Espanya i Itàlia bloquegen el pla de creixement de la UE i exigeixen mesures per calmar les mercats
Mariano Rajoy i Mario Monti posen com a condició per ratificar el pla que s'adoptin mesures a curt termini per frenar l'atac dels mercats al deute sobirà. Tot i aquest bloqueig, els 27 han acordat que el paquet destinat a fomentar el creixement i l'ocupació sigui de 120.000 milions d'euros, l'1% de tota la riquesa de la UE.
RedaccióActualitzat
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ho ha deixat ben clar quan ha entrat a la cimera de la UE que es fa aquest dijous i divendres a Brussel·les. Rajoy ha demanat mesures urgents que s'apliquin a curt termini per frenar l'atac dels mercats sobre el deute espanyol. Itàlia té el mateix problema i, per això, els dos països s'han unit per pressionar la resta i han bloquejat l'aprovació d'un pla per fomentar el creixement i l'ocupació.
Els vint-i-set n'han aprovat la dotació, que serà de 120.000 milions d'euros, l'1% del PIB de la UE, però la cosa s'ha quedat aquí. El que havia de ser un tràmit, s'ha convertit en un estira-i-arronssa. Rajoy i el primer ministre italià, Mario Monti, s'han negat a donar suport al capítol del pla que parla sobre estabilitat financera al considerar que la cimera no ha aconseguit els progressos suficients sobre les mesures a curt termini.
El primer ministre Mario Monti ha proposat que el fons de rescat europeu compri deute d'Espanya i Itàlia de manera automàtica i sense condicions, quan la prima de risc superi un determinat nivell. Espanya hi dóna suport, però la majoria de socis europeus s'hi oposen i exigeixen que vagi acompanyada de certes regles.
El pla va ser acordat la setmana passada a la reunió que van mantenir a Roma la cancellera alemanya, Angela Merkel, el president francès, François Hollande, el president espanyol, Mariano Rajoy i el primer ministre italià, Mario Monti. No inclou pràcticament diner nou, sinó que es basa en una reutilització dels fons ja pressupostats i que encara no s'han gastat.
El principal element del pla consisteix a augmentar en 10.000 milions d'euros el capital del Banc Europeu d'Inversions. Aquests són els únics diners que poden considerar-se nous. Espanya n'haurà de contribuir amb gairebé 1.000 milions d'euros, segons ha dit el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Així, el Banc Europeu d'Inversions augmentarà la seva capacitat de présten en 60.000 milions i es desbloquejaran fins a 180.000 milions d'euros d'inversions addicionals a tots els Estats membres, també "als països més vulnerables". De Guindos vol que els crèdits es concentrin en investigació i desenvolupament i en petites i mitjanes empreses. Els líders europeus demanen que aquesta ampliació de capital entri en vigor com a molt tard el 31 de gener del 2012.
El segon pilar del pla de creixement consisteix a utilitzar 230 milions d'euros del pressupost comunitari per avalar l'emissió de bons que serveixin per finançar grans projectes d'infraestructures de transport, energia i banda ampla. Amb això esperen atreure fins a 4.600 milions d'euros d'inversió entre el 2012 i el 2013.
Els vint-i-set n'han aprovat la dotació, que serà de 120.000 milions d'euros, l'1% del PIB de la UE, però la cosa s'ha quedat aquí. El que havia de ser un tràmit, s'ha convertit en un estira-i-arronssa. Rajoy i el primer ministre italià, Mario Monti, s'han negat a donar suport al capítol del pla que parla sobre estabilitat financera al considerar que la cimera no ha aconseguit els progressos suficients sobre les mesures a curt termini.
El primer ministre Mario Monti ha proposat que el fons de rescat europeu compri deute d'Espanya i Itàlia de manera automàtica i sense condicions, quan la prima de risc superi un determinat nivell. Espanya hi dóna suport, però la majoria de socis europeus s'hi oposen i exigeixen que vagi acompanyada de certes regles.
El pla va ser acordat la setmana passada a la reunió que van mantenir a Roma la cancellera alemanya, Angela Merkel, el president francès, François Hollande, el president espanyol, Mariano Rajoy i el primer ministre italià, Mario Monti. No inclou pràcticament diner nou, sinó que es basa en una reutilització dels fons ja pressupostats i que encara no s'han gastat.
El principal element del pla consisteix a augmentar en 10.000 milions d'euros el capital del Banc Europeu d'Inversions. Aquests són els únics diners que poden considerar-se nous. Espanya n'haurà de contribuir amb gairebé 1.000 milions d'euros, segons ha dit el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Així, el Banc Europeu d'Inversions augmentarà la seva capacitat de présten en 60.000 milions i es desbloquejaran fins a 180.000 milions d'euros d'inversions addicionals a tots els Estats membres, també "als països més vulnerables". De Guindos vol que els crèdits es concentrin en investigació i desenvolupament i en petites i mitjanes empreses. Els líders europeus demanen que aquesta ampliació de capital entri en vigor com a molt tard el 31 de gener del 2012.
El segon pilar del pla de creixement consisteix a utilitzar 230 milions d'euros del pressupost comunitari per avalar l'emissió de bons que serveixin per finançar grans projectes d'infraestructures de transport, energia i banda ampla. Amb això esperen atreure fins a 4.600 milions d'euros d'inversió entre el 2012 i el 2013.
