El gel àrtic arriba a mínims històrics
El desgel de l'Àrtic camina amb pas ferm cap a un nou rècord: és molt probable que s'assoleixi un nou mínim la setmana que ve.
Alberto AlcántaraActualitzat
El desgel de l'Àrtic camina amb pas ferm cap a un nou rècord. Si el mes de juliol passat us vam explicar que el gel àrtic havia arribat a mínims històrics, les noves dades obtingudes per satèl·lit segueixen confirmant aquesta tendència negativa. La fusió del gel ha de continuar fins a ben entrat el setembre i és molt probable que s'assoleixi un nou mínim la setmana que ve.
Part del gel marí de l'Àrtic es fon cada estiu i torna a formar-se durant l'hivern, però els últims 35 anys de lectures satèl·lit mostren que aquesta retirada estival és més gran, amb un mínim rècord registrat el setembre del 2007. Enguany, els científics del Centre Nacional de Dades de Neu i Gel (NSIDC) confirmen que la temporada de desgel ha estat tan ràpida i extensa que és gairebé segur que assolirem un nou mínim. Es considera que el mar està lliure de gel quan la cobertura baixa del 15%.
A mitjans d'agost, la superfície de gel del mar era de 5,09 milions de km2. Això representa 2,69 milions de km2 per sota de l'extensió mitjana del període 1979-2000 (limitada al gràfic per la línia vermella). Aquesta davallada baixa per sota del rècord anterior del mes de setembre del 2007 i ja està entre els quatre registres més baixos per l'època de l'any des que van començar els registres per satèl·lit, en la dècada de 1970.
El gel marí es va fondre amb especial rapidesa entre el 4 i el 8 d'agost, coincidint amb una tempesta intensa a la zona central de l'oceà Àrtic. Els forts vents associats a la tempesta podrien haver ajudat a trencar el gel, encara que els científics no poden concloure dir si això havia provocat l'acceleració en la pèrdua d'aquest mes. La mitjana de la pèrdua des de finals de juny és d'uns 100.000 km2 al dia, superfície equivalent a 3 vegades la superfície de Catalunya.
L'Àrtic ha estat testimoni d'alguns dels augments més grans en les temperatures mitjanes en les últimes dècades a causa de l'escalfament global. Com a resultat, s'ha detectat un retrocés significatiu del gel marí, tant en termes de superfície com de gruix del gel. Aquestes dades ho reflecteixen:
Setembre del 1980: l'extensió mitjana del gel Àrtic era de 7,8 milions de km2
Setembre del 2007: l'extensió es redueix fins a 4,48 milions de km2
Setembre del 2011: l'extensió baixa fins a 4,61 milions de km2
Inicialment, els models de predicció climàtica pronosticaven que l'Àrtic podria estar completament lliure de gel a l'estiu a la fi del segle XXI. Tot i això, estudis més recents avancen que aquest fet podria donar-se cap a l'any 2035, o, fins i tot, en els propers 10 anys.
El retrocés del gel del mar ha fet possible l'obertura de les dues rutes marítimes a través de l'Àrtic: el pas del nord-oest del Canadà i la ruta del mar del Nord al nord de Rússia.
Part del gel marí de l'Àrtic es fon cada estiu i torna a formar-se durant l'hivern, però els últims 35 anys de lectures satèl·lit mostren que aquesta retirada estival és més gran, amb un mínim rècord registrat el setembre del 2007. Enguany, els científics del Centre Nacional de Dades de Neu i Gel (NSIDC) confirmen que la temporada de desgel ha estat tan ràpida i extensa que és gairebé segur que assolirem un nou mínim. Es considera que el mar està lliure de gel quan la cobertura baixa del 15%.
A mitjans d'agost, la superfície de gel del mar era de 5,09 milions de km2. Això representa 2,69 milions de km2 per sota de l'extensió mitjana del període 1979-2000 (limitada al gràfic per la línia vermella). Aquesta davallada baixa per sota del rècord anterior del mes de setembre del 2007 i ja està entre els quatre registres més baixos per l'època de l'any des que van començar els registres per satèl·lit, en la dècada de 1970. El gel marí es va fondre amb especial rapidesa entre el 4 i el 8 d'agost, coincidint amb una tempesta intensa a la zona central de l'oceà Àrtic. Els forts vents associats a la tempesta podrien haver ajudat a trencar el gel, encara que els científics no poden concloure dir si això havia provocat l'acceleració en la pèrdua d'aquest mes. La mitjana de la pèrdua des de finals de juny és d'uns 100.000 km2 al dia, superfície equivalent a 3 vegades la superfície de Catalunya.
L'Àrtic ha estat testimoni d'alguns dels augments més grans en les temperatures mitjanes en les últimes dècades a causa de l'escalfament global. Com a resultat, s'ha detectat un retrocés significatiu del gel marí, tant en termes de superfície com de gruix del gel. Aquestes dades ho reflecteixen:
Setembre del 1980: l'extensió mitjana del gel Àrtic era de 7,8 milions de km2
Setembre del 2007: l'extensió es redueix fins a 4,48 milions de km2
Setembre del 2011: l'extensió baixa fins a 4,61 milions de km2
Inicialment, els models de predicció climàtica pronosticaven que l'Àrtic podria estar completament lliure de gel a l'estiu a la fi del segle XXI. Tot i això, estudis més recents avancen que aquest fet podria donar-se cap a l'any 2035, o, fins i tot, en els propers 10 anys.
El retrocés del gel del mar ha fet possible l'obertura de les dues rutes marítimes a través de l'Àrtic: el pas del nord-oest del Canadà i la ruta del mar del Nord al nord de Rússia.
