Barcelona
Televisió de Catalunya
Actualitzat a les
19:05 h
24/06/2012
El Camp de la Bota va ser un dels últims grans barris de barraques de Barcelona i durant molt temps va ser un símbol de pobresa i marginació. Ara, Josep Maria Montferrer, escolapi i referent dels moviments socials del barri, en reivindica un altre aspecte, el de les innovadores experiències socials que s'hi van viure. Ho explica en un llibre i diu que ara, en temps de crisi, serien molt profitoses.
Els veïns que van viure al desaparegut barri del Camp de la Bota, on anys després es va construir el Fòrum, recorden la seva història amb l'ajuda d'una exposició de fotos i un llibre que la recull. S'hi expliquen 150 anys d'un barri que als anys 60 va arribar a acumular 4.500 persones vivint en barraques. L'autor, Josep Maria Montferrer, hi va treballar com a mestre durant 60 anys i pensa que al Camp de la Bota
no se li ha fet justícia, ni tan sols amb la placa.
Montferrer
critica el lloc on han posat la placa d'homenatge. "Mireu l'espai on l'han posat: de tot el gran espai del Camp de la Bota, en un racó, on no hi passa ningú", lamenta l'autor del llibre, argumentant que "és una manera d'amagar la realitat".
Brutícia, misèria, marginació eren paraules associades al Camp de la Bota. Però per a Montferrer eren només una cara de la moneda; a l'altra hi havia la
lluita per la dignitat, la solidaritat i una estreta
xarxa social. D'especial interès, les
escoles; obertes, democràtiques i participatives en ple franquisme. L'escriptor explica que "no solament es va crear una escola al castell, sinó que es van crear les escoles gitanes. Al costat, hi havia
una cooperativa gitana. És a dir, tota una xarxa social potentíssima en un barri marginal que tothom menyspreava".
La barraca on va créixer l'Antònia era on ara hi ha l'edifici Fòrum. A prop, un monòlit recorda un dels moments més sinistres de la història del barri.
A l'anomenat "parapeto", s'hi van afusellar més de 1.700 persones durant la repressió franquista. Aquesta veïna de l'antic Camp de la Bota recorda com el seu pare plorava mentre "s'entretenia a comptar els trets. Plorava perquè veia que mataven la gent i cada tret sabia que era una persona que mataven. Això jo els ho havia sentit als meus pares, que ho deien".
Els veïns del Camp de la Bota
es van anar reallotjant en pisos a la Mina. Les últimes barraques es van tirar a terra l'any
1989. Les vivències, les experiències positives del barri que desapareixia, les reivindica Montferrer en el seu llibre: "Tot això convertit en un Fòrum de les Cultures i després, en concerts de rock... És magnífic que això existeixi però
no calia tapar tant allò altre perquè, ara, en temps de crisi com estem actualment, si fóssim capaços de tenir la xarxa solidària que van crear ells, sortiríem de la crisi molt més aviat", explica el relator de la història d'"El Camp de la Bota".
