ANÀLISI

La marca blanca del Barça

Enllaç a altres textos de l'autor

Lluís Canut

Director i presentador del programa "Efectivament" d'Esport3

Actualitzat
Quan en vigílies de l'Eurocopa del 2008 Luís va decidir prescindir en les seves convocatòries del madridista Raúl -cosa que li va costar una duríssima campanya mediàtica de descrèdit personal-, va canviar per sempre el signe de la història del seleccionat espanyol. De ser un equip que no era capaç de superar el trauma del tall dels quarts de final, en què sempre quedava eliminat, a convertir-se en la primera selecció d'encadenar l'èxit de forma consecutiva en dues eurocopes i el Mundial, entremig. Luís, un entrenador marcat pel segell del futbol de contraatac que ha caracteritzat de sempre l'Atlètic de Madrid, es va adonar del potencial que podia adquirir Espanya si clonava l'estil de toc del Barça, a través, especialment, de futbolistes del talent de Xavi i Iniesta. Així és com, com si es tractés d'un gran supermercat, es va crear la "marca blanca" de "la Roja" amb un clar origen blaugrana.

Els resultats d'aquella encertada decisió de l'anomenat "savi d'Hortaleza" no van trigar a arribar amb la conquesta de l'Eurocopa que es va jugar a Àustria i Suïssa, que es va guanyar amb un estil propi allunyat dels tòpics de la vella "fúria espanyola". Però Luís va pagar el desgast que va originar la controvertida absència de Raúl i va cedir el lloc de seleccionador a Vicente del Bosque, que va arribar al càrrec avalat, atès el seu triomfant passat madridista, per la gran majoria de la "caverna mediàtica".

Però, lluny de deixar-se condicionar per aquest pervers entorn, Del Bosque no tan sols va ser continuador de la línia marcada pel seu antecessor, sinó que a més la va potenciar amb més blaugranes com Piqué, Pedro i Busquets, de qui va arribar a dir, quan se'l volia convertir en la víctima de la derrota contra Suïssa en el partit del Mundial de Sud-àfrica, que "si tornés a reencarnar-me com a futbolista m'agradaria ser Sergio Busquets". Amb un gol d'Iniesta a la pròrroga de la final contra Holanda s'acabaria guanyant per primera vegada la Copa del Món amb un futbol cada vegada amb més punts en comú al del Barça.

Però el paradigma d'aquesta manera d'entendre aquest joc de la mateixa manera com l'ha interpretat el Barça de Guardiola l'hem tingut durant aquesta Eurocopa del 2012. Del Bosque no s'ha deixat arrossegar pel corrent d'opinions que des del primer minut del partit del debut contra Itàlia reclamaven la necessitat de jugar amb un davanter centre pur, dels de la vella escola, enlloc de fer-ho amb un home de posició falsa, capaç de guanyar els espais, com Cesc, capaç d'imitar, amb les lògiques diferències, el paper que protagonitza Messi en el Barça. I en la final d'ahir es va tornar a demostrar que jugant al mes pur estil blaugrana, "la Roja" ha estat capaç de fer història i de convertir-se en la principal favorita per guanyar el pròxim Mundial del Brasil.
Anar al contingut