Avui fa 20 anys de la matança de Sabra i Shatila, una de les atrocitats més grans del segle XX
Avui es compleixen 20 anys de la massacre als camps de refugiats palestins de Sabra i Shatila. Una matança perpetrada per les mílicies cristianes libaneses, però per les quals l'exèrcit israelià està acusat de connivència. Ahir a la nit es van fer els actes de record per uns fets que esquitxen fins i tot l'actual primer ministre israelià, Ariel Sharon.
Avui fa 20 anys que el món s'assabentava de la mort de milers de palestins als camps de refugiats de Sabra i Shatila, al sud del Líban. L'endemà de la matança arribaven imatges esfereïdores de dones, nens i gent gran, assassinats i mutilats impunement. L'agressió s'atribueix als falangistes libanesos escortats per l'exèrcit israelià, aleshores sota les ordres del ministre de Defensa, Ariel Sharon.
L'atac va començar el 16 de setembre del 1982, poc després de l'entrada de l'exèrcit hebreu a Beirut, la capital libanesa. El motiu, la mort en atemptat del president del país, Bachir Gemayel, excap de les milícies cristianes de dreta, elegit tres setmanes abans gràcies a les pressions d'Israel.
L'operació va començar cap al vespre, quan milicians cristians proisraelians, ajudats per soldats hebreus, van entrar als camps de Sabra i Shatila, on es refugiaven palestins evacuats a finals d'agost pels combatents de l'OAP, l'Organització per a l'Alliberament de Palestina.
Després d'encerclar els campaments, els soldats israelians van deixar-hi entrar els milicians falangistes, que durant tres dies van atacar tota forma de vida. Cossos amputats, esventrats, nadons aixafats i animals abatuts es feien públics davant l'opinió pública internacional. Les milícies van cometre tota mena de crims sense que el Tsahal, l'exèrcit israelià, fés res per evitar-ho. El balanç és d'entre 800 i 2.000 morts; famílies senceres van desaparèixer, però difícilment mai se sabrà quina va ser la xifra real de víctimes.
Els fets van provocar la dimissió de Sharon, de qui alguns testimonis asseguren que va supervisar les matances des d'un edifici a pocs metres del camp de Shatila. Sigui com sigui, cap de les querelles i acusacions presentades contra ells pels supervivents ha prosperat, inclosa la presentada l'any passat a la cambra d'apel·lacions de Brussel·les.
Les matances han passat a la memòria com una de les atrocitats més grans comeses durant la segona meitat del segle XX. Cent vint-i-tres països de l'ONU van qualificar l'agressió de genocidi.
