Brussel·les

La UE aprova que es consideri delicte la negació de l'Holocaust i la incitació al racisme

Actualitzat a les 08:23 h   20/04/2007

Els ministres de Justícia i de l'Interior de la UE han aprovat la norma que tipifica com a delicte a tota la UE la negació de l'Holocaust i la incitació a la violència i a l'odi per motius de raça, color, religió, nacionalitat i origen ètnic, una norma que preveu penes d'entre un i tres anys de presó. La presidència alemanya de la UE, assumint la seva "responsabilitat històrica", havia convertit en prioritària l'aprovació d'aquesta decisió per combatre el racisme i la xenofòbia, i ha aconseguit resoldre la majoria dels problemes que han bloquejat el text els últims sis anys, des que la Comissió el va presentar el 2001.

Després de sis anys de debat, els ministres dels 27 han aconseguit el consens en la reunió d’aquest dijous a Luxemburg. El que s’ha tipificat com a delicte és “la incitació pública a la violència o a l’odi cap a un grup de persones o membres d’un grup definit per la raça, el color, la religió, la procedència, l’origen nacional o ètnic”.

Les mateixes sancions seran aplicables per “l’apologia pública, la negació o banalització dels crims de genocidi, crims de guerra i contra la humanitat”. D’aquesta manera es castiga la negació de l’Holocaust, delicte que ja és vigent en alguns estats membres, com Alemanya, Àustria, França, Bèlgica, Polònia o Romania.

Polònia, Estònia i Lituània volien que la llei englobés també els crims de la dictadura d’Stalin, cosa que ha obert un debat en el qual Lituània s’ha quedat sola. Al final, s’ha pactat incloure una declaració a la llei en què s’esmenta que la decisió “no cobreix” els crims comesos per règims totalitaris, encara que el Consell “els deplora”.

La norma no prohibeix símbols com les esvàstiques, una imposició que ja havien rebutjat els grups hindús de tot Europa, que van al·legar que l'esvàstica forma part de la seva simbologia religiosa des de fa 5.000 anys, molt abans que els nazis se n'apropiessin.

L’aprovació de la llei no ha estat exempta del debat sobre els límits de la llibertat d’expressió. Així, per aconseguir el vistiplau del Regne Unit, Irlanda i els països escandinaus, s’ha hagut de matisar que la persona cometrà un delicte quan inciti a l’odi envers un col·lectiu. L’opinió de britànics i escandinaus és que el racisme no es combat posant traves a la llibertat d’expressió.

La decisió no modificarà l'obligació de respectar els drets fonamentals, entre els quals la llibertat d'expressió i associació. Això vol dir que els estats membres no hauran de modificar les seves regles constitucionals i els principis relacionats amb la llibertat d'associació, llibertat de premsa i d'expressió. Per exemple, a Dinamarca continuarà sent legal la publicació de propaganda d'ideologia nazi.

Ara, un cop aprovada la llei, cada país tindrà dos anys per ajustar-s'hi.