Europa accepta la recapitalització directa dels bancs sense passar pels Estats, però amb condicions
Després d'una reunió maratoniana, els líders de la zona euro han tancat un pacte per salvar el bloqueig d'Itàlia i Espanya. Finalment, els bancs es podran recapitalitzar amb fons europeus sense passar pels Estats. Hi ha condicions: s'haurà de crear un supervisor bancari europeu i l'acord tindrà obligacions molt estrictes.
RedaccióActualitzat
La pinça d'Espanya i Itàlia a Brussel·les sembla que ha donat fruits. L'Eurogrup ha acceptat obrir el camí a la recapitalització de la banca directament amb fons europeus i sense passar pels Estats.
Després d'una reunió maratoniana, els líders de la zona euro han tancat a les cinc d'aquesta matinada un pacte que ha permès salvar el bloqueig d'Itàlia i Espanya, que amenaçaven de vetar els acords de la cimera de Brussel·les si no s'adoptaven mesures urgents que permetessin rebaixar la pressió a què els sotmeten els mercats per finançar el deute.
L'acord suposa una victòria per a les economies perifèriques i més castigades, però té condicions. No es podrà aplicar, però, fins que no s'hagi creat un supervisor bancari europeu i fins que no se'n fixin les obligacions per a la banca, que ja s'ha anunciat que seran molt estrictes.
Queden per veure els detalls de l'acord, que podrien variar la visió del contingut de l'acord. Ara per ara, no queda clar ni el mecanisme ni els terminis en què es desenvoluparà el pla aprovat. Tot i això, i davant de l'acord, els governs espanyol i italià han aixecat les reserves al pla europeu per estimular el creixement, valorat en 120.000 milions d'euros.
El deute ja no és preferent
Espanya ha aconseguit, a més, que Europa renunciï a ser creditor preferent en el rescat de la banca. Segons marcava el préstec de fins a 100.000 milions, l'eurozona havia de ser el primer a cobrar el deute espanyol abans que la resta dels seus crèdits. Molts analistes atribuïen a aquest punt els dubtes dels mercats sobre la situació espanyola i l'augment de la prima de risc malgrat el préstec.
L'Eurogrup també ha acordat que els fons de rescat europeu pugui comprar deute públic dels països. Una mesura destinada a alleugerir la pressió dels mercats. Serà a partir de l'octubre i no hi haurà contrapartides en forma de més mesures d'ajustament.
Pinça entre Itàlia i Espanya
Els presidents d'Itàlia i Espanya, Mario Monti i Mariano Rajoy, han aconseguit fer canviar el rumb que mantenia l'economia europea. Fins ara, la cancellera alemanya Angela Merkel portava el timó i es negava a acceptar la recapitalització directa dels bancs.
Merkel ha mantingut sempre un discurs contrari a aquesta opció, emparant-se en el fet que la legislació europea no permet ajudar directament els bancs.
La complicitat de Monti i Rajoy, però, sembla que ha forçat un canvi en aquesta opinió de Merkel. Els dos líders meditarranis s'han hagut de plantar. Als passadissos de la cimera es va convertir aquest dijous en un bloqueig a dues bandes del pacte per al creixement.
Així, la reunió va començar a les dues del migdia i s'ha allargat fins a les cinc de la matinada. Mentre que Angela Merkel insistia a accelerar les mesures de control dels pressupostos i François Hollande aconseguia sumar 120.000 milions d'euros destinats a impulsar el creixement, ni Itàlia ni Espanya no estaven disposats a sortir-ne amb les mans buides i han bloquejat els acords. Els dos països han forçat la marxa per assolir un acord que alleugi els seus problemes econòmics.
Després d'una reunió maratoniana, els líders de la zona euro han tancat a les cinc d'aquesta matinada un pacte que ha permès salvar el bloqueig d'Itàlia i Espanya, que amenaçaven de vetar els acords de la cimera de Brussel·les si no s'adoptaven mesures urgents que permetessin rebaixar la pressió a què els sotmeten els mercats per finançar el deute.
L'acord suposa una victòria per a les economies perifèriques i més castigades, però té condicions. No es podrà aplicar, però, fins que no s'hagi creat un supervisor bancari europeu i fins que no se'n fixin les obligacions per a la banca, que ja s'ha anunciat que seran molt estrictes.
Queden per veure els detalls de l'acord, que podrien variar la visió del contingut de l'acord. Ara per ara, no queda clar ni el mecanisme ni els terminis en què es desenvoluparà el pla aprovat. Tot i això, i davant de l'acord, els governs espanyol i italià han aixecat les reserves al pla europeu per estimular el creixement, valorat en 120.000 milions d'euros.
El deute ja no és preferent
Espanya ha aconseguit, a més, que Europa renunciï a ser creditor preferent en el rescat de la banca. Segons marcava el préstec de fins a 100.000 milions, l'eurozona havia de ser el primer a cobrar el deute espanyol abans que la resta dels seus crèdits. Molts analistes atribuïen a aquest punt els dubtes dels mercats sobre la situació espanyola i l'augment de la prima de risc malgrat el préstec.
L'Eurogrup també ha acordat que els fons de rescat europeu pugui comprar deute públic dels països. Una mesura destinada a alleugerir la pressió dels mercats. Serà a partir de l'octubre i no hi haurà contrapartides en forma de més mesures d'ajustament.
Pinça entre Itàlia i Espanya
Els presidents d'Itàlia i Espanya, Mario Monti i Mariano Rajoy, han aconseguit fer canviar el rumb que mantenia l'economia europea. Fins ara, la cancellera alemanya Angela Merkel portava el timó i es negava a acceptar la recapitalització directa dels bancs.
Merkel ha mantingut sempre un discurs contrari a aquesta opció, emparant-se en el fet que la legislació europea no permet ajudar directament els bancs.
La complicitat de Monti i Rajoy, però, sembla que ha forçat un canvi en aquesta opinió de Merkel. Els dos líders meditarranis s'han hagut de plantar. Als passadissos de la cimera es va convertir aquest dijous en un bloqueig a dues bandes del pacte per al creixement.
Així, la reunió va començar a les dues del migdia i s'ha allargat fins a les cinc de la matinada. Mentre que Angela Merkel insistia a accelerar les mesures de control dels pressupostos i François Hollande aconseguia sumar 120.000 milions d'euros destinats a impulsar el creixement, ni Itàlia ni Espanya no estaven disposats a sortir-ne amb les mans buides i han bloquejat els acords. Els dos països han forçat la marxa per assolir un acord que alleugi els seus problemes econòmics.
