La decisió del Suprem s'afegeix a les sentències que qüestionen la immersió arran del pas de l'Estatut pel Constitucional
Des que el Tribunal Constitucional va emetre la seva sentència contra l'Estatut de Catalunya, el juny del 2010, la llengua catalana ha rebut nombrosos revessos arran de la jurisprudència arran del pronunciament per l'Alt Tribunal.
Ramon RadóActualitzat
La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, emesa el 28 de juny de 2010, va afectar especialment els articles del text sobre la llengua. Entre els articles anul·lats i els que reinterpretava l'Alt Tribunal, s'establia que el català podia ser la llengua vehicular a l'escola, però això no eliminava la possibilitat que el castellà també ho fos i també que la protecció de la llengua catalana a l'escola no podia excloure el castellà com a llengua docent. El TC va tombar els articles que feien referència al català com a llengua "preferent" a l'administració i els mitjans.
Com a conseqüència d'aquesta decisió del Constitucional, en els darrers dos anys el Tribunal Suprem (TS) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han dictat sentències que determinen que el català no pot ser llengua d'ús "preferent" en l'administració sinó "normal" i que la llengua castellana també ha de poder ser llengua vehicular a l'escola.
De la demanda de tres famílies a la defensa de la immersió
La sentència del Constitucional va obrir un nou panorama per a tres famílies que, sota l'aixopluc de l'entitat espanyolista Convivència Cívica Catalana, feia anys que reclamaven que s'escolaritzés els seus fills en castellà. Malgrat que el desembre del 2008 el TSJC havia validat el model d'immersió lingüística, el desembre de 2010, el Suprem s'emparava en la decisió del TC per ordenar a la Generalitat que modifiqués el règim lingüístic per atendre el dret dels nens castellanoparlants a ser educats en la seva llengua materna.
La sentència del Suprem no va preocupar el govern de la Generalitat, que interpretava que afectava només les tres famílies demandants i no qüestionava el model en el seu conjunt. El Departament d'Ensenyament no va moure fitxa, però uns mesos més tard el TSJC va reclamar que l'informés sobre les mesures adoptades per complir la sentència.
La conselleria va respondre aportant dades a favor de mantenir l'actual sistema d'immersió lingüística, però la justícia ho va considerar insuficient i va donar dos mesos al govern català per complir la sentència. Malgrat que la Generalitat va recórrer aquesta decisió, el TSJC va obligar el març passat a escolaritzar en castellà aquestes tres famílies.
Aquesta bateria de sentències qüestionant la immersió lingüística ha rebut la resposta de la major part de la societat civil catalana, des de partits polítics fins a sindicats i entitats ciutadanes, que han fet una crida a la desobediència civil d'aquestes decisions judicials. Bona part d'aquest rebuig s'ha vehiculat a través de la campanya Som Escola.
La llengua a les administracions públiques
En la mateixa línia que en les sentències referents a l'escola, la presència del català a les administracions públiques també s'ha vist afectada per les decisions dels tribunals. Pocs mesos després de la sentència de l'Estatut, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va suspendre cautelarment alguns articles del reglament d'usos lingüístics de l'Ajuntament de Barcelona, recorreguts pel PP. Finalment, el maig passat el TSJC va anul·lar diversos punts de l'article que determinava el català com a llengua preferent en els actes i comunicacions del consistori, ja que considera que és l'administració qui s'ha d'adaptar a la llengua que prefereixi el ciutadà, i no al revés.
El mateix va passar a la Diputació de Lleida, l'octubre de 2010, i a la Diputació de Girona, el març de 2011, arran de recursos de Convivència Cívica Catalana. A hores d'ara, tots dos casos estan pendents de sentència tot i que els articles polèmics estan cautelarment suspesos.
Les conseqüències han arribat fins i tot a la llengua aranesa, amenaçada després que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero recorregués contra la Llei de l'Aranès l'estiu passat. L'acceptació a tràmit d'aquest recurs va suspendre automàticament els articles recorreguts.
Com a conseqüència d'aquesta decisió del Constitucional, en els darrers dos anys el Tribunal Suprem (TS) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han dictat sentències que determinen que el català no pot ser llengua d'ús "preferent" en l'administració sinó "normal" i que la llengua castellana també ha de poder ser llengua vehicular a l'escola.
De la demanda de tres famílies a la defensa de la immersió
La sentència del Constitucional va obrir un nou panorama per a tres famílies que, sota l'aixopluc de l'entitat espanyolista Convivència Cívica Catalana, feia anys que reclamaven que s'escolaritzés els seus fills en castellà. Malgrat que el desembre del 2008 el TSJC havia validat el model d'immersió lingüística, el desembre de 2010, el Suprem s'emparava en la decisió del TC per ordenar a la Generalitat que modifiqués el règim lingüístic per atendre el dret dels nens castellanoparlants a ser educats en la seva llengua materna.
La sentència del Suprem no va preocupar el govern de la Generalitat, que interpretava que afectava només les tres famílies demandants i no qüestionava el model en el seu conjunt. El Departament d'Ensenyament no va moure fitxa, però uns mesos més tard el TSJC va reclamar que l'informés sobre les mesures adoptades per complir la sentència.
La conselleria va respondre aportant dades a favor de mantenir l'actual sistema d'immersió lingüística, però la justícia ho va considerar insuficient i va donar dos mesos al govern català per complir la sentència. Malgrat que la Generalitat va recórrer aquesta decisió, el TSJC va obligar el març passat a escolaritzar en castellà aquestes tres famílies.
Aquesta bateria de sentències qüestionant la immersió lingüística ha rebut la resposta de la major part de la societat civil catalana, des de partits polítics fins a sindicats i entitats ciutadanes, que han fet una crida a la desobediència civil d'aquestes decisions judicials. Bona part d'aquest rebuig s'ha vehiculat a través de la campanya Som Escola.
La llengua a les administracions públiques
En la mateixa línia que en les sentències referents a l'escola, la presència del català a les administracions públiques també s'ha vist afectada per les decisions dels tribunals. Pocs mesos després de la sentència de l'Estatut, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va suspendre cautelarment alguns articles del reglament d'usos lingüístics de l'Ajuntament de Barcelona, recorreguts pel PP. Finalment, el maig passat el TSJC va anul·lar diversos punts de l'article que determinava el català com a llengua preferent en els actes i comunicacions del consistori, ja que considera que és l'administració qui s'ha d'adaptar a la llengua que prefereixi el ciutadà, i no al revés.
El mateix va passar a la Diputació de Lleida, l'octubre de 2010, i a la Diputació de Girona, el març de 2011, arran de recursos de Convivència Cívica Catalana. A hores d'ara, tots dos casos estan pendents de sentència tot i que els articles polèmics estan cautelarment suspesos.
Les conseqüències han arribat fins i tot a la llengua aranesa, amenaçada després que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero recorregués contra la Llei de l'Aranès l'estiu passat. L'acceptació a tràmit d'aquest recurs va suspendre automàticament els articles recorreguts.
