buscar diners fora, fins que el 2008 la crisi financera internacional va tancar l'aixeta. Espanya va entrar en recessió, va créixer l'atur, va caure el consum i les vendes de pisos es va pràcticament aturar.
Els promotors immobiliaris no podien tornar els crèdits perquè no venien pisos i, en menor mesura, alguns particulars no pagaven la hipoteca. Les entitats més exposades al negoci immobiliari es van anar quedant pisos i promocions senceres, que anaven perdent valor a mesura que passava el temps.
Es va fer un forat al sistema financer i el 2009 es va fer la primera intervenció bancària.
La proclamada salut del sistema financer espanyol era un miratge. I es pagaria amb l'encariment dels préstecs que s'obtenien de l'exterior: es dispararia la prima de risc per la desconfiança en la banca espanyola. De retruc, els bancs van restringir el crèdit a empreses i particulars.
Per garantir la viabilitat del sistema financer es va crear un fons d'ajudes a la banca i es van fusionar entitats amb problemes. Van néixer Unnim, Catalunya Caixa i Bankia, que van ser nacionalitzades.
Però no n'hi ha hagut prou: cada nova reforma dels sistema financer s'ha vist superada per la realitat, i no ha pogut impedir que el govern s'hagi vist obligat a demanar ajuda europea.
A Catalunya hi ha 100.000 pisos nous per vendre propietat de bancs i promotors immobiliaris, que des del 2007 no troben comprador. És la ferida de la bombolla immobiliària que es va generar a principis del 2000. Aleshores hi havia una gran demanda d'habitatges que feia que els preus no paressin de pujar.
Bancs i caixes van voler aprofitar-ho per créixer, donant crèdit a promotors immobiliaris i oferint tot tipus de facilitats als particulars per hipotecar-se, com prestar més diners dels que valia el pis o allargar la vida de les hipoteques.
Per atorgar els crèdits, bancs i caixes havien de buscar diners fora, fins que el 2008 la crisi financera internacional va tancar l'aixeta. Espanya va entrar en recessió, va créixer l'atur, va caure el consum i les vendes de pisos es va pràcticament aturar.
Els promotors immobiliaris no podien tornar els crèdits perquè no venien pisos i, en menor mesura, alguns particulars no pagaven la hipoteca. Les entitats més exposades al negoci immobiliari es van anar quedant pisos i promocions senceres, que anaven perdent valor a mesura que passava el temps.
Es va fer un forat al sistema financer i el 2009 es va fer la primera intervenció bancària.
La proclamada salut del sistema financer espanyol era un miratge. I es pagaria amb l'encariment dels préstecs que s'obtenien de l'exterior: es dispararia la prima de risc per la desconfiança en la banca espanyola. De retruc, els bancs van restringir el crèdit a empreses i particulars.
Per garantir la viabilitat del sistema financer es va crear un fons d'ajudes a la banca i es van fusionar entitats amb problemes. Van néixer Unnim, Catalunya Caixa i Bankia, que van ser nacionalitzades.
Però no n'hi ha hagut prou: cada nova reforma dels sistema financer s'ha vist superada per la realitat, i no ha pogut impedir que el govern s'hagi vist obligat a demanar ajuda europea.
