Els miners continuen protestant 50 anys després de la històrica "huelgona"
RedaccióActualitzat
La vaga indefinida dels miners espanyols, que els ha portat a peu fins a Madrid, té lloc l'any que en fa 50 de la històrica "huelgona", la primera protesta obrera d'envergadura durant la dictadura franquista.
El conflicte laboral va escatar l'abril del 1962 al Pozo Nicolasa de Mieres (Astúries), on set miners van ser acomiadats després de demanar millores laborals i salarials. La vaga es va allargar fins al juny i es va estendre no només per diversos municipis asturians, sinó també en altres llocs de l'estat, com ara Barceloan, on hi va haver moviments de suport als vaguistes.
La "huelgona" també és coneguda com la "vaga del silenci" en referència a l'actitud que tenien els treballadors. En protesta pels successius acomiadaments, els treballadors, sense cridar consignes ni dir-se res, es vestien amb la roba de treballar i baixaven a la mina, però a partir d'aquí s'estaven de braços plegats.
La protesta va tenir molt ressò internacional, coincidint amb el moment que el règim de Francisco Franco començava a obrir-se a l'exterior.
Malgrat la repressió, amb deportacions incloses, els miners van aconseguir que s'atenguessin alguns de les seves reivindicacions.
Coincidint amb el 50è aniversari, el diari "La Voz de Asturias" va explicar en un monogràfic aquesta vaga històrica.
El conflicte laboral va escatar l'abril del 1962 al Pozo Nicolasa de Mieres (Astúries), on set miners van ser acomiadats després de demanar millores laborals i salarials. La vaga es va allargar fins al juny i es va estendre no només per diversos municipis asturians, sinó també en altres llocs de l'estat, com ara Barceloan, on hi va haver moviments de suport als vaguistes.
La "huelgona" també és coneguda com la "vaga del silenci" en referència a l'actitud que tenien els treballadors. En protesta pels successius acomiadaments, els treballadors, sense cridar consignes ni dir-se res, es vestien amb la roba de treballar i baixaven a la mina, però a partir d'aquí s'estaven de braços plegats.
La protesta va tenir molt ressò internacional, coincidint amb el moment que el règim de Francisco Franco començava a obrir-se a l'exterior.
Malgrat la repressió, amb deportacions incloses, els miners van aconseguir que s'atenguessin alguns de les seves reivindicacions.
Coincidint amb el 50è aniversari, el diari "La Voz de Asturias" va explicar en un monogràfic aquesta vaga històrica.
