La bandera de la Segona Repúblic Espanyola oneja per primer cop en els actes de commemoració de l'alliberament de París
El paper decisiu que els soldats republicans espanyols van tenir en l'alliberament de París durant la Segona Guerra Mundial mai ha estat prou reconegut per les autoritats franceses. Aquest dissabte, per primer cop, França fa un petit gest.
Televisió de CatalunyaActualitzat
La bandera de la Segona República Espanyola ha onejat per primer cop en els actes de commemoració de l'alliberament de París durant la Segona Guerra Mundial. Ha estat aquest dissabte, 68 anys després que soldats republicans espanyols van tenir un paper decisiu en la batalla de la capital francesa, quan l'Ajuntament d'aquesta ciutat ha recordat els exiliats de la resistència i de la Divisió Lecrerc que van contribuir a la victòria.
Segons ha explicat a Efe l'Eloi Martínez, president de l'Associació pel record de l'exili espanyol a França (ASEREF), aquesta bandera no havia tornat a aparèixer en les commemoracions des del 25 d'agost del 1944. Així, els francesos han fet un petit exercici de memòria història que ha comptat, fins i tot amb les salutacions del seu president, François Holand" que ha al·ludit durant el seu discurs a la "fraternitat dels combatents de tota Europa", en concret dels espanyols que van constituir el gruix de "La Nou". Aquesta companyia, integrada bàsicament per republicans, formava part de la mítica II Divisió blindada del general Leclerc, que va entrar al París ocupat, el 24 d'agost de 1944 amb uns tancs batejats amb noms de la Guera Civil espanyola com el "Guernica", el "Brunete" o el "Teruel".
Associacions de republicans i també alguns dels seus descendents havien reclamat, amb mil firmes procedents de França, Espanya i altres països, que se'ls permetés asistir oficialment a l'homenatge a la bandera. Amb aquesta petició també van aconseguir disposar d'un lloc reservat a la tribuna. "Hem sentit molta emoció", "és un primer pas cap al reconeixement", ha explicat Martínez. Uns 150 descendents presents aquest dissabte a la capital gala interpreten aquest gest com una "primera victòria" i molts asseguren que la seva lluita no acaba aquí i que ara és hora d'obtenir del president i del govern francès "el reconeixement oficial nacional".
Segons han explicat alguns dels descendents d'aquells soldats, les autoritats del país veí mai han reconegut prou la seva implicació i per això consideren que el gest és encara insuficient.
Marie Panabiere, per exemple, nascuda com María Amparo al Prat de Llobregat, és la fundadora de l'Associació de Fills i Filles Republicans, i ella, com tants altres, també voldria una disculpa per com França va tractar famílies com la seva, que van haver de fugir després de la Guerra Civil. Panabiere ha explicat que la seva família va creuar la frontera el 9 de febrer del 1939 i va anar a parar, i no van ser els únics, "al camp de concentració d'Argelers". Ha recordat que, en arribar-hi, l'ambient no era pas agradable. De fet, els deien "els indesitjables". "Els nostres pares no tenien més remei que sortir a treballar per a un patró que venia a buscar-los al camp, després de comprovar si tenien bons musculs i bona dentadura. Això són records pèssims", ha relatat indignada.
Aquest dissabte, els fills i filles dels soldats espanyols que van lluitar contra l'ocupació nazi han deixat molt clar que no demanen "ni revenja ni venjança", únicament volen "veritat, justícia i reparació", tal com ha reivindicat Marie Panabiere.
Segons ha explicat a Efe l'Eloi Martínez, president de l'Associació pel record de l'exili espanyol a França (ASEREF), aquesta bandera no havia tornat a aparèixer en les commemoracions des del 25 d'agost del 1944. Així, els francesos han fet un petit exercici de memòria història que ha comptat, fins i tot amb les salutacions del seu president, François Holand" que ha al·ludit durant el seu discurs a la "fraternitat dels combatents de tota Europa", en concret dels espanyols que van constituir el gruix de "La Nou". Aquesta companyia, integrada bàsicament per republicans, formava part de la mítica II Divisió blindada del general Leclerc, que va entrar al París ocupat, el 24 d'agost de 1944 amb uns tancs batejats amb noms de la Guera Civil espanyola com el "Guernica", el "Brunete" o el "Teruel".
Associacions de republicans i també alguns dels seus descendents havien reclamat, amb mil firmes procedents de França, Espanya i altres països, que se'ls permetés asistir oficialment a l'homenatge a la bandera. Amb aquesta petició també van aconseguir disposar d'un lloc reservat a la tribuna. "Hem sentit molta emoció", "és un primer pas cap al reconeixement", ha explicat Martínez. Uns 150 descendents presents aquest dissabte a la capital gala interpreten aquest gest com una "primera victòria" i molts asseguren que la seva lluita no acaba aquí i que ara és hora d'obtenir del president i del govern francès "el reconeixement oficial nacional".
Segons han explicat alguns dels descendents d'aquells soldats, les autoritats del país veí mai han reconegut prou la seva implicació i per això consideren que el gest és encara insuficient.
Marie Panabiere, per exemple, nascuda com María Amparo al Prat de Llobregat, és la fundadora de l'Associació de Fills i Filles Republicans, i ella, com tants altres, també voldria una disculpa per com França va tractar famílies com la seva, que van haver de fugir després de la Guerra Civil. Panabiere ha explicat que la seva família va creuar la frontera el 9 de febrer del 1939 i va anar a parar, i no van ser els únics, "al camp de concentració d'Argelers". Ha recordat que, en arribar-hi, l'ambient no era pas agradable. De fet, els deien "els indesitjables". "Els nostres pares no tenien més remei que sortir a treballar per a un patró que venia a buscar-los al camp, després de comprovar si tenien bons musculs i bona dentadura. Això són records pèssims", ha relatat indignada.
Aquest dissabte, els fills i filles dels soldats espanyols que van lluitar contra l'ocupació nazi han deixat molt clar que no demanen "ni revenja ni venjança", únicament volen "veritat, justícia i reparació", tal com ha reivindicat Marie Panabiere.
