Els més de 5.000 milions del rescat es destinaran a venciments de deute
Durant la segona meitat de l'any, Catalunya ha d'afrontar 5.700 milions d'euros en venciments, xifra que supera l'import que la Generalitat ha demanat al Fons de Liquiditat Autonòmic. La llei estableix que els diners no es poden destinar a pagar proveïdors ni factures, sinó a deutes financers.
TVC - RedaccióActualitzat
A què es destinaran els 5.023 milions d'euros que Catalunya ha demanat al govern espanyol, mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmic? A complir amb els bancs. La llei estableix que els diners procedents d'aquest fons només es poden destinar a venciments de deute i refinançaments. I les xifres quadren força, perquè, del juliol al desembre, Catalunya ha d'afrontar 5.700 milions d'euros en venciments.
D'aquests diners, 959 milions corresponen al tercer trimestre de l'any i 4.796, al quart. És a dir, que el gruix de la despesa serà a partir de l'octubre, quan, entre d'altres, caldrà pagar els bons patriòtics, que s'emporten més de la meitat dels diners. Per això la Generalitat necessita poder accedir al rescat estatal al setembre. Si no, hi haurà "problemes majúsculs", com ha advertit el portaveu del govern, Francesc Homs.
De moment, el Fons de Liquiditat Autonòmic, que es va aprovar al Consell de Ministres del 19 de juliol, encara no està actiu. També s'hi han acollit el País Valencià, que inicialment va demanar 3.500 milions d'euros però després de la petició catalana va elevar la xifra a 4.500 milions, i Múrcia, amb 300 milions. El fons està dotat amb 18.000 milions d'euros. Amb les peticions catalana, valenciana i murciana ja s'arriba a més de la meitat del fons, però les necessitats totals de les comunitats autònomes per fer front als venciments fins a finals d'any sumen prop de 16.000 milions d'euros.
El deute financer de la Generalitat s'eleva a un total de 42.000 milions d'euros i, com dicta la llei d'estabilitat, a qui primer s'ha de pagar és als creditors. Els diners no serviran, per tant, per pagar proveïdors o factures pendents, tampoc els concerts amb les residències i altres serveis socials que van quedar-se sense l'ingrés de la Generalitat al juliol.
L'accés al rescat hauria de permetre a Catalunya complir l'objectiu de dèficit públic per al 2012, que és de l'1,5% del PIB. L'any passat, el dèficit va ser del 3,9%.
Vindran els homes de negre?
La llei diu que, a principis de cada mes, la comunitat que s'hagi acollit al Fons de Liquiditat haurà de reportar al govern l'estat dels seus comptes, amb el càlcul de l'impacte que tenen les retallades que du a terme. Si el Ministeri d'Hisenda creu que hi ha el risc que la comunitat no compleixi l'objectiu de dèficit pot demanar noves mesures i enviar una missió de control, d'homes de negre.
Ara per ara, el govern manté que no acceptarà condicions per rebre uns diners que "són dels mateixos catalans" (Catalunya té un dèficit fiscal de 16.000 milions d'euros). I, de moment, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, sosté que la "condició fonamental" per rebre el rescat és complir el dèficit.
D'aquests diners, 959 milions corresponen al tercer trimestre de l'any i 4.796, al quart. És a dir, que el gruix de la despesa serà a partir de l'octubre, quan, entre d'altres, caldrà pagar els bons patriòtics, que s'emporten més de la meitat dels diners. Per això la Generalitat necessita poder accedir al rescat estatal al setembre. Si no, hi haurà "problemes majúsculs", com ha advertit el portaveu del govern, Francesc Homs.
De moment, el Fons de Liquiditat Autonòmic, que es va aprovar al Consell de Ministres del 19 de juliol, encara no està actiu. També s'hi han acollit el País Valencià, que inicialment va demanar 3.500 milions d'euros però després de la petició catalana va elevar la xifra a 4.500 milions, i Múrcia, amb 300 milions. El fons està dotat amb 18.000 milions d'euros. Amb les peticions catalana, valenciana i murciana ja s'arriba a més de la meitat del fons, però les necessitats totals de les comunitats autònomes per fer front als venciments fins a finals d'any sumen prop de 16.000 milions d'euros.
El deute financer de la Generalitat s'eleva a un total de 42.000 milions d'euros i, com dicta la llei d'estabilitat, a qui primer s'ha de pagar és als creditors. Els diners no serviran, per tant, per pagar proveïdors o factures pendents, tampoc els concerts amb les residències i altres serveis socials que van quedar-se sense l'ingrés de la Generalitat al juliol.
L'accés al rescat hauria de permetre a Catalunya complir l'objectiu de dèficit públic per al 2012, que és de l'1,5% del PIB. L'any passat, el dèficit va ser del 3,9%.
Vindran els homes de negre?
La llei diu que, a principis de cada mes, la comunitat que s'hagi acollit al Fons de Liquiditat haurà de reportar al govern l'estat dels seus comptes, amb el càlcul de l'impacte que tenen les retallades que du a terme. Si el Ministeri d'Hisenda creu que hi ha el risc que la comunitat no compleixi l'objectiu de dèficit pot demanar noves mesures i enviar una missió de control, d'homes de negre.
Ara per ara, el govern manté que no acceptarà condicions per rebre uns diners que "són dels mateixos catalans" (Catalunya té un dèficit fiscal de 16.000 milions d'euros). I, de moment, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, sosté que la "condició fonamental" per rebre el rescat és complir el dèficit.
