Grècia tanca els col·legis electorals sota la fixa mirada dels socis europeus
La sort ja està tirada. Els col·legis electorals ja han tancat a l'espera dels primers sondejos. La Coalició de l'Esquerra Radical (Syriza) i el partit conservador Nova Democràcia es disputen el control del Parlament. Ha arribat l'hora del a veritat.
RedaccióActualitzat
Ha arribat l'hora, Grècia ha votat. Sota la fixa mirada d'Europa, el país helènic es juga el futur de l'euro. El país celebra les eleccions legislatives més mediàtiques i transcendentals de la seva història. I ho fa per segona vegada en menys de dos mesos, després que els anteriors comicis conformessin un Parlament ingovernable.
Prop de deu milions de grecs han votat des d'aquest matí a les sis, hora catalana, amb la Coalició de l'Esquerra Radical (Syriza) i el partit conservador Nova Democràcia com a favorits. De fet, els sondejos apunten a un empat tècnic que podria complicar la governabilitat del país. Els col·legis han tancat a les sis de la tarda, hora nostra. Els primers resultats es començaran a saber a dos quarts de nou del vespre.
Un total de 14 forces polítiques i 4.873 candidats es postulen per ocupar els 300 escons del Parlament, 2.000 menys que en els comicis de maig.
L'euro, en joc
Durant la campanya electoral, Syriza, el partit protagonista va aconseguir el segon lloc a les passades eleccions del 6 de maig, ha mantingut la seva postura de rebuig frontal al memoràndum que inclou les contrapartides del rescat de 130.000 milions d'euros aprovades el 2010 per la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, encara que advoca per la permanència de Grècia en l'euro. Alexis Tsipras, líder d'aquesta formació, va vaticinar a Atenes, en el seu últim gran discurs de campanya que "Grècia canviarà aquest diumenge".
El remot objectiu per als conservadors de Nova Democràcia és aconseguir una victòria més gran que la del maig, amb un marge suficient de vots que els permeti formar un govern de coalició en què els integrants acceptin les condicions dels prestadors internacionals. Previsiblement, aquest pacte inclouria l'altra gran força política tradicional grega, el Pasok.
El líder dels conservadors, Antonis Samaras, ha emfatitzat en els seus últims discursos, la importància d'una victòria del seu partit perquè Grècia romangui dins de la zona euro. El retorn al dracma suposaria, segons va augurar, una catàstrofe econòmica i una "mort immediata" per al país.
Per darrere de Nova Democràcia, Syriza i el Pasok se situaran, segons els sondejos, els Grecs Independents, l'Esquerra Democràtica i el Partit Comunista Grec (KKE), com a forces minoritàries contràries al rescat. Finalment, per sota del 5% dels vots, podrien quedar el partit neonazi Alba Daurada, que també va aconseguir un important suport en les darreres eleccions. En aquesta ocasió, els ultradretans gairebé no superarien el 3%, mínim exigit per la legislació electoral per entrar al Parlament.
Pressions internacionals
La tumultuosa situació de la zona euro es podria agreujar encara més, segons els resultats d'aquests comicis. Per això, en les últimes hores han augmentat les pressions des de diferents països, com Alemanya, per mirar de decantar el vot dels grecs. Berlín i també Brussel·les veurien com a millor sortida una victòria dels conservadors de Nova Democràcia.
Jean-Claude Junker, president de l'Eurogrup, ha advertit que una victòria de la coalició d'esquerra Syriza en les eleccions posaria en perill l'estabilitat de l'eurozona. Junker ha insistit que "cal impedir la sortida de Grècia de l'euro" i ha explicat que està en permanent contacte amb el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, i amb el Comissari d'Afers Econòmics i Monetaris de la Unió Europea, Olli Rehn.
Per la seva banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha insistit que les condicions imposades a Grècia a canvi del rescat financer de la UE, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional no es renegociaran. És per això que la cancellera considera de vital importància que les eleccions gregues tinguin un resultat en què aquells que formin el futur govern diguin: "Sí, complirem els acords".
Eleccions privatitzades
Mentrestant, el país reviu escenes dels anys de la postguerra. Segons l'oficina europea d'estadística, l'Eurostat, el 27,7% de la població grega, és a dir, tres milions de persones, viuen per sota del llindar de la pobresa. L'índex d'atur, amb més del 22% de la població activa, és el més alt dels últims cinc anys.
Les privatitzacions i retallades de la despesa pública fins i tot han afectat el mateix procés electoral. Així, és un empresa privada, Singular Logic, la que gestiona el recompte, la retransmissió i la publicació dels resultats oficials.
Prop de deu milions de grecs han votat des d'aquest matí a les sis, hora catalana, amb la Coalició de l'Esquerra Radical (Syriza) i el partit conservador Nova Democràcia com a favorits. De fet, els sondejos apunten a un empat tècnic que podria complicar la governabilitat del país. Els col·legis han tancat a les sis de la tarda, hora nostra. Els primers resultats es començaran a saber a dos quarts de nou del vespre.
Un total de 14 forces polítiques i 4.873 candidats es postulen per ocupar els 300 escons del Parlament, 2.000 menys que en els comicis de maig.
L'euro, en joc
Durant la campanya electoral, Syriza, el partit protagonista va aconseguir el segon lloc a les passades eleccions del 6 de maig, ha mantingut la seva postura de rebuig frontal al memoràndum que inclou les contrapartides del rescat de 130.000 milions d'euros aprovades el 2010 per la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, encara que advoca per la permanència de Grècia en l'euro. Alexis Tsipras, líder d'aquesta formació, va vaticinar a Atenes, en el seu últim gran discurs de campanya que "Grècia canviarà aquest diumenge".
El remot objectiu per als conservadors de Nova Democràcia és aconseguir una victòria més gran que la del maig, amb un marge suficient de vots que els permeti formar un govern de coalició en què els integrants acceptin les condicions dels prestadors internacionals. Previsiblement, aquest pacte inclouria l'altra gran força política tradicional grega, el Pasok.
El líder dels conservadors, Antonis Samaras, ha emfatitzat en els seus últims discursos, la importància d'una victòria del seu partit perquè Grècia romangui dins de la zona euro. El retorn al dracma suposaria, segons va augurar, una catàstrofe econòmica i una "mort immediata" per al país.
Per darrere de Nova Democràcia, Syriza i el Pasok se situaran, segons els sondejos, els Grecs Independents, l'Esquerra Democràtica i el Partit Comunista Grec (KKE), com a forces minoritàries contràries al rescat. Finalment, per sota del 5% dels vots, podrien quedar el partit neonazi Alba Daurada, que també va aconseguir un important suport en les darreres eleccions. En aquesta ocasió, els ultradretans gairebé no superarien el 3%, mínim exigit per la legislació electoral per entrar al Parlament.
Pressions internacionals
La tumultuosa situació de la zona euro es podria agreujar encara més, segons els resultats d'aquests comicis. Per això, en les últimes hores han augmentat les pressions des de diferents països, com Alemanya, per mirar de decantar el vot dels grecs. Berlín i també Brussel·les veurien com a millor sortida una victòria dels conservadors de Nova Democràcia.
Jean-Claude Junker, president de l'Eurogrup, ha advertit que una victòria de la coalició d'esquerra Syriza en les eleccions posaria en perill l'estabilitat de l'eurozona. Junker ha insistit que "cal impedir la sortida de Grècia de l'euro" i ha explicat que està en permanent contacte amb el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, i amb el Comissari d'Afers Econòmics i Monetaris de la Unió Europea, Olli Rehn.
Per la seva banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha insistit que les condicions imposades a Grècia a canvi del rescat financer de la UE, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional no es renegociaran. És per això que la cancellera considera de vital importància que les eleccions gregues tinguin un resultat en què aquells que formin el futur govern diguin: "Sí, complirem els acords".
Eleccions privatitzades
Mentrestant, el país reviu escenes dels anys de la postguerra. Segons l'oficina europea d'estadística, l'Eurostat, el 27,7% de la població grega, és a dir, tres milions de persones, viuen per sota del llindar de la pobresa. L'índex d'atur, amb més del 22% de la població activa, és el més alt dels últims cinc anys.
Les privatitzacions i retallades de la despesa pública fins i tot han afectat el mateix procés electoral. Així, és un empresa privada, Singular Logic, la que gestiona el recompte, la retransmissió i la publicació dels resultats oficials.
