Descoberta una partícula subatòmica que podria ser el bosó de Higgs, l'anomenada "partícula de Déu"
El CERN ha anunciat el descobriment d'una nova partícula subatòmica que coincideix, fins on s'ha pogut analitzar, amb el bosó de Higgs, la baula perduda de la teoria que explica per què l'univers és com és. Adverteix que es tracta d'un resultat preliminar, però també deixa clar que les proves són molt sòlides. Si es confirma, estaríem parlant d'un dels grans descobriments de la ciència, pel qual fa dècades que treballen milers de científics de tot el món.
RedaccióActualitzat
El Centre Europeu d'Investigació Nuclear (CERN) ha anunciat el descobriment d'una nova partícula subatòmica, però encara no es pot confirmar si es tracta o no del bosó de Higgs, conegut també com "la partícula de Déu". Sigui com sigui, l'anunci és molt important. I és que no hi ha cap dubte que el que s'ha observat és un bosó, i que és el bosó més massiu que mai s'ha trobat.
Els investigadors del CERN afirmen que la nova partícula coincideix fins on s'ha pogut analitzar amb el Higgs i que són proves molt sòlides. De fet, han assolit el nivell de confiança estadística de 5 sigmes, el llindar que els científics consideren un descobriment.
Proves preliminars
També adverteixen, però, que es tracta de proves preliminars. Ara, per comprovar que es tracta realment del Higgs, "hem de mirar-nos les dades amb lupa", afirma Mario Martínez, investigador de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), l'únic centre català que ha participat en aquesta investigació. Segons Martínez, cal comprovar que la partícula "deixa tots els possibles senyals que sabem que ha de deixar en el detector", ja que fins ara "hem buscat el Higgs en només dos dels canals en què el podíem trobar".
Martínez, per a qui el descobriment és "un moment gloriós de la física de les partícules", ha afegit que el descobriment d'aquesta nova partícula pot ajudar a saber més coses sobre la matèria fosca de l'univers, sobre les dimensions espai-temps i a establir noves teories que expliquin per què l'univers s'expandeix de forma accelerada.
Què és el bosó de Higgs?
L'any 1964, un físic britànic anomenat Peter Higgs va proposar l'existència d'un camp invisible però present en tot l'univers des del Big Bang, que era el responsable de donar-li massa a les coses. Per entendre aquesta idea, alguns divulgadors científics recorren a la metàfora de la piscina. Imagineu-vos que l'univers és una piscina gegantina on tot el que avança en l'aigua es troba una resistència, que és el que els dóna la massa. Les partícules que troben molta resistència és que tenen més massa i les que no en troben cap és que no en tenen, com és el cas dels fotons, de la llum. En la metàfora, les mol·lècules de l'aigua de la piscina serien l'equivalent dels bosons de l'univers de Higgs.
No observat mai fins ara, segons teories científiques dels anys seixanta, el bosó de Higgs va tenir un paper fonamental en l'evolució de l'univers just després de l'explosió inicial coneguda com a "big bang". És la peça que falta per completar el trencaclosques anomenat model estàndard de física de partícules, que explicaria com són i com interaccionen les partícules elementals, és a dir, per què l'univers és com és. És per això que si se'n confirma la troballa, es tractarà d'un dels grans descobriments de la ciència, pel qual fa dècades que treballen milers de científics de tot el món.
El professor de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona Eugeni Graugés afirma que "el bosó de Higgs i altres partícules que hem descobert en els últims 20 o 25 anys només les podem reproduir de manera artificial als acceleradors de partícules, on agafem partícules conegudes com a protons o electrons, els accelerem a molta alta energia, els fem col·lidir i intentem reproduir aquelles condicions que hi havia a l'univers inicial i on tornen a aflorar totes aquestes partícules".
La doctora en Física Quàntica Sònia Fernàndez explica que "el bosó de Higgs no apareix ni el veiem en l'accelerador, sinó que el que podem detectar és com es desintegra, com desapareix. Ho fa generant altres partícules i són aquestes partícules les que els físics del CERN poden detectar i mesurar. Serien l'evidència que existeix aquest mecanisme que dóna massa a les partícules. El per què nosaltres tenim més massa o menys i per què la llum no té massa.
Aquesta és la fórmula de la l'estàndard de física de les partícules, on la "H" representa el bosó de Higgs:
Ara bé, si es determina que el bosó no existeix, els científics es veuran obligats a elaborar una nova teoria científica per explicar el cosmos.
Presentació en societat del descobriment
Ara, els investigadors treballen per publicar els resultats del seu treball, probablement a finals de mes. Mentrestant, el presentaran a la comunitat científica internacional a Melbourne els pròxims dies, durant la conferència de la física de les partícules més important.
Els investigadors del CERN afirmen que la nova partícula coincideix fins on s'ha pogut analitzar amb el Higgs i que són proves molt sòlides. De fet, han assolit el nivell de confiança estadística de 5 sigmes, el llindar que els científics consideren un descobriment.
Proves preliminars
També adverteixen, però, que es tracta de proves preliminars. Ara, per comprovar que es tracta realment del Higgs, "hem de mirar-nos les dades amb lupa", afirma Mario Martínez, investigador de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), l'únic centre català que ha participat en aquesta investigació. Segons Martínez, cal comprovar que la partícula "deixa tots els possibles senyals que sabem que ha de deixar en el detector", ja que fins ara "hem buscat el Higgs en només dos dels canals en què el podíem trobar".
Martínez, per a qui el descobriment és "un moment gloriós de la física de les partícules", ha afegit que el descobriment d'aquesta nova partícula pot ajudar a saber més coses sobre la matèria fosca de l'univers, sobre les dimensions espai-temps i a establir noves teories que expliquin per què l'univers s'expandeix de forma accelerada.
Què és el bosó de Higgs?
L'any 1964, un físic britànic anomenat Peter Higgs va proposar l'existència d'un camp invisible però present en tot l'univers des del Big Bang, que era el responsable de donar-li massa a les coses. Per entendre aquesta idea, alguns divulgadors científics recorren a la metàfora de la piscina. Imagineu-vos que l'univers és una piscina gegantina on tot el que avança en l'aigua es troba una resistència, que és el que els dóna la massa. Les partícules que troben molta resistència és que tenen més massa i les que no en troben cap és que no en tenen, com és el cas dels fotons, de la llum. En la metàfora, les mol·lècules de l'aigua de la piscina serien l'equivalent dels bosons de l'univers de Higgs.
No observat mai fins ara, segons teories científiques dels anys seixanta, el bosó de Higgs va tenir un paper fonamental en l'evolució de l'univers just després de l'explosió inicial coneguda com a "big bang". És la peça que falta per completar el trencaclosques anomenat model estàndard de física de partícules, que explicaria com són i com interaccionen les partícules elementals, és a dir, per què l'univers és com és. És per això que si se'n confirma la troballa, es tractarà d'un dels grans descobriments de la ciència, pel qual fa dècades que treballen milers de científics de tot el món.
El professor de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona Eugeni Graugés afirma que "el bosó de Higgs i altres partícules que hem descobert en els últims 20 o 25 anys només les podem reproduir de manera artificial als acceleradors de partícules, on agafem partícules conegudes com a protons o electrons, els accelerem a molta alta energia, els fem col·lidir i intentem reproduir aquelles condicions que hi havia a l'univers inicial i on tornen a aflorar totes aquestes partícules".
La doctora en Física Quàntica Sònia Fernàndez explica que "el bosó de Higgs no apareix ni el veiem en l'accelerador, sinó que el que podem detectar és com es desintegra, com desapareix. Ho fa generant altres partícules i són aquestes partícules les que els físics del CERN poden detectar i mesurar. Serien l'evidència que existeix aquest mecanisme que dóna massa a les partícules. El per què nosaltres tenim més massa o menys i per què la llum no té massa.
Aquesta és la fórmula de la l'estàndard de física de les partícules, on la "H" representa el bosó de Higgs:
Ara bé, si es determina que el bosó no existeix, els científics es veuran obligats a elaborar una nova teoria científica per explicar el cosmos.
Presentació en societat del descobriment
Ara, els investigadors treballen per publicar els resultats del seu treball, probablement a finals de mes. Mentrestant, el presentaran a la comunitat científica internacional a Melbourne els pròxims dies, durant la conferència de la física de les partícules més important.
