L'estelada: una bandera reivindicativa distintiu de diversos partits amb variant de color
L'estelada no té caràcter oficial i, com passa amb la "ikurriña" i el Partit Nacionalista Basc, ha estat el distintiu de diversos partits polítics, amb alguna variant de color al llarg dels anys.
Televisió de CatalunyaActualitzat
L'estelada guanya protagonisme a mesura que el sentiment independentista també creix. Però, quins són els orígens d'aquest símbol? L'estelada no té caràcter oficial i, com passa amb la "ikurriña" i el Partit Nacionalista Basc, ha estat el distintiu de diversos partits polítics, amb alguna variant de color.
La idea de l'estelada ve de lluny, de l'altra banda de l'Atlàntic. El seu disseny, de començaments del segle XX, és d'inspiració cubana. Vicenç Albert Ballester, president d'Unió Catalanista, n'està considerat el creador.
Fascinat per la lluita de Cuba contra l'imperi espanyol, va utilitzar la bandera del país caribeny com a model per modificar la senyera i crear una bandera reivindicativa, de combat, fins que Catalunya, deia, recuperés la independència.
Es creu que això passava cap a l'any 1908, però no se'n pot fixar amb precisió la data perquè era el símbol de nuclis molt clandestins i, per tant, tenien un paper molt marginal en la política del moment. Una de les primeres reproduccions de la bandera independentista va aparèixer en un document del 1918.
Però la bandera no va començar a popularitzar-se fins que Francesc Macià, l'any 22, va fundar el partit independentista Estat Català i va fer seva la quadribarrada amb el triangle blau i l'estrella blanca, símbol de llibertat.
El Front Nacional de Catalunya la va fer servir durant el franquisme. Fins que el 1968 la secció universitària del Front es va escindir.
Els estudiants van crear el PSAN, un partit d'orientació marxista que va buscar diferenciar-se a través de la bandera. Van substituir el blanc de l'estel pel vermell, perquè era un color de lluita pels treballadors, i el triangle blau el van pintar de groc perquè ja formava part de la bandera.
Amb la caiguda del comunisme a Europa, l'estelada vermella va anar perdent el seu component més proletari o social. Fins al punt que molts pocs la identifiquen encara amb l'independentisme d'esquerres.
De fet, avui, en totes les convocatòries independentistes s'utilitzen indistintament totes dues estelades.
La idea de l'estelada ve de lluny, de l'altra banda de l'Atlàntic. El seu disseny, de començaments del segle XX, és d'inspiració cubana. Vicenç Albert Ballester, president d'Unió Catalanista, n'està considerat el creador.
Fascinat per la lluita de Cuba contra l'imperi espanyol, va utilitzar la bandera del país caribeny com a model per modificar la senyera i crear una bandera reivindicativa, de combat, fins que Catalunya, deia, recuperés la independència.
Es creu que això passava cap a l'any 1908, però no se'n pot fixar amb precisió la data perquè era el símbol de nuclis molt clandestins i, per tant, tenien un paper molt marginal en la política del moment. Una de les primeres reproduccions de la bandera independentista va aparèixer en un document del 1918.
Però la bandera no va començar a popularitzar-se fins que Francesc Macià, l'any 22, va fundar el partit independentista Estat Català i va fer seva la quadribarrada amb el triangle blau i l'estrella blanca, símbol de llibertat.
El Front Nacional de Catalunya la va fer servir durant el franquisme. Fins que el 1968 la secció universitària del Front es va escindir.
Els estudiants van crear el PSAN, un partit d'orientació marxista que va buscar diferenciar-se a través de la bandera. Van substituir el blanc de l'estel pel vermell, perquè era un color de lluita pels treballadors, i el triangle blau el van pintar de groc perquè ja formava part de la bandera.
Amb la caiguda del comunisme a Europa, l'estelada vermella va anar perdent el seu component més proletari o social. Fins al punt que molts pocs la identifiquen encara amb l'independentisme d'esquerres.
De fet, avui, en totes les convocatòries independentistes s'utilitzen indistintament totes dues estelades.
