Llei de Partits

El ple del Congrés demana la il·legalització de Batasuna

El ple del congrés ha donat llum verda per instar el govern central a la il·legalització de Batasuna. En les seves intervencions, populars i socialistes han assegurat que Batasuna i ETA són la mateixa realitat. El PNB, per la seva banda, ha qualificat de fals aquest debat, perquè allunya el procés de pacificació d'Euskadi, mentre que CiU ha afirmat que la seva abstenció és una crida al restabliment del diàleg entre els governs basc i central. El procés parlamentari per il·legalitzar Batasuna pot durar mesos, però la via judicial ha estat més ràpida, i avui mateix el jutge Baltasar Garzón ha executat l'ordre per suspendre les activitats de la formació.

Actualitzat
El ple extraordinari del Congrés ha aprovat aquesta tarda la proposició d'il·legalitzar Batasuna amb els vots del PP i el PSOE, i també amb els de Coalició Canària i del Partit Andalusista. S'hi han abstingut Convergència i Unió, el Bloc Nacionalista Gallec i Esquerra Unida; i en contra hi ha votat el PNB, Eusko Alkartasuna, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya. D'aquesta manera, dels 334 vots emesos, 295 han estat a favor, 10 en contra i 29 dels vots s'han abstingut. El ple ha començat a les quatre de la tarda. El primer a intervenir ha estat el portaveu del grup parlamentari popular, Luis de Grandes, que ha presentat la proposició no de llei mitjançant la qual la cambra instarà el govern a demanar la il·legalització de la formació abertzale i l'esmena pactada amb el PSOE com a preàmbul que justifica aquesta iniciativa parlamentària. Luís de Grandes ha afirmat que Batasuna i ETA són la mateixa realitat i ha denunciat l'autisme polític que, segons ell, viu el PNB. Després ha estat el torn del representat del grup socialista, Jesús Caldera, que ha defensat la mateixa iniciativa. Jesús Caldera ha dit que l'espera democràtica perquè Batasuna canviï ja s'ha acabat. Caldera també ha destacat que el seu partit mai no ha dubtat del compromís democràtic d'Esquerra Unida i CiU. A continuació, la resta dels grups han fixat la seva posició. En la seva intervenció, el portaveu del PNB, Iñaqui Anasagasti, ha qualificat de fals aquest debat perquè, ha dit, allunya el procés de pacificació d'Euskadi. A més, Anasagasti ha denunciat la sordesa del govern central pel que diu el Parlament basc. Per la seva banda, el representant de CiU, Xavier Trias, ha afirmat que la seva abstenció és una crida al restabliment del diàleg entre els governs basc i central. En aquest sentit, ha afegit que creu en la necessitat de buscar complicitats, fins i tot quan hi ha discrepàncies, i ha apostat a favor dels pactes i la cooperació. Trias ha manifestat que l'abstenció de CiU respon a un acte respectuós a l'actuació dels diferents àmbits de l'estat, és a dir, en coherència a la separació de poders. El portaveu dels nacionalistes catalans ha posat èmfasi que estar en contra del terrorisme i que apostar pel diàleg no són qüestions oposades. A més, ha criticat els insults que la seva federació ha rebut des que van anunciar que s'abstindrien al Parlament. El Congrés de diputats ha estat des de les quatre de la tarda l'escenari del ple extraordinari que s'ha fet a petició de populars i socialistes per il·legalitzar Batasuna. Però aquest matí, els parlamentaris Luis de Grandes, del PP, i Jesús Caldera, del PSOE, han volgut formalitzar davant de les càmeres la firma de la proposició no de llei conjunta que han presentat i que insta el govern espanyol a demanar al suprem la il·legalització de la coalició abertzale. L'esmena pactada per PP i PSOE acusa Batasuna de justificar ETA amb la intenció d'afavorir els efectes de la violència terrorista i la por que genera. El document assegura que Herri Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna han demostrat des de la seva creació una trajectòria d'ofensa als principis i valors democràtics que s'ha concretat en una actuació política que pretén justificar l'existència d'ETA i de les seves accions terroristes. Per últim, l'esmena afegeix que Batasuna ha aprofitat els beneficis que la democràcia concedeix als partits pel que fa a finançament i accés als mitjans de comunicació públics per afavorir els efectes de la violència.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut