Mor als 74 anys Gregorio Peces-Barba, expresident del Congrés i un dels pares de la Constitució
L'expresident del Congrés i pare de la Constitució Gregorio Peces-Barba ha mort avui en un hospital d'Oviedo on estava ingressat des del 16 de juliol passat, segons han informat fonts de la seva família.
RedaccióActualitzat
L'expresident del Congrés i un dels set pares de la Constitució Gregorio Peces-Barba ha mort avui en un hospital d'Oviedo on estava ingressat des del 16 de juliol passat, segons han informat fonts de la seva família.
Peces-Barba Martínez va néixer a Madrid el 13 de gener del 1938. Va estudiar el Batxillerat al Liceu Francès, Dret a la UCM i es va doctorar "cum laude" amb una tesi sobre el filòsof Jacques Maritain. A Estrasburg va estudiar Dret Comparat.
Va formar part del desaparegut Tribunal d'Ordre Públic (TOP), on va destacar per la seva defensa dels Drets Humans i del sistema democràtic.
El 1963, va participar en la fundació de la revista "Cuadernos para el diálogo" amb Joaquín Ruiz-Giménez. La publicació, que aglutinava les opinions més diverses, va néixer amb una clara vocació democràtica i, amb el pas del temps, es va convertir en referència.
La seva actitud antifranquista va fer que tingués molts enemics al règim fins que el 1971 va ser detingut i inhabilitat durant uns mesos. Un any després es va afiliar al PSOE, encara en la clandestinitat.
Després de la mort de Franco, el jurista es va presentar a les primeres eleccions de la democràcia amb el PSOE i va obtenir un escó al Congrés, on va formar part de la comissió encarregada de redactar la Constitució del 1978 en representació del seu partit.
Peces-Barba es va convertir en un dels set pares de la Constitució Espanyola.
Després de les eleccions generals del 1982, en què el PSOE va obtenir la majoria absoluta, el jurista va ser elegit president del Congrés amb 338 vots a favor i cap en contra.
Després d'aquesta etapa que va durar quatre anys, Peces-Barba va abandonar les Corts i es va dedicar a l'ensenyament.
El 1989 va ser nomenat president de la Comissió Gestora de la Universitat Carlos III de Madrid, que es va posar en marxa un any després. Des d'aleshores va ocupar el càrrec de rector fins al 2007.
El 2004 va ser nomenat alt comissionat per a l'Atenció a les Víctimes del Terrorisme fins que el 2006 va anunciar que plegava.
El 2009 va crear la fundació homònima Gregorio Peces-Barba amb la intenció d'incentivar la feina dels professors de Filosofia del Dret i Drets Humans i fomentar els estudis sobre aquestes dues matèries.
Membre de la Reial Acadèmia de Ciències Polítiques i Morals des del 1993, Peces-Barba també va rebre diversos guardons al llarg de la seva carrera.
L'any passat, en el marc del desè Congrés d'Advocats espanyols, enmig d'un debat sobre eventuals processos independentistes a Espanya, unes declaracions de Peces-Barba van aixecar polseguera quan va lamentar que el 1640 es concedís la independència a Portugal i no a Catalunya.
La primera reacció a la mort de Peces-Barba és la del també pare de la Constitució Miquel Roca, que, en declaracions a Catalunya Informació, ha lamentat profundament la mort de l'amic i ha demanat interioritzar que la democràcia es fa amb discrepància per referir-se a les opinions de Peces-Barba sobre l'estat autonòmic.
Peces-Barba Martínez va néixer a Madrid el 13 de gener del 1938. Va estudiar el Batxillerat al Liceu Francès, Dret a la UCM i es va doctorar "cum laude" amb una tesi sobre el filòsof Jacques Maritain. A Estrasburg va estudiar Dret Comparat.
Va formar part del desaparegut Tribunal d'Ordre Públic (TOP), on va destacar per la seva defensa dels Drets Humans i del sistema democràtic.
El 1963, va participar en la fundació de la revista "Cuadernos para el diálogo" amb Joaquín Ruiz-Giménez. La publicació, que aglutinava les opinions més diverses, va néixer amb una clara vocació democràtica i, amb el pas del temps, es va convertir en referència.
La seva actitud antifranquista va fer que tingués molts enemics al règim fins que el 1971 va ser detingut i inhabilitat durant uns mesos. Un any després es va afiliar al PSOE, encara en la clandestinitat.
Després de la mort de Franco, el jurista es va presentar a les primeres eleccions de la democràcia amb el PSOE i va obtenir un escó al Congrés, on va formar part de la comissió encarregada de redactar la Constitució del 1978 en representació del seu partit.
Peces-Barba es va convertir en un dels set pares de la Constitució Espanyola.
Després de les eleccions generals del 1982, en què el PSOE va obtenir la majoria absoluta, el jurista va ser elegit president del Congrés amb 338 vots a favor i cap en contra.
Després d'aquesta etapa que va durar quatre anys, Peces-Barba va abandonar les Corts i es va dedicar a l'ensenyament.
El 1989 va ser nomenat president de la Comissió Gestora de la Universitat Carlos III de Madrid, que es va posar en marxa un any després. Des d'aleshores va ocupar el càrrec de rector fins al 2007.
El 2004 va ser nomenat alt comissionat per a l'Atenció a les Víctimes del Terrorisme fins que el 2006 va anunciar que plegava.
El 2009 va crear la fundació homònima Gregorio Peces-Barba amb la intenció d'incentivar la feina dels professors de Filosofia del Dret i Drets Humans i fomentar els estudis sobre aquestes dues matèries.
Membre de la Reial Acadèmia de Ciències Polítiques i Morals des del 1993, Peces-Barba també va rebre diversos guardons al llarg de la seva carrera.
L'any passat, en el marc del desè Congrés d'Advocats espanyols, enmig d'un debat sobre eventuals processos independentistes a Espanya, unes declaracions de Peces-Barba van aixecar polseguera quan va lamentar que el 1640 es concedís la independència a Portugal i no a Catalunya.
La primera reacció a la mort de Peces-Barba és la del també pare de la Constitució Miquel Roca, que, en declaracions a Catalunya Informació, ha lamentat profundament la mort de l'amic i ha demanat interioritzar que la democràcia es fa amb discrepància per referir-se a les opinions de Peces-Barba sobre l'estat autonòmic.
