Incertesa després del bany de sang a la mina de Marikana
La mort dels 34 miners ha revifat a Sud-àfrica el fantasma de la violència de l'"apartheid". El bany de sang a Marikana es pot quedar en una massacre puntual, un "assumpte molt seriós" provocat per la desproporció policial. Però també pot esdevenir en l'última gota, la que pot fer vessar la paciència dels treballadors negres que segueixen exclosos de la primera economia africana.
RedaccióActualitzat
"La policia tenia instruccions de disparar contra nosaltres. Hi havia persones armades, però la majoria només portàvem pals". Aquest testimoni correspon a un dels treballadors de la mina de platí, propietat de l'empresa Lonmin, on dijous passat 34 miners van morir pels trets de la policia sud-africana. Diu, a favor seu, la cap de la mateixa policia, Riah Phiyega, que els agents van haver de "fer servir la força per protegir-se", quan els miners, alguns amb matxets i armes de foc, van traspassar el cordó de seguretat. Hi ha també 78 ferits i 259 persones detingudes.
La comissària que va donar l'ordre de fer servir la força ha mostrat vídeos gravats. A les imatges es veu com els manifestants obrien foc contra els agents.
L'origen dels fets s'ha de buscar en la vaga que prop de 3.000 treballadors de la mina van iniciar divendres. S'havien armat amb llances i matxets i s'havien fet forts en un turó.
La situació en aquests moments és de tensió. Per por que es repeteixin els disturbis –que molts han qualificat directament de massacre-, hi ha preparat a Marikana un fort dispositiu policial. A l'hospital del complex miner hi ha desenes de persones que encara no saben si els seus familiars estan ferits o no. I ho volen saber.
Una massacre que recorda a l'"apartheid"
Aquesta és la intervenció policial més sagnant a Sud-àfrica des de 1994, quan va acabar l'"apartheid", el règim imposat per la minoria blanca sud-africana des de 1949.
La violència a la mina de platí ja s'havia cobrat deu víctimes mortals abans de la matança de dijous, entre les quals, dos policies, dos guàrdies de seguretat i sis miners, tant en xocs contra la policia com entre sindicats rivals.
L'Associació de Treballadors de la Mineria i la Construcció (AMCU) és la responsable de la convocatòria de la vaga a l'empresa Lonmin. El seu objectiu és aconseguir millores salarials i atreure més afiliats que el seu rival, –la Unió Nacional de Miners (NUM)- que el sindicat majoritari. "Ens sap molt greu aquesta pèrdua de vides que podria haver-se evitat", ha indicat el secretari general del NUM, Frans Baleni.
La gravetat dels disturbis ha forçat el president de Sud-àfrica, Jacob Zuma, a abandonar Maputo, on havia d'assistir a la cimera de la Comunitat per al Desenvolupament de l'Àfrica Meridional (SADC), per tornar al seu país i fer-se càrrec de la crisi. En un comunicat oficial, Zuma s'ha declarat "commocionat i consternat per aquesta violència sense sentit", i ha advocat per "l'ordre democràtic per resoldre qualsevol disputa mitjançant el diàleg sense violència i sense incomplir la llei". Més tard i en roda de premsa, el mandatari sud-africà ha donat resposta a les crítiques de partits polítics, associacions civils i també les de la Unió Europea, anunciat que tirarà endavant una comissió d'investigació: "No sabem d'on procedeix aquesta violència, però és evident que és un assumpte molt seriós", ha afirmat.
Divuit anys després de la fi de l'"apartheid", la situació política a Sud-àfrica és diferent, però molts treballadors negres, com els miners, segueixen exclosos dels beneficis de la primera economia emergent d'Àfrica i viuen en precarietat.
Ara, el que no queda tan clar és que les investigacions iniciades donin resposta a la pregunta clau: què ha passat realment amb els miners? Si tal com sembla per les imatges que ens han arribat, es pot demostrar que es tracta d'una acció desproporcionada per part de la Policia, que simplement tenia por dels atrinxerats perquè n'hi havia que anaven amb armes de foc, qui i com es farà responsable de la magnitud de la tragèdia?
I si, tal com diu el diari local "The Sowetan", la massacre de Marikana deixa al descobert "una bomba de rellotgeria que ja no fa tic tac perquè ha explotat", en referència al malestar dels sectors més desfavorits de la societat sud-africana, què pot passar a partir d'ara?
La comissària que va donar l'ordre de fer servir la força ha mostrat vídeos gravats. A les imatges es veu com els manifestants obrien foc contra els agents.
L'origen dels fets s'ha de buscar en la vaga que prop de 3.000 treballadors de la mina van iniciar divendres. S'havien armat amb llances i matxets i s'havien fet forts en un turó.
La situació en aquests moments és de tensió. Per por que es repeteixin els disturbis –que molts han qualificat directament de massacre-, hi ha preparat a Marikana un fort dispositiu policial. A l'hospital del complex miner hi ha desenes de persones que encara no saben si els seus familiars estan ferits o no. I ho volen saber.
Una massacre que recorda a l'"apartheid"
Aquesta és la intervenció policial més sagnant a Sud-àfrica des de 1994, quan va acabar l'"apartheid", el règim imposat per la minoria blanca sud-africana des de 1949.
La violència a la mina de platí ja s'havia cobrat deu víctimes mortals abans de la matança de dijous, entre les quals, dos policies, dos guàrdies de seguretat i sis miners, tant en xocs contra la policia com entre sindicats rivals.
L'Associació de Treballadors de la Mineria i la Construcció (AMCU) és la responsable de la convocatòria de la vaga a l'empresa Lonmin. El seu objectiu és aconseguir millores salarials i atreure més afiliats que el seu rival, –la Unió Nacional de Miners (NUM)- que el sindicat majoritari. "Ens sap molt greu aquesta pèrdua de vides que podria haver-se evitat", ha indicat el secretari general del NUM, Frans Baleni.
La gravetat dels disturbis ha forçat el president de Sud-àfrica, Jacob Zuma, a abandonar Maputo, on havia d'assistir a la cimera de la Comunitat per al Desenvolupament de l'Àfrica Meridional (SADC), per tornar al seu país i fer-se càrrec de la crisi. En un comunicat oficial, Zuma s'ha declarat "commocionat i consternat per aquesta violència sense sentit", i ha advocat per "l'ordre democràtic per resoldre qualsevol disputa mitjançant el diàleg sense violència i sense incomplir la llei". Més tard i en roda de premsa, el mandatari sud-africà ha donat resposta a les crítiques de partits polítics, associacions civils i també les de la Unió Europea, anunciat que tirarà endavant una comissió d'investigació: "No sabem d'on procedeix aquesta violència, però és evident que és un assumpte molt seriós", ha afirmat.
Divuit anys després de la fi de l'"apartheid", la situació política a Sud-àfrica és diferent, però molts treballadors negres, com els miners, segueixen exclosos dels beneficis de la primera economia emergent d'Àfrica i viuen en precarietat.
Ara, el que no queda tan clar és que les investigacions iniciades donin resposta a la pregunta clau: què ha passat realment amb els miners? Si tal com sembla per les imatges que ens han arribat, es pot demostrar que es tracta d'una acció desproporcionada per part de la Policia, que simplement tenia por dels atrinxerats perquè n'hi havia que anaven amb armes de foc, qui i com es farà responsable de la magnitud de la tragèdia?
I si, tal com diu el diari local "The Sowetan", la massacre de Marikana deixa al descobert "una bomba de rellotgeria que ja no fa tic tac perquè ha explotat", en referència al malestar dels sectors més desfavorits de la societat sud-africana, què pot passar a partir d'ara?
