Artur Mas no creu que la societat catalana "s'estigui dividint"
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha concedit a TV3 la primera entrevista en un mitjà de comunicació des del Debat de Política General en què va anunciar l'avançament electoral i va instar els catalans a exercir el seu dret a l'autodeterminació. Al programa "Àgora", Mas diu que el procés sobiranista no és un "adéu, Espanya" i que no està dividint la societat catalana.
Joan Raventós RafecasActualitzat
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha concedit a TV3 la primera entrevista en un mitjà de comunicació des del Debat de Política General en el que va anunciar l'avançament electoral i va emplaçar els catalans a exercir el seu dret a l'autodeterminació.
Això serà en unes eleccions que se celebraran el proper 25 de novembre i que tot i que no seran "estrictament" plebiscitàries, sí que tenen un "to de transcendència innegable", segons ha reconegut el mateix president. De fet, és en la cita "en silenci i en secret" amb les urnes quan "sabrem quin és el termòmetre sobiranista", diu Mas, que admet que ha de ser rotundament majoritari per engegar el procés cap a l'estat propi.
El president ha parlat d'estat propi per referir-se a l'estadi final a què ha d'aspirar Catalunya. Diu que un estat propi permet parlar en peu d'igualtat amb tothom "i estic convençut que, si un dia estem en peu d'igualtat, les coses canviaran a millor per a Catalunya i probablement també per a l'entesa amb l'estat espanyol." El president ha fet servir en tot moment la fórmula "estat espanyol" i no Espanya quan ha abordat les relacions amb el Madrid. És conscient que no serà senzill i admet que poden posar pals a les rodes i posar "la Constitució com una paret infranquejable". Però ha avisat que "si ens tanquen les portes, nosaltres guanyarem punts de cara a la comunitat internacional".
Futur incert
El president de la Generalitat admet que el procés que viu el país és "el més complex i apassionant dels últims tres segles" i també té clar que "la garantia que això acabarà bé al 100%, jo no la puc donar", però assegura que "val la pena intentar-ho". Fins i tot davant els que alerten que el deute català de 45.000 milions d'euros pot enfosquir el futur, Mas assegura que aquest deute més el que "ens pugui encolomar l'estat espanyol" rondaria el 25% de la capacitat de Catalunya de crear riquesa. Mas ha explicat que Espanya aquest percentatge és del 90%.
Tampoc no troba cap argument en l'advertència que Catalunya es dividirà si avança en el procés sobiranista: "Seria un error i no crec que estigui passant". Amb aquestes paraules, Mas ha deixat clar que no veu que la societat s'estigui dividint i, tot i saber que la unanimitat és impossible, demana que hi hagi entesa ja que "si el procés surt bé és en benefici de tothom."
Als que creguin que hi ha perill de divisió, o als empresaris que tinguin temors, Mas ha recordat que el procés no s'ha d'entendre com un "Adéu, Espanya". Diu que "hi ha un munt de coses que ens interessen junts, que ens uneixen i també des del punt de vista dels sentiments. Aquest estat català o aquest estat propi ha de compartir moltes coses amb estats de la Unió Europea."
La reflexió es complementa amb una altra idea que forma part de l'ideal de Mas i que ha recordat en l'entrevista que s'ha emès, també, per Catalunya Informació. El president de la Generalitat diu: "Jo sacrificaria sobirania catalana pels estats units d'Europa. I proposaria ser Massachusetts. No és que ho vulguem tot per a nosaltres i no compartir res."
Vacuna contra els atacs
El president ha tret ferro a les declaracions de Bono, Morago o Vidal-Quadras. Diu que "se'n vacuna" com també davant els coronels retirats que parlen de tancs: "m'arriben comentaris i les bajanades de torn que retraten els personatges que les diuen". "Em semblaria inversemblant que ens enviessin l'exèrcit". "Vull pensar que 30 anys de democràcia han servit d'alguna cosa". Finalment, a totes aquestes amenaces o interpretacions, Mas es qüestiona si, en lloc d'atribuir-ho "a la dèria dels catalans insaciables o a quimeres, es faran algun dia alguna pregunta una mica normal de perquè Catalunya està engegant aquest camí?"
L'esperit constructiu hauria d'imperar entre els polítics i governants espanyols, segons Mas, i avenir-se a asseure's a negociar com ha de ser el procés. "M'encantaria poder negociar la pregunta de la consulta", assegura, que dóna per fet que hi haurà un plebiscit. Demanarà a Madrid que li permeti fer un referèndum i, si s'hi oposen, la comunitat internacional ho veurà i "no sé si trigarem tres, sis o deu anys, però ens anirem carregant de raons perquè des d'un punt de vista democràtic tinguem les estructures que el poble català reclama", afirma el president.
Amb aquestes estructures Mas adverteix que "no està escrit que, quan tinguem estat propi, tot siguin flors i violes, però el futur dependrà de nosaltres i no de lleis espanyoles". El president ha volgut ser realista i ser conscient que a banda de molta gent il·lusionada també n'hi ha que "té temences i sap que estem ficant-nos en uns situació complexa". És per això que reclama fer pedagogia per eixamplar encara més la majoria que aposta per un nou escenari de futur.
Per què no diu "independència"?
És en aquesta pedagogia on s'hi troba la resposta a una pregunta que ha planat des de la primera intervenció al Debat de Política General: Perquè no pronuncia la paraula independència?
Diu el president que els estats no són independents sinó "interdependents en un món globalitzat, i així ha de ser". Diu que parla aquest llenguatge perquè no té cap dubte que així "se'ns entendrà millor en el context europeu i internacional." D'altra banda, ha trobat una altra justificació: "a la capçalera de la manifestació i deia ‘Catalunya, un nou estat d'Europa'".
Aquest és l'objectiu que persegueix Mas, el del nou estat, i assegura que Unió Democràtica parla, ja en els seus estatuts fundacionals de l'any 31, de l'autodeterminació. Aquesta incursió als seus socis de federació era per deixar clar que "si fem les coses democràticament, entenc que Convergència i també Unió poden compartir els objectius de país".
Balanç de legislatura
El mandat del Parlament per iniciar el procés per exercir el dret a l'autodeterminació ha protagonitzat aquest final avançat de legislatura, però en l'entrevista d'una hora a l'"Agora", el periodista Xavi Bosch, ha volgut repassar el govern més efímer de la democràcia recuperada a Catalunya.
El president ha admès que els tres grans objectius de legislatura no els ha pogut complir. Ni mantenir l'estat del benestar, ni reduir l'atur, ni tampoc aconseguir el pacte fiscal. Assegura que la realitat econòmica adversa l'ha privat de poder reactivar la situació i també ha avançat que de cara al proper mandat no pot prometre que no hi hagi més retallades.
Avisa, en aquest sentit, que qui digui que no hi haurà retallades estarà mentint. Entre altres coses perquè el govern central obliga més les comunitats que el propi Estat. Justament amb aquesta queixa, el president Mas serà aquest dimarts a Madrid a la Conferència de Presidents per posar de manifest el que el dirigent català considera una "deslleialtat" i un "tracte injust".
Això serà en unes eleccions que se celebraran el proper 25 de novembre i que tot i que no seran "estrictament" plebiscitàries, sí que tenen un "to de transcendència innegable", segons ha reconegut el mateix president. De fet, és en la cita "en silenci i en secret" amb les urnes quan "sabrem quin és el termòmetre sobiranista", diu Mas, que admet que ha de ser rotundament majoritari per engegar el procés cap a l'estat propi.
El president ha parlat d'estat propi per referir-se a l'estadi final a què ha d'aspirar Catalunya. Diu que un estat propi permet parlar en peu d'igualtat amb tothom "i estic convençut que, si un dia estem en peu d'igualtat, les coses canviaran a millor per a Catalunya i probablement també per a l'entesa amb l'estat espanyol." El president ha fet servir en tot moment la fórmula "estat espanyol" i no Espanya quan ha abordat les relacions amb el Madrid. És conscient que no serà senzill i admet que poden posar pals a les rodes i posar "la Constitució com una paret infranquejable". Però ha avisat que "si ens tanquen les portes, nosaltres guanyarem punts de cara a la comunitat internacional".
Futur incert
El president de la Generalitat admet que el procés que viu el país és "el més complex i apassionant dels últims tres segles" i també té clar que "la garantia que això acabarà bé al 100%, jo no la puc donar", però assegura que "val la pena intentar-ho". Fins i tot davant els que alerten que el deute català de 45.000 milions d'euros pot enfosquir el futur, Mas assegura que aquest deute més el que "ens pugui encolomar l'estat espanyol" rondaria el 25% de la capacitat de Catalunya de crear riquesa. Mas ha explicat que Espanya aquest percentatge és del 90%.
Tampoc no troba cap argument en l'advertència que Catalunya es dividirà si avança en el procés sobiranista: "Seria un error i no crec que estigui passant". Amb aquestes paraules, Mas ha deixat clar que no veu que la societat s'estigui dividint i, tot i saber que la unanimitat és impossible, demana que hi hagi entesa ja que "si el procés surt bé és en benefici de tothom."
Als que creguin que hi ha perill de divisió, o als empresaris que tinguin temors, Mas ha recordat que el procés no s'ha d'entendre com un "Adéu, Espanya". Diu que "hi ha un munt de coses que ens interessen junts, que ens uneixen i també des del punt de vista dels sentiments. Aquest estat català o aquest estat propi ha de compartir moltes coses amb estats de la Unió Europea."
La reflexió es complementa amb una altra idea que forma part de l'ideal de Mas i que ha recordat en l'entrevista que s'ha emès, també, per Catalunya Informació. El president de la Generalitat diu: "Jo sacrificaria sobirania catalana pels estats units d'Europa. I proposaria ser Massachusetts. No és que ho vulguem tot per a nosaltres i no compartir res."
Vacuna contra els atacs
El president ha tret ferro a les declaracions de Bono, Morago o Vidal-Quadras. Diu que "se'n vacuna" com també davant els coronels retirats que parlen de tancs: "m'arriben comentaris i les bajanades de torn que retraten els personatges que les diuen". "Em semblaria inversemblant que ens enviessin l'exèrcit". "Vull pensar que 30 anys de democràcia han servit d'alguna cosa". Finalment, a totes aquestes amenaces o interpretacions, Mas es qüestiona si, en lloc d'atribuir-ho "a la dèria dels catalans insaciables o a quimeres, es faran algun dia alguna pregunta una mica normal de perquè Catalunya està engegant aquest camí?"
L'esperit constructiu hauria d'imperar entre els polítics i governants espanyols, segons Mas, i avenir-se a asseure's a negociar com ha de ser el procés. "M'encantaria poder negociar la pregunta de la consulta", assegura, que dóna per fet que hi haurà un plebiscit. Demanarà a Madrid que li permeti fer un referèndum i, si s'hi oposen, la comunitat internacional ho veurà i "no sé si trigarem tres, sis o deu anys, però ens anirem carregant de raons perquè des d'un punt de vista democràtic tinguem les estructures que el poble català reclama", afirma el president.
Amb aquestes estructures Mas adverteix que "no està escrit que, quan tinguem estat propi, tot siguin flors i violes, però el futur dependrà de nosaltres i no de lleis espanyoles". El president ha volgut ser realista i ser conscient que a banda de molta gent il·lusionada també n'hi ha que "té temences i sap que estem ficant-nos en uns situació complexa". És per això que reclama fer pedagogia per eixamplar encara més la majoria que aposta per un nou escenari de futur.
Per què no diu "independència"?
És en aquesta pedagogia on s'hi troba la resposta a una pregunta que ha planat des de la primera intervenció al Debat de Política General: Perquè no pronuncia la paraula independència?
Diu el president que els estats no són independents sinó "interdependents en un món globalitzat, i així ha de ser". Diu que parla aquest llenguatge perquè no té cap dubte que així "se'ns entendrà millor en el context europeu i internacional." D'altra banda, ha trobat una altra justificació: "a la capçalera de la manifestació i deia ‘Catalunya, un nou estat d'Europa'".
Aquest és l'objectiu que persegueix Mas, el del nou estat, i assegura que Unió Democràtica parla, ja en els seus estatuts fundacionals de l'any 31, de l'autodeterminació. Aquesta incursió als seus socis de federació era per deixar clar que "si fem les coses democràticament, entenc que Convergència i també Unió poden compartir els objectius de país".
Balanç de legislatura
El mandat del Parlament per iniciar el procés per exercir el dret a l'autodeterminació ha protagonitzat aquest final avançat de legislatura, però en l'entrevista d'una hora a l'"Agora", el periodista Xavi Bosch, ha volgut repassar el govern més efímer de la democràcia recuperada a Catalunya.
El president ha admès que els tres grans objectius de legislatura no els ha pogut complir. Ni mantenir l'estat del benestar, ni reduir l'atur, ni tampoc aconseguir el pacte fiscal. Assegura que la realitat econòmica adversa l'ha privat de poder reactivar la situació i també ha avançat que de cara al proper mandat no pot prometre que no hi hagi més retallades.
Avisa, en aquest sentit, que qui digui que no hi haurà retallades estarà mentint. Entre altres coses perquè el govern central obliga més les comunitats que el propi Estat. Justament amb aquesta queixa, el president Mas serà aquest dimarts a Madrid a la Conferència de Presidents per posar de manifest el que el dirigent català considera una "deslleialtat" i un "tracte injust".
