Espanya celebra un Dia de la Hispanitat marcat per la crispació sobre el futur de Catalunya
El debat polític sobre Catalunya marca els actes oficials del 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat. És el primer de Mariano Rajoy com a president espanyol. Assisteix a la desfilada militar pel centre de Madrid, on no hi ha Artur Mas.
RedaccióActualitzat
L'austeritat i el debat polític sobre Catalunya han marcat els actes oficials del 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat. Mariano Rajoy ha assistit per primera vegada en qualitat de president del govern espanyol a la desfilada militar pel centre de Madrid. No hi ha anat, en canvi, ni Artur Mas ni cap membre de la Generalitat.
La desfilada militar ha començat amb la interpretació de l'himne d'Espanya i la hissada de bandera. El rei Joan Carles, que presideix la desfilada, ha passat revista de la Guàrdia Reial a peu i s'ha fet homenatge als soldats espanyols caiguts. Des de la tribuna central no s'han sentit xiulets, com sí que passava en l'època de José Luis Rodríguez Zapatero.
La desfilada ha durat poc més d'una hora condicionada per l'escenari econòmic i l'austeritat. D'un pressupost de 2,8 milions d'euros el 2011, s'ha passat a un de 900.000 euros. Ha estat una desfilada sense tancs, ni avions ni helicòpters.
Sense Mas ni els ducs de Palma
Als actes oficials, no hi ha participat el president de la Generalitat, Artur Mas, ni els presidents de set comunitats autònomes més, per motius diferents. A la tribuna d'autoritats sí que hi havia tots els ministres del govern espanyol, excepte el d'Economia, Luis de Guindos, que es troba al Japó en una reunió de l'FMI .
També hi han estat presents tots els membres de la família reial espanyola, excepte els ducs de Palma. Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina s'estalvien la presència després dels casos de corrupció que esquitxen el duc.
Crispació entre Catalunya i Espanya
L'escenari polític que acompanya la festa no és com el dels anteriors 12 d'octubre. La manifestació de la Diada ha canviat el discurs polític a Espanya i Catalunya, que s'ha anat crispant, especialment en l'última setmana, amb un intercanvi de declaracions i retrets entre els governs català i espanyol.
La més recent és la polèmica que ha destapat el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, que ha comparat el nacionalisme amb el nazisme o el marxisme. El portaveu del govern català, Francesc Homs, ha respost qualificant aquestes declaracions de molt greus.
Durant la setmana, també s'ha debatut sobre la necessitat d'espanyolitzar l'escola catalana, una proposta del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que ha provocat rebuig a Catalunya.
El govern espanyol també ha atribuït als moviments sobiranistes la rebaixa de la nota d'Espanya per part de Standard & Poor's. L'executiu assegura que l'estabilitat política "també cotitza a borsa".
La desfilada militar ha començat amb la interpretació de l'himne d'Espanya i la hissada de bandera. El rei Joan Carles, que presideix la desfilada, ha passat revista de la Guàrdia Reial a peu i s'ha fet homenatge als soldats espanyols caiguts. Des de la tribuna central no s'han sentit xiulets, com sí que passava en l'època de José Luis Rodríguez Zapatero.
La desfilada ha durat poc més d'una hora condicionada per l'escenari econòmic i l'austeritat. D'un pressupost de 2,8 milions d'euros el 2011, s'ha passat a un de 900.000 euros. Ha estat una desfilada sense tancs, ni avions ni helicòpters.
Sense Mas ni els ducs de Palma
Als actes oficials, no hi ha participat el president de la Generalitat, Artur Mas, ni els presidents de set comunitats autònomes més, per motius diferents. A la tribuna d'autoritats sí que hi havia tots els ministres del govern espanyol, excepte el d'Economia, Luis de Guindos, que es troba al Japó en una reunió de l'FMI .
També hi han estat presents tots els membres de la família reial espanyola, excepte els ducs de Palma. Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina s'estalvien la presència després dels casos de corrupció que esquitxen el duc.
Crispació entre Catalunya i Espanya
L'escenari polític que acompanya la festa no és com el dels anteriors 12 d'octubre. La manifestació de la Diada ha canviat el discurs polític a Espanya i Catalunya, que s'ha anat crispant, especialment en l'última setmana, amb un intercanvi de declaracions i retrets entre els governs català i espanyol.
La més recent és la polèmica que ha destapat el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, que ha comparat el nacionalisme amb el nazisme o el marxisme. El portaveu del govern català, Francesc Homs, ha respost qualificant aquestes declaracions de molt greus.
Durant la setmana, també s'ha debatut sobre la necessitat d'espanyolitzar l'escola catalana, una proposta del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que ha provocat rebuig a Catalunya.
El govern espanyol també ha atribuït als moviments sobiranistes la rebaixa de la nota d'Espanya per part de Standard & Poor's. L'executiu assegura que l'estabilitat política "també cotitza a borsa".
